Sánchez defensa el pacte amb Junts com a mostra de "normalització"

Pedro Sánchez va defensar ahir com una mostra de "normalització política" a Catalunya, deixant enrere el procés independentista, el pacte amb Junts per delegar a la Generalitat les competències en immigració que fins ara corresponen a l’Estat. En les seves primeres paraules sobre la proposició de llei redactada a quatre mans pels socialistes amb els postconvergents, que per entrar en vigor necessita ser aprovat pel Congrés i no té els suports garantits, Sánchez va defensar des de Brussel·les els seus aspectes més controvertits, com les atribucions que tindran els Mossos d’Esquadra en el control de fronteres per a la devolució d’immigrants. Davant els dubtes suscitats i els missatges de Junts, que de moment no serà l’encarregat d’aplicar la futura llei perquè a Catalunya governa el socialista Salvador Illa, el cap de l’Executiu també va garantir que res canvia sobre la necessitat de saber català per obtenir el permís de residència.

Còmode en l’explicació del pacte amb Junts que el PSOE es va comprometre a subscriure fa més d’un any a canvi de l’abstenció dels set diputats del partit de Carles Puigdemont en dos decrets, Sánchez va lligar l’acord amb la notícia, anunciada dimecres, que La Caixa tornarà a Catalunya després de set anys establerta a Palma arran del procés.

"A Espanya hi ha hagut fins a set delegacions de competències, algunes amb el PP en el Govern, amb José María Aznar, i no sembla que s’hagi trencat Espanya. Espanya està més unida, té més feina, creix més i té més influència que quan governava el PP. Ahir vam veure que una gran empresa que se’n va anar durant el procés ara torna perquè s’ha estabilitzat la situació. Això és l’important. Hem de felicitar-nos que la crisi constitucional estigui trobant un curs de normalització", va assenyalar el president del Govern després del Consell Europeu extraordinari en què la UE ha donat passos decidits cap al rearmament a causa de l’amenaça de Rússia i l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca.

Notícies relacionades

L’herència de la política educativa a Catalunya

Alts càrrecs del PP avisen del mal que fa la permanència de Mazón

"No sé quantes vegades hem respost a aquesta pregunta", va dir Sánchez sobre el català i els permisos de residència. "Es tracta d’una delegació de competències. Tot es regeix d’acord amb les lleis estatals. A la Constitució apareix la cooficialitat de tres llengües més a part de l’espanyol. Hi ha molt debat sobre això. També es parla sobre els Mossos, però l’Estat som tots: són les comunitats, les diputacions, els municipis... Els Mossos són també forces i cossos de seguretat de l’Estat. El fet que col·laborin aquestes forces en diferents àmbits és una bona notícia. Si som un Estat autonòmic, som un Estat autonòmic", va explicar el cap de l’Executiu.

D’altra banda, el consens sobre l’increment de la despesa militar ja és una realitat a la UE després que ahir es pactés a Brussel·les un gran pla de rearmament. En total s’aspira a mobilitzar 800.000 milions d’euros en despesa militar per fer front a l’amenaça de Rússia i la retirada dels EUA. Una motiu pel qual, sense eufemismes, Sánchez va assumir la necessitat d’accelerar els compromisos per arribar al 2% de la despesa del PIB abans del 2029. "Un esforç anticipat", va explicar en roda de premsa per valorar els acords amb Consell Europeu extraordinari, encara sense especificar un calendari a l’espera de concretar les "converses" amb la resta de països de la UE. "Som conscients que hem d’aportar més des del pressupost nacional", va reconèixer, sense deixar d’apel·lar a l’ajuda d’instruments mancomunats, com l’emissió d’eurobons.