Junts proposarà exigir el català per donar papers als estrangers

En l’articulat de la llei per fer efectiu el traspàs, que ja ha sigut registrada al Congrés, no es fa cap referència explícita al català com a requisit per a la concessió dels permisos. No obstant, la qüestió sí que apareix en l’exposició de motius i, indirectament, en una de les disposicions addicionals.

El text reconeix que el fenomen migratori a Catalunya té un impacte "per a la llengua catalana" i recorda que l’Estatut diu que el català és "la llengua pròpia" de la comunitat. A més, en la disposició final, s’afegeix que el Govern espanyol i la Generalitat es comprometen a "cooperar i col·laborar, en l’exercici de les seves respectives competències, per assegurar la plena inclusió i integració de la població estrangera a Catalunya". Fonts de Junts expliquen que aquesta última frase de la llei és el "recurs" que utilitzaran per desplegar la delegació de competències des de la Cambra catalana i que haurà de ser la guia per a la Generalitat, la governi qui la governi.

El full de ruta de Junts, aprovat l’octubre passat en el congrés celebrat a Calella, ja va proposar que el català sigui un requisit per "renovar els permisos de residència i treball". "Ho hem de fer com el Quebec", explica un membre del partit, que recorda que en aquesta regió del Canadà els treballadors estrangers han de superar un examen de francès.

No està clara la fórmula

Les mateixes fonts expliquen que encara no està clara la "fórmula" concreta que faran servir per aconseguir-ho, però remarquen que l’important és "que quedi clar que el coneixement de la llengua catalana és imprescindible per residir a Catalunya".

Actualment, el català ja és un criteri que la Generalitat té en compte a l’hora d’emetre els expedients de l’arrelament social a Catalunya, segons consta en el reglament de la llei d’acollida de Catalunya del 2010, informa Elisenda Colell. Els tècnics encarregats d’aquesta tasca tenen en compte, per fer els seus informes, si els sol·licitants col·laboren en entitats socials, si han tingut fills al territori o si tenen coneixements de català. Aquest últim punt es demostra havent superat com a mínim un curs de 45 hores, o amb un test que fan els tècnics, que també entrevisten l’interessat i el seu entorn. Es tracta d’un procés clau per legalitzar migrants sense papers, ja que per a molts és pràcticament impossible aconseguir un contracte a jornada completa durant un any o accedir a la universitat, que serien altres maneres de legalitzar la seva situació a Espanya. De fet, el 73% de treballadors extracomunitaris han utilitzat els expedients d’arrelament social per regularitzar el seu estat.

Notícies relacionades

Itàlia, França i els Països Baixos també investiguen l’atemptat a Vidal-Quadras

Aitor Esteban defensa aprovar els pressupostos de Sánchez

No obstant, per a Junts amb la supervisió del coneixement de català que s’inclou en els expedients d’arrelament social no n’hi ha prou i no s’està aplicant com s’hauria de fer. "Feta la llei, feta la trampa", lamenta un dels consultats. Per aquesta raó, els postconvergents volen que quedi més blindat i que s’exigeixi als estrangers, que suposen el 18% de la població catalana, per aconseguir els permisos de residència.

Des de Junts asseguren que el Parlament no és l’única via que utilitzaran per assegurar-se que el català sigui un requisit. "Treballem en molts fronts", explica un altre dirigent de la formació, que indica que hi ha "molts mecanismes jurídics per fer-ho", també a escala europea i "municipal". Els postconvergents es mostren convençuts que, si el català aconsegueix colar-se en la llista d’idiomes oficials a la UE, s’obriran "moltes possibilitats més", ja que "hi ha jurisprudència del TJUE sobre l’exigència de saber un idioma per aconseguir els permisos".