Els experts veuen llacunes en el pacte i vaticinen un conflicte institucional

Tot i que a la llei li queda tot el recorregut parlamentari per davant, es pot donar gairebé per descomptat que l’acord PSOE-Junts perquè la Generalitat gestioni les competències en immigració tindrà un impacte en molts nivells –fronteres, aeroports, ports i cossos policials– i tensarà les costures de l’ordenament jurídic. Els experts consultats per EL PERIÓDICO discrepen sobre si la iniciativa s’emmotlla o no a la Constitució, però coincideixen que posarà a prova la flexibilitat de la Carta Magna. A més, veuen algunes llacunes que consideren que s’hauran d’aclarir.

Constitucionalment, la immigració és una competència "exclusiva" de l’Estat –article 149–, però la mateixa Carta Magna, en l’article 150.2, preveu que el mateix Estat podrà "transferir o delegar a les comunitats" algunes competències de titularitat estatal que "per la seva pròpia naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació". ¿Quina naturalesa és aquesta? Aquí arrela part de la controvèrsia.

Per a Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, "qualsevol matèria és susceptible" de ser delegada a les comunitats autònomes, amb l’excepció que l’Estat "ha de poder recuperar-la en qualsevol moment" si així ho estima oportú. De fet, la mateixa Constitució precisa que quan l’Estat delegui competències s’haurà de reservar "maneres de control" sobre aquestes. En canvi, per a Germán Teruel, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Múrcia, la immigració és una competència que afecta el control fronterer i, per tant, forma part d’un "nucli competencial que s’ha de retenir sota el control estatal".

Afinar la lletra petita

En el que sí que coincideixen és que el pacte PSOE-Junts és carn de conflicte constitucional. "¿És recurrible? Absolutament. Afecta un àmbit molt sensible i hauria de ser recorregut", argumenta Teruel. Urías intueix que el PP no deixarà passar l’oportunitat i que, si el PSOE i Junts volen rebre el vistiplau dels jutges, hauran d’afinar bé la "lletra petita".

No hi ha gaires precedents en la delegació de competències de l’Estat a través de l’article 150.2. Joan Ridao, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB), defensa que aquesta delegació en immigració hauria de ser "factible", entre altres coses, perquè l’actual Estatut ja dona a la Generalitat la facultat de gestionar certs aspectes vinculats a aquesta matèria. Això sí, assenyala que el redactat de la Constitució, quan exposa que es transferiran o no les competències en funció de la seva "naturalesa", està posant sobre la taula una "clàusula interpretable" que podria ser font de conflicte.

Notícies relacionades

Via fa qui no s’atura

Dol en el frau de González Amador

Recorda que diversos partits independentistes ja van proposar que la Generalitat assumís, a través del 150.2, les competències per convocar un referèndum d’independència i va ser rebutjat. Al·lega, no obstant, que són casos diferents: "En l’àmbit del referèndum és més fàcil posar objeccions que en la immigració".

Més enllà de la constitucionalitat o no de la iniciativa, els experts recalquen que l’acord deixa algunes qüestions en l’aire. Ridao esgrimeix que és "positiu" qualsevol avenç per a la Generalitat en matèria d’immigració –"completa la regulació estatutària molt centrada en l’acollida", apunta–, però avisa que en el pacte hi ha "omissions" en qüestions clau com el reagrupament familiar, la gestió de l’asil i la gestió integral de la residència i la feina". Per exemple, li genera dubtes la creació d’una "finestreta única" a Catalunya per gestionar les autoritzacions d’estada de llarga durada, residència temporal i residència de llarga durada.