La tornada de Puigdemont

-Senyor Puigdemont, ¿com s’imagina la seva tornada a Espanya?

-Si es tractés d’un partit de futbol voldria fer-ho per golejada. Però, també, amb la seva porteria a zero.

-¿Com es tradueix aquest desig?

-A arribar a Catalunya i no passar ni un sol dia a la presó.

-¿Això serà possible?

-Ja ho veurem.

Una comissió de lletrats està estudiant des de primers de febrer l’ampli recurs del PP. És complet perquè aborda totes les qüestions constitucionals i els punts que han sigut abordats parcialment en les altres qüestions d’inconstitucionalitat, tant per la Sala Segona del Tribunal Suprem com per altres tribunals i també per les comunitats autònomes.

A la cua hi ha els recursos d’empara dels dirigents independentistes als quals no s’ha aplicat l’amnistia per decisió de la Sala Segona del Suprem (decisió de la qual el delicte de malversació no és amnistiable). Però com que el recurs del PP és el més complet de tots perquè inclou tots els aspectes que cal debatre, ¿què passa un cop resolt el recurs? ¿Què passa en cas que la ponència, a càrrec de la vicepresidenta del Tribunal Constitucional (TC), Inmaculada Montalbán, consideri inadmissible el recurs? O, dit d’una altra manera, ¿la llei d’amnistia és constitucional?

Aquí s’ha de considerar que la Sala Segona del Suprem va presentar la qüestió d’inconstitucionalitat sobre el delicte de desordres públics (substitut de la sedició). Així doncs, si es resol primer el del PP, com passarà, ¿el TC aplicarà la llei constitucionalitzada al recurs d’empara de Puigdemont (i també als d’Oriol Junqueras, Dolors Bassa i Raül Romeva)?

Les preferències que vulgui

Les fonts judicials consultades assenyalen que el TC ho podria fer. "El tribunal pot establir les preferències que vulgui en la resolució dels assumptes, com ha demostrat innombrables vegades. Si no aquests recursos hauran d’esperar el seu torn".

El cas de Puigdemont serà l’últim de tractar-se perquè la resolució del seu recurs de reforma davant el jutge Pablo Llarena, que li va denegar l’amnistia, es va resoldre a mitjans de setembre del 2024 i després de presentar-se el recurs d’apel·lació, només després que se celebri la vista d’apel·lació –dilluns que ve, 10 de març– i que la sala d’apel·lacions –amb els magistrats Vicente Magro, Eduardo de Porres (ponent) i Susana Polo– resolgui desestimar-lo podrà finalment elevar el seu recurs d’empara al TC.

Tenint en compte, però, que és per una decisió de la Sala Segona del Suprem que s’ha resolt la inaplicabilitat de la llei d’amnistia al delicte de malversació i que, a més, la Sala Segona impugna la constitucionalitat en els desordres públics, el TC preferirà resoldre aquesta qüestió abans d’aplicar l’amnistia al recurs d’empara de Puigdemont i als altres.

¿On ens condueix tot aquest puzle?

Fonts consultades diuen que Puigdemont correria, si tornés després de la desestimació del recurs del PP, un risc limitat de ser empresonat per ordre de Llarena durant uns dies. L’ordre de presó a Espanya és vigent, encara que el jutge d’instrucció no hagi emès una euroordre com ha demanat l’acusació popular de Vox des de primers de juliol del 2024. Ni tan sols les amenaces, afirmen aquestes fonts, de la Sala Segona, sobre la presentació d’una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en cas que el TC declari constitucional la llei d’amnistia, serien un risc com a tal.

Aquesta amenaça està clarament plantejada en la interlocutòria elaborada sota la presidència de Manuel Marchena el 30 de setembre del 2024. "La conclusió […] d’una interpretació que estimés que el delicte de malversació és amnistiable [per exemple per part del TC] ens hauria obligat –o ens obligaria en el futur– a suscitar la qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la UE. Només llavors seria ineludible preguntar si l’extinció de la responsabilitat criminal a causa d’amnistia a un delicte de malversació que ha procurat una il·legal i formal declaració d’independència d’un territori europeu de l’entitat de Catalunya –més enllà de la seva efectiva durada i de la finalitat última perseguida per la màxima autoritat política que va declarar la fugaç ruptura territorial– és compatible amb una efectiva protecció dels interessos financers de la UE".

Riscos mínims

Notícies relacionades

El Parlament resoldrà si Orriols va vulnerar el codi de conducta per dir que Driouech "normalitza la misogínia" pel vel

Dimiteix el delegat a Perpinyà que va qüestionar el terme ‘Catalunya Nord’ i el rellevarà un exalcalde de Junts

Les fonts assenyalen a EL PERIÓDICO que "amb una llei d’amnistia en vigor i una llei validada pel TC, una eventual ordre d’ingrés a la presó, en una qüestió de tanta repercussió nacional i internacional, cantaria molt i podria ser un risc per a qui vulgui cursar-la. Tampoc la suspensió que plantejaria una qüestió prejudicial impediria la seva llibertat". Per tant, l’horitzó amb risc zero, vaja, només s’aconseguiria si s’esperés que es resolgués el seu recurs d’empara, que raonablement se sabrà durant els últims mesos del 2025.

Amb uns riscos mínims, però, l’expresident podria tornar després que el TC desestimés el recurs del PP. Això seria abans de l’agost.