Catalunya podrà gestionar les expulsions d’immigrants i els Mossos d’Esquadra podran actuar a les fronteres

Els Mossos d’Esquadra gestionaran la seguretat de ports i aeroports, de «zones crítiques», i de fronteres, en «cooperació» amb la resta de Forces i cossos de Seguretat de l’Estat, com ja va avançar EL PERIÓDICO. Així ho han acordat el PSOE i Junts en el pacte subscrit perquè Catalunya gestioni les competències en immigració, que també inclourà una dotació de 1.800 nous agents dels Mossos d’Esquadra. Justament la setmana passada Govern espanyol i Generalitat van arribar a un acord per arribar als 25.000 agents dels Mossos el 2030, que amb aquest pacte es convertiran en 26.800 efectius.

Segons expliquen els dos partits, la Generalitat també actuarà com a «finestreta única» a Catalunya quant «a les autoritzacions de residència temporal i de llarga durada» i expedirà els «documents d’identitat per a estrangers, a partir del registre dels NIE»,així que podrà expulsar els immigrants, quan tinguin prohibició d’entrada. Això suposa «instruir i executar expulsions que no requereixin expedient» i, en els casos que requereixin expedient «es resoldran i executaran a partir de la proposta d’expulsió formulada per la Generalitat, prèvia valoració dels criteris orientatius que ofereixi la Junta de Seguretat de Catalunya».

CIE i contractacions en origen

El Govern també gestionarà els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i seran «els Mossos d’Esquadra els que exerciran la competència per a la prevenció, persecució, protecció i assistència a les víctimes de tràfic i explotació d’éssers humans». A més, segons consta en l’acord, es «transferiran els recursos humans, tècnics i econòmics necessaris perquè Catalunya exerceixi les competències que se li delega». Un altre dels punts importants de l’acord parla de les «contractacions en origen» i explica que «Catalunya és la que determinarà (junt amb les seves empreses i sindicats) els perfils i el contingent de treballadors i treballadores estrangeres».

A més, en el comunicat pactat pels dos partits, es posa èmfasi en el fet que «Catalunya ha sigut sempre un territori que ha acollit molta població procedent d’altres llocs» i que «ha tingut la capacitat d’integrar-la en el nostre model democràtic de societat i en la catalanitat». També s’explica que, en el dia d’avui, un 18% de la població catalana té nacionalitat estrangera i que el 24% ha nascut fora de la comunitat. Per aquesta raó, afirmen que la Generalitat i les entitats locals» tenen «la necessitat d’assumir la gestió» del fenomen migratori «com a administracions més pròximes a la població», una cessió de competències que es farà a través de l’article 150,2 de la Constitució.

«Amb aquesta llei, Catalunya podrà donar resposta amb prou capacitats a la necessària plena integració al país –incloent-hi la integració lingüística– basada en un marc de drets i deures i el respecte als drets fonamentals, que és condició per a la cohesió social i el progrés», remata el text. L’acord també assegura que «en matèria lingüística, s’aplicaran les previsions de la legislació vigents a l’exercici de les competències delegades», sense entrar en més detalls.

Més d’un any de negociació

Els dos partits, després de més d’un any mirant de trobar punts en comú, han aconseguit armar la proposició de llei que registraran aquest dimarts conjuntament i que haurà de permetre la transferència de les competències en aquesta matèria a la Generalitat després que els postconvergents ho exigissin com a contrapartida per salvar amb la seva abstenció dos decrets del Govern que penjaven d’un fil.

Des d’aleshores, els contactes han sigut constants. A Suïssa i a Espanya, amb i sense el mediador internacional, a través de reunions presencials i telemàtiques. La negociació ha sigut llarga i tortuosa a causa del xoc en la interpretació d’un acord amb àmplies lectures, que ha donat peu a múltiples contradiccions. A ulls dels postconvergents, havia de ser una cessió «integral», que inclogués el control de les fronteres per als Mossos d’Esquadra, però el Govern espanyol ho negava i considerava que un pas d’aquest tipus seria inconstitucional. Finalment, s’ha trobat un terme mitjà, que passa per una cogestió de fronteres.

Pactes pendents

Notícies relacionades

El Govern ultima la norma contra els "megacentres" de menors migrants

Ábalos rebat al Suprem les tesis de l’UCO sobre les seves propietats

Al principi de desembre, la falta d’acord en aquesta qüestió, juntament amb l’absència d’avenços en l’oficialitat del català a la UE i el fet que Sánchez encara no s’hagi reunit amb Puigdemont, va portar Junts a exigir al desembre una qüestió de confiança al president del Govern central. El pols plantejat per l’expresident de la Generalitat va tensar la situació, però finalment el partit de Puigdemont va acabar retirant-la a petició del mediador per mirar de donar aire a la negociació. L’entesa redreça la crisi i aclareix noves amenaces de ruptura, tot i que queda pendent l’oficialitat del català a la Unió Europea i el que els postconvergents defineixen com a «amnistia política»,cosa que suposa una reunió entre Puigdemont i Sánchez.

Els socialistes asseguren que estan fent tot el que poden per avançar en la primera qüestió, però que no depèn només d’ells perquè requereix el consens de tots els socis europeus, mentre que per a la cita entre els màxims dirigents dels dos partits no hi ha cap data prevista. Sánchez, de moment, ha obert la porta a la trobada, però els seus col·laboradors descarten que sigui imminent. Tot i així, un nou pacte sobre els Pressupostos d’aquest any, que ara mateix encara es veu llunyà, ho podria accelerar tot.