Junts s’obre a negociar la regularització d’estrangers per lligar el sí de Podem al traspàs d’immigració

Després de 14 mesos de llargues i tortuoses negociacions amb el PSOE, al traspàs de competències en immigració encara li queda un llarg camí per recórrer, començant per l’aprovació al Congrés dels Diputats. I, de moment, Podem ja ha avisat que, si Junts no recolza la iniciativa legislativa popular (ILP) per regularitzar mig milió de migrants, no comptarà amb els seus vots. «En el moment en què s’aprovi aquesta regularització extraordinària de persones migrants, podríem tenir un altre tipus de disponibilitat», ha advertit aquest dimecres el secretari d’Organització de la formació morada, Pablo Fernández, en una entrevista a RNE, en la qual també ha acusat els postconvergents de ser membres d’un «partit obertament antiimmigració».

De moment, fonts postconvergents consultades per EL PERIÓDICO no tanquen la porta a negociar la ILP. Asseguren que primer volen «analitzar bé» la proposta i també «marcar els criteris des de Catalunya». Una diferenciació territorial que el partit liderat per Carles Puigdemont reclama sempre que s’aborden qüestions relacionades amb la immigració, motiu pel qual van voler impulsar la llei per a la delegació de competències.

Dimarts, al donar-se a conèixer l’acord, la secretària general del partit, Ione Belarra, va assegurar que abans de començar a negociar, Junts havia de demostrar que «no és un partit racista», unes declaracions que van enervar els postconvergents. El secretari general del partit, Jordi Turull, ha respost ja públicament a la seva homòloga assegurant que les seves paraules l’havien deixat «perplex».

«Jo crec que no s’ha llegit la llei ni les ponències de Junts en l’últim congrés. Jo pensava que era un mem d’intel·ligència artificial […] Que ens acusi de racistes… em vaig quedar perplex», ha afirmat Turull en una entrevista a RAC1. També ha mantingut que pensava que la secretària general dels morats era una persona «una mica més documentada» i ha defensat que, amb el traspàs de les competències, es donen només «eines», sense determinar les polítiques posteriors, que segons el seu parer dependrien de la Generalitat.

Turull també ha revelat que ja ha enviat un missatge a Belarra per aclarir la situació i explicar-li la intenció de la llei ja registrada al Congrés. S’ha de veure si la seva resposta permet obrir una negociació que salvi tant la ILP com la delegació de competències en immigració a Catalunya.

Una llei catalana

Tal com ha avançat EL PERIÓDICO, JxCat vol que el Parlament faci «la seva pròpia legislació», una vegada les competències siguin efectivament delegades, per assegurar el coneixement de català dels estrangers quan se’ls concedeixi un permís de residència. «Hi ha d’haver una tasca parlamentària per donar força [a la delegació]. És bo que la Generalitat faci la seva pròpia legislació», ha defensat el secretari general en una entrevista a Catalunya Ràdio.

Turull ha reconegut que Catalunya s’haurà d’adaptar a la normativa europea, igual que ho ha de fer l’Estat, però hi veu marge per actuar. A més, ha explicat que una sentència recent del TJUE va donar la raó a Holanda i va establir jurisprudència a l’hora de reclamar el coneixement de la llengua del país per accedir a un permís de residència. «Això ens va de luxe», ha emfatitzat.

Notícies relacionades

Felip VI presencia l’ensinistrament de soldats d’Ucraïna a Toledo

Emergències diu que el Cecopi es ‘va desconnectar’ per analitzar les alertes

Actualment, a Catalunya el català ja és un criteri que la Generalitat té en compte a l’hora d’emetre els expedients d’arrelament social, un procediment clau a l’hora de legalitzar estrangers. Aquest coneixement lingüístic es demostra havent superat, com a mínim, un curs de 45 hores o un test. No obstant, els postconvergents consideren que la supervisió del coneixement de la llengua que s’inclou en aquests expedients no és suficient i no s’està aplicant com caldria.

«Quan parlem d’arrelament s’ha de poder acreditar el coneixement de la llengua, això està d’acord amb la normativa europea», ha remarcat Turull, que també ha donat per fet que la Generalitat haurà de destinar més recursos a aquest àmbit perquè «ningú neix après».