El PSOE i Junts pacten el traspàs d’immigració a la Generalitat

Segons fonts de la negociació, les dues formacions "han cedit" en les seves posicions de màxims i han acabat trobant un "terme mitjà". A l’espera de conèixer la lletra petita, l’acord passaria per una "cogestió de la frontera" i per destinar més agents dels Mossos d’Esquadra a aquestes infraestructures per poder assumir aquestes tasques. El Govern català també tindria la potestat de proposar expulsions i podria tramitar i resoldre expedients com els NIE, tot i que l’Estat es reservaria l’última paraula. El Govern espanyol, per la seva banda, argumenta que el paraigua del traspàs serà l’article 150.2 de la Carta Magna. "L’Estat podrà transferir o delegar en les comunitats autònomes, mitjançant llei orgànica, facultats corresponents a matèria de titularitat estatal que per la seva pròpia naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació. La llei preveurà en cada cas la corresponent transferència de mitjans financers, així com les formes de control que es reservi l’Estat", assenyala el precepte.

La negociació ha sigut llarga i tortuosa a causa del xoc en la interpretació d’un acord amb àmplies lectures, que ha donat peu a múltiples contradiccions. Segons el parer dels postconvergents, havia de ser una cessió "integral", que inclogués el control de les fronteres per als Mossos però el Govern central ho negava i considerava que un pas d’aquest tipus seria inconstitucional.

Dos discursos

Durant aquest temps, la formació independentista va assenyalar com un dels principals culpables de la falta d’acord el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i va arribar a demanar directament el seu cessament. A més, van acusar els socialistes de fer dos discursos, un a Espanya i un altre a Suïssa, on es reuneixen una vegada al mes en presència del mediador internacional, el diplomàtic salvadorenc Francisco Galindo.

Tot i que el pacte no especificava ni un calendari ni unes condicions concretes, les parts presumien abans de tancar el 2024 que eren en la recta final de les negociacions. Però, poc després de la dosi d’optimisme dels postconvergents, les converses es van tornar a complicar.

A més del paper dels Mossos a la frontera, la negociació també es va encallar en la resolució d’expedients com els NIE. El secretari general de Junts, Jordi Turull, va explicar que el Govern espanyol mirava de deixar el traspàs en un "encàrrec de gestió". És a dir, permetre que la Generalitat tramités i comuniqués les resolucions, però sense capacitat de resolució, cosa que Junts considerava inacceptable. I encara hi havia un punt més de fricció: Carles Puigdemont exigia que la Generalitat tingués la capacitat per fer expulsions.

La falta d’acord en aquesta qüestió, juntament amb l’absència d’avenços en l’oficialitat del català a la UE i el fet que Sánchez encara no s’hagi reunit amb Puigdemont, va fer que Junts exigís al desembre una qüestió de confiança al president del Govern. La prova de força plantejada per l’expresident de la Generalitat va tensar la situació, però finalment el partit de Puigdemont va acabar retirant-la a petició del mediador per mirar de donar aire a la negociació. En el seu comunicat, Galindo va assegurar que la votació d’aquesta proposició de Junts podia suposar "un retrocés difícil de superar", perquè frenaria els "avenços" assolits fins al moment. També va avançar que aquests acords es podien materialitzar ben aviat.

Notícies relacionades

L’Audiència avala l’ampliació de la investigació al nòvio d’Ayuso

El cap de la Gürtel i el constructor Martín confessen pagaments de comissions

Els Pressupostos

Per als postconvergents, el pacte és important per reduir transvasament de vot cap a Aliança Catalana i també per marcar diferències amb ERC, a la qual durant anys han atribuït un suport al PSOE "a canvi de res". El Govern central, per la seva banda, també necessitava tancar aquest acord per començar a negociar els Pressupostos de l’any que ve amb el partit de Puigdemont, sabent que els seus set vots són necessaris per blindar la legislatura. L’entesa redreça la crisi i elimina noves amenaces de ruptura, tot i que queda pendent l’oficialitat del català a la UE i el que els postconvergents defineixen com a "amnistia política", cosa que suposa una reunió entre Puigdemont i Sánchez.