Alts càrrecs del PP avisen del mal que fa la permanència de Mazón

La delicada situació política generada per l’acostament de Donald Trump a Rússia serà la setmana que ve un dels eixos de l’actualitat al Congrés, on, dijous, Pedro Sánchez té pensat reunir-se amb Alberto Núñez Feijóo i la resta de grups parlamentaris excepte Vox. La gravetat del context internacional i el pacte d’immigració entre el PSOE i Junts estan permetent al PP desviar l’atenció sobre la crisi interna desencadenada per l’actitud de Carlos Mazón. Tot i això, la preocupació pel mal que el president de la Comunitat Valenciana està fent al partit continua sent el tema principal de les converses entre els dirigents populars.

"Està sentenciat: només s’hi ha de posar data". "No arriba a Nadal". "No arriba a l’agost". "No hauria d’haver arribat a les Falles". Són frases que sorprèn veure com es repeteixen molt semblants entre senadors, diputats, fontaners i barons. Els terminis, tan variats, demostren que no hi ha una solució clara ni fàcil. En el que sí que coincideixen alguns dels consultats és en el fet que la seva permanència al capdavant del Govern perjudica l’estratègia d’oposició del PP, per "predicar una cosa i fer la contrària" i evidenciar una "doble vara de mesurar". La primera expressió la diu una presidenta autonòmica que, malgrat tot, considera que s’ha d’aguantar la "pressió" perquè "posar un president de transició no solucionaria res a l’efecte de sigles" i es "cremaria" una altra persona. La segona expressió és la que fa servir un president autonòmic incòmode amb la "rutinària petició de dimissions" de què, a parer seu, "ha abusat" aquests mesos la direcció nacional.

Un cert distanciament

Els conservadors han reclamat la sortida de Sánchez; de Francina Armengol, presidenta del Congrés, i del president Salvador Illa, a més de nombrosos ministres (Teresa Ribera, Fernando Grande-Marlaska, Ángel Víctor Torres, Luis Planas..). "¿Amb quina cara demanem nosaltres a ningú que dimiteixi si no ho demanem a Mazón després de la seva gestió el 29 d’octubre?", es pregunta un fontaner habituat a dissenyar estratègies. "La dana ens ha col·locat davant un mirall i la contradicció és òbvia", reconeix un diputat.

Que Mazón no acabarà la legislatura com a president de la Generalitat (si no convoca eleccions, s’acabarà el 2027) és una idea unànime dins del PP. El cert distanciament marcat per Feijóo per primera vegada, dilluns, amb la frase que Mazón no va estar "a l’altura" i les noves informacions sabudes aquesta setmana abunden en el fet que el president és una carrega per a la imatge del PP i lesiona el lema històric que és "el partit que sap gestionar": el telèfon 112, que depèn de la Generalitat, va rebre 19.821 trucades el dia de la dana a la província de València, 1.833 a les quatre de la tarda, mentre el president dinava a El Ventorro; 2.438, a les cinc. Mazón va arribar al Cecopi, l’organisme d’emergències de la Generalitat que va coordinar el dispositiu el 29 d’octubre, a les 20.28, una dada que ell va revelar la setmana passada per mirar d’escapar-se de qualsevol responsabilitat penal que pugui comportar el tardà i erroni missatge d’SMS que, segons la jutge que investiga el tema, va enviar la Generalitat a les 20.11.

Sense Congrés del PPE

El PP ha descartat que destitueixi Mazón del càrrec de president dels populars valencians, una opció que li atorguen els estatuts del partit. Feijóo, que no té possibilitat de fer-lo descavalcar de la Generalitat, sí que podria apartar-lo del PP valencià i instaurar una gestora col·locant un dirigent de transició que s’encarregués del dia a dia del partit. Aquesta opció permetria a Feijóo marcar-hi distàncies, però també remarcaria la contradicció que, mentre el fa fora del PP, perquè no considera adequat que segueixi en aquest càrrec, no li reclama la dimissió com a cap del Govern i li permet continuar dirigint la vida dels valencians.

Notícies relacionades

Catalanisme i educació (capítol 1): les herències de les polítiques educatives a Catalunya

L’herència de la política educativa a Catalunya

Feijóo ha decidit aguantar la pressió interna i no fer cap pas d’abast tot i que ja ha clavat una pulla a Mazón i també l’ha privat de ser l’amfitrió del congrés del Partit Popular Europeu, que, a l’estiu, es va decidir que se celebraria els dies 29 i 30 d’abril a València. Ara es busca nova ubicació i Madrid és la ciutat que té més números d’acollir el conclave.

Mentrestant, les enquestes que encarreguen els partits continuen reflectint un càstig dels valencians al PP i també un creixement de Vox. El partit d’ultradreta, que va recolzar amb els seus 13 diputats la investidura de Mazón (40 escons) el juliol del 2023, pot ser clau ara per elegir el successor del president de la Generalitat si finalment acaba dimitint. En tot cas, la socialista Pilar Bernabé, delegada del Govern a la comunitat, va tornar a dir la setmana passada, al Canal 24H, que "el partit socialista dona els vots perquè [el PP] pugui nomenar algú de transició perquè convoqui eleccions".