Catalunya podrà donar permisos de residència i tornar migrants
La Generalitat gestionarà les expulsions d’immigrants i els CIE després de l’acord assolit entre el PSOE i Junts per transferir les competències / La plantilla dels Mossos tindrà 1.800 nous agents per actuar a les fronteres

Catalunya podrà emetre els permisos de residència temporal i de llarga durada, alhora que podrà efectuar devolucions d’immigrants. Així ho van acordar el PSOE i Junts i queda reflectit en el pacte subscrit perquè l’autonomia gestioni les competències en immigració. A més, el Govern català també gestionarà els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i els Mossos d’Esquadra gestionaran la seguretat de ports i aeroports i de "zones crítiques", i seran presents a les fronteres, en "col·laboració" amb la resta de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, com ja va avançar EL PERIÓDICO. Una plantilla que es dotarà de 1.800 nous agents per arribar als 26.800 efectius el 2032.
Sobre els fluxos migratoris, la policia catalana podrà fer devolucions en alguns dels casos ja previstos en la llei d’estrangeria: haver entrat de manera il·legal o haver desobeït una ordre d’expulsió quedant-se al país. En la resta de supòsits, la Generalitat podrà fer una proposta d’expulsió, tenint en compte "els criteris orientatius que ofereixi la Junta de Seguretat de Catalunya", però la decisió final continuarà en mans del Ministeri de l’Interior i, en última instància, dels jutges de l’Audiència Nacional.
El paper dels Mossos va ser un dels punts que més va allargar les negociacions per al traspàs efectiu de les competències en immigració. Junts reclamava que el cos policial autonòmic es quedés amb el control de les fronteres, de manera exclusiva, cosa que el Govern espanyol rebutjava al veure-ho inconstitucional. Finalment, el text signat atorga als Mossos la capacitat d’"estar a la frontera" sempre en "coordinació" amb les unitats de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. "És inevitable", va reconèixer ahir el president del partit, Carles Puigdemont, en la roda de premsa de presentació de l’acord organitzada pels postconvergents.
Un altre dels punts importants de l’acord són les "contractacions en origen", ja que Catalunya determinarà (junt amb les seves empreses i sindicats) "els perfils i el contingent de treballadors estrangers" per diagnosticar en quins sectors fa falta més mà d’obra i oferir oportunitats als nouvinguts.
L’Estat no només facultarà la Generalitat, sinó que també transferirà "els recursos humans, tècnics i econòmics necessaris perquè Catalunya exerceixi les competències que se li deleguen", cosa que s’haurà de parlar en una nova ronda de comissions bilaterals.
El PSOE i Junts van pactar el relat de la nova norma, que haurà de ser aprovada al Congrés i després desplegada en una altra llei al Parlament. En el preàmbul, els dos partits deixen clar que "Catalunya ha sigut sempre un territori que ha acollit molta població procedent d’altres llocs" i que "ha tingut la capacitat d’integrar-la en un model democràtic de societat i en la catalanitat".
Prou capacitats
També recalquen que un 18% de la població catalana té nacionalitat estrangera i que el 24% ha nascut fora de la comunitat, per la qual cosa la Generalitat i les "entitats locals" tenen "la necessitat d’assumir la gestió" del fenomen migratori "com a administracions més pròximes a la població", una cessió de competències que es farà a través de l’article 150.2 de la Constitució i atenent els articles de l’Estatut.
"Amb aquesta llei, Catalunya podrà donar resposta amb prou capacitats a la necessària plena integració al país –inclosa la integració lingüística– basada en un marc de drets i deures i el respecte als drets fonamentals, que és condició per a la cohesió social i el progrés", rematen en el text.
Els dos partits, després de més d’un any mirant de trobar punts en comú, han aconseguit armar la proposició de llei, després que els postconvergents ho exigissin com a contrapartida per salvar amb la seva abstenció dos decrets del Govern que s’aguantaven per un fil.
A principis de desembre, la falta d’acord en aquesta qüestió, juntament amb l’absència d’avenços en l’oficialitat del català a la UE i el fet que Sánchez encara no s’hagi reunit amb Puigdemont, va fer que Junts exigís al desembre una qüestió de confiança al president del Govern. La prova de força plantejada per l’expresident de la Generalitat va tensar la situació, però finalment el partit de Puigdemont la va acabar retirant a petició del mediador per mirar de donar aire a la negociació.
La confiança PSOE-Junts
Notícies relacionadesL’entesa redreça la crisi i elimina noves amenaces de ruptura, tot i que queda pendent l’oficialitat del català a la UE i el que els postconvergents defineixen com a "amnistia política", cosa que suposa una reunió entre Puigdemont i Sánchez. Així ho va advertir ja Puigdemont, que va afirmar que és una "gosadia" especular que Junts pugui donar suport als Pressupostos Generals de l’Estat. "No canvia res, han posat al dia aquesta carpeta, però n’hi ha d’altres i estan en números vermells", va reblar, després d’afirmar que el seu partit negocia "carpeta per carpeta". No obstant, una setmana després d’haver retirat la proposta sobre la qüestió de confiança, Puigdemont va admetre que amb aquest acord "la desconfiança [amb el PSOE] ha disminuït".
Els socialistes asseguren que estan fent tot el que poden per avançar en la qüestió del català, però que no depèn només d’ells, perquè requereix el consens de tots els socis europeus, i respecte a la cita entre els màxims dirigents dels dos partits, no hi ha cap data prevista. Sánchez, de moment, ha obert la porta a la trobada, però els seus col·laboradors descarten que sigui imminent.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Testimonis Investigació en marxa sobre la causa de l’accident de la Diagonal: «Vaig veure un home volar per l’asfalt»
- Tribunals El jutjat de Martorell reobre la investigació per la mort d'Isak Andic
- Investigació policial Gene Hackman va morir nou dies abans que trobessin el seu cos
- Hisenda Atenció! Aquestes dues noves caselles de la Declaració de la Renda 2025 podrien estalviar-te diners
- Salut mental Un estudi vincula la demència amb els microplàstics al cervell