El Govern espanyol vol lligar Junts a la legislatura amb un llarg tràmit ordinari de la llei d’immigració

El Govern espanyol continua veient lluny l’aprovació d’uns nous Pressupostos. Amb el pacte amb Junts per delegar a Catalunya les competències en immigració no n’hi ha prou per seure a abordar aquesta carpeta, com s’estan encarregant de ressaltar els postconvergents. No obstant, per als socialistes és una oportunitat per la qual eleven les seves expectatives de cara a subjectar la legislatura. Al contrari que amb la llei d’amnistia, el PSOE i Junts han acordat una tramitació ordinària de la llei que van registrar conjuntament al Congrés. Un llarg camí fins a la seva aprovació, sempre que es reuneixi la majoria absoluta necessària per a una llei orgànica, en què Junts dependrà de la continuïtat del Govern per materialitzar aquest compromís. En l’Executiu confien així a reduir la inestabilitat, fins i tot sense nous comptes, després d’un pas que, diuen, «demostra que és possible arribar a acords».

La llei d’amnistia, malgrat seguir un procediment d’urgència per retallar terminis, en contra de les recomanacions de la Comissió de Venècia, es va registrar el 13 de novembre del 2023 i no es va aprovar definitivament al Congrés fins al 30 de maig de l’any següent. Com llavors, el PP sembla disposat a utilitzar tots els frens al Senat davant una norma que també considera inconstitucional. S’hi afegeix el rebuig de Podem, amb qui Junts ha mostrat disposició a negociar, cosa que pot allargar encara més el procediment, al retardar els temps per al debat de totalitat o congelar l’aprovació del dictamen en comissió. Un procés amb data d’inici però no d’acabament en què Junts estaria més lligat a la legislatura.

Els socialistes defensen que en aquesta ocasió no s’utilitzarà el recorregut procediment d’urgència perquè no s’ha acordat. En cas de fer-ho, s’hauria reflectit ja en el text pactat, segons sostenen. Junts sí que ho va exigir per a la llei d’amnistia, però ara s’assumeix el tràmit ordinari. Els postconvergents busquen impulsar al Parlament una altra sèrie de canvis legislatius per donar força a la delegació de competències, com assegurar el coneixement de català dels estrangers quan se’ls concedeixi un permís de residència.

En el tram final per desbloquejar la llei d’immigració, els socialistes ja eviten associar a aquest acord la possibilitat de tenir Pressupostos. Després de tancar-lo, es continua eludint el compromís de presentar-los si no es tenen els suports garantits, com s’havia defensat al principi. «La complexitat no ha canviat», reconeixia la portaveu del Govern, Pilar Alegría, en roda de premsa després del Consell de Ministres sobre l’horitzó de tenir uns nous comptes públics. Es limitava així a assegurar que es manté la «voluntat» d’intentar aprovar-los.

En el que es mostren més confiats els socialistes és a recompondre la relació amb Junts. Amb la llei d’immigració a l’horitzó, com en el seu moment amb la mesura de gràcia, augmenta la seguretat que davant no hi ha alternativa i que Junts no forçarà un avenç electoral o canvi de Govern amb el PP i Vox. Sense poder institucional ni a la Generalitat ni a cap de les grans ciutats, la seva principal palanca política continua sent la influència dels seus set vots imprescindibles per a Sánchez al Congrés.

L’expresident Carles Puigdemont va rebutjar barrejar la carpeta dels Pressupostos amb aquest acord per a la delegació de competències en immigració, però sí que va concedir que la desconfiança de Junts cap al PSOE havia «disminuït». «No està restaurada del tot», va advertir, fins i tot apuntant que s’havien fet «passos importants en aquesta direcció».

Carpetes pendents

Des d’aquesta premissa, el secretari general de Junts, Jordi Turull, posava com a condició per negociar els Pressupostos que es garanteixi l’execució de les inversions pendents –«un xec amb els diners no invertits»–, que el català sigui reconegut com a llengua oficial en les institucions europees i l’aplicació del que anomenen «amnistia política». Això és, el reconeixement de Carles Puigdemont com a interlocutor directe de Pedro Sánchez, amb una trobada entre tots dos.

El Govern es va donar de termini aquest primer trimestre per aprovar els Pressupostos del 2025, per la qual cosa per qüestió de temps seria improbable materialitzar aquestes cessions. Més enllà d’aquesta data, se superaria la barrera d’aprovar uns comptes per a menys de mig any, tenint en compte els temps per a la tramitació i el retard afegit per la majoria absoluta del PP al Senat. A més, a l’Executiu insisteixen que l’oficialitat del català a les institucions europees no està només a la seva mà, al dependre d’un canvi en el reglament que necessita la unanimitat de tots els països membre. Malgrat tot, en el Govern central asseguren que no es resignen a llançar la tovallola per mirar ja els Pressupostos de l’any vinent. 

Equilibris amb ERC

Notícies relacionades

Illa defensa que la tornada de La Caixa «demostra que és el moment d’apostar per Catalunya»

Felip VI presencia l’ensinistrament de soldats d’Ucraïna a Toledo

Amb una majoria dependent d’un heterogeni bloc de partits i en competició entre si, com és el cas de Junts i ERC, en l’Executiu intenta lligar la legislatura equilibrant les cessions als independentistes. Abans de tancar l’acord per a la delegació de competències en immigració amb Junts, els socialistes van avançar en compromisos d’investidura firmats amb el líder d’ERC, Oriol Junqueras.

Primer, amb l’impuls al traspàs de Rodalies, mitjançant l’acord per a la creació de l’empresa pública que presidirà la Generalitat. Després, amb el pacte per a la condonació parcial del deute amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), que el cas de Catalunya s’elevarà per sobre dels 17.000 milions d’euros. Els negociadors del PSOE reconeixen la pugna entre els dos partits, com a «rivals íntims», cosa que obliga a fer equilibris. Un repartiment de banderes des de la lògica de no afavorir uns aliats sobre els altres.