El Govern espanyol confia a desbloquejar «aviat» la distribució de menors migrants després del pacte amb Junts per delegar competències

El Govern espanyol comença a encaixar les peces del «puzle» de les seves negociacions amb Junts. L’acord per a la delegació a la Generalitat de les competències en immigració aplana el desbloqueig de la distribució territorial de menors migrants arribats a les costes canàries, segons reconeixen a la Moncloa. No a través d’un repartiment puntual per alleujar la situació de les Canàries, el pla B que es va posar sobre la taula davant la falta de suports parlamentaris i el rebuig del PP, sinó a través d’una modificació de l’article 35 de la llei d’estrangeria. Això és, per fer estructural i obligatòria l’acollida de menors migrants en situacions de pressió assistencial com l’actual.

La ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha donat per fet que la reforma per activar l’acollida de les comunitats autònomes veurà la llum «aviat». A través d’un mecanisme de «solidaritat obligatòria», segons va concretar en roda de premsa després del Consell de Ministres, per al qual són necessaris els set vots de Junts, a causa del rebuig del PP. «Estem treballant de manera intensa perquè aviat vegi la llum la modificació de l’article 35 de la llei d’estrangeria», que va tombar el Congrés el mes de juny passat amb els vots en contra del PP, Vox i Junts.

L’Executiu ha tombat el seu discurs després de tancar amb Junts la delegació de competències en immigració, que ara s’haurà de tramitar al Congrés a través d’una llei orgànica. Fa tan sols uns dies, els negociadors del PSOE es mostraven cauts i explicaven que, sense garantir abans els vots de Junts i la constatació prèvia de «comptar amb una majoria»,no registraran cap iniciativa. Ara tot ha canviat, ja que els postconvergents exigien abans la transferència de les competències en immigració a la Generalitat.

El repartiment a les comunitats autònomes dels menors migrants que acull les Canàries s’ha posat així una altra vegada en marxa. La voluntat és fer-ho sense haver de recórrer a un decret. La reforma de la llei d’estrangeria, com prefereix el Govern, ofereix més garanties jurídiques i busca una solució estructural. La competència sobre els menors és de les comunitats autònomes, per la qual cosa podria sorgir un conflicte competencial si el repartiment es fa de manera obligatòria. De fet, tot i que a nivell parlamentari obtingui llum verda, el seu correcte desenvolupament dependrà dels populars, ja que governen en una majoria de comunitats autònomes.

Més enllà de la imprescindible col·laboració administrativa, el risc d’un decret s’estén que les comunitats presentin recursos d’inconstitucionalitat que puguin paralitzar el repartiment. Les conclusions de l’Advocacia de l’Estat i el Consell d’Estat sobre els mecanismes parlamentaris més pertinents encara no s’han fet públiques, malgrat que es van anunciar per a mitjans de febrer.

Davant aquesta amenaça, els socialistes no renuncien a les seves crides al PP perquè s’assegui a negociar. Unes peticions que combinen amb les seves crítiques que assumeixin el discurs de Vox en matèria d’immigració. Els populars, a més, cogovernen a les Canàries i ho fan en solitari a Ceuta, des d’on es preveuen repartir 400 menors més. Mentrestant, Clavijo es reunirà el 10 de març amb la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, per abordar l’agenda canària i tancar el finançament per a les comunitats d’acollida.

Places d’acollida

Notícies relacionades

El Govern posarà en mans de Drets Socials el desplegament de les competències en immigració

Puigdemont celebra el traspàs d’immigració com a «competència d’Estat» però rebutja els Pressupostos de Sánchez

Els criteris elaborats pel ministeri de Joventut i Infància beneficien Euskadi i Catalunya, al tenir-se en compte en el nombre de places d’acollida l’esforç fet prèviament de manera voluntària. Les dues comunitats estan al capdavant, junt amb Navarra, així que serien les que menys places crearien de cara a l’acollida dels 4.500 menors que han desbordat la capacitat de les Canàries. 

Catalunya té en acollida 1.065 menors migrants, cosa que suposa el 24% del total; Euskadi, 498, i Navarra, 85. No obstant, en el Govern central asseguren que no es quedaran fora del repartiment, com critiquen els populars.