Primera entrevista en premsa al president d’Indra
Ángel Escribano: "Indra està disposada a comprar Santa Bárbara"
El president d’Indra, multinacional tecnològica participada majoritàriament per l’Estat, rep ‘La Nueva España’, del grup Prensa Ibérica, a la seu de la companyia a Alcobendas, enmig d’una jornada de treball frenètica. És al seu despatx des de les 6 del matí. «Pràcticament dormo aquí», fa broma.

El Govern ha dit que, després de la seva arribada a la presidència d’Indra, vol fer de la companyia un "campió nacional» en el sector de la defensa. ¿Què implica aquest desig?
Nosaltres estem molt més d’acord amb una altra expressió: som el tractor, la companyia que tracciona totes les altres i lidera grans programes de defensa. La paraula campió no és una de les meves preferides. Sent bons, no volem que se’ns conegui com el campió. No, no m’agrada aquesta expressió de campió.
Al cap de poc de la seva arribada a la presidència d’Indra, es va executar la compra d’Hispasat. ¿L’estratègia continua sent l’adquisició de companyies?
L’adquisició d’Hispasat s’emmarca dins del pla estratègic d’Indra, que s’anomena Leading the Future. Una de les màximes de la companyia, segons aquest pla, és créixer en valor i en capacitat de gestionar grans programes, tant de defensa com també de l’espai. Per aconseguir-ho és molt important tenir el control d’Hispasat i d’Hisdesat, de les dues companyies. Això quadra amb aquesta estratègia, que no vaig iniciar jo, però amb la qual estic totalment d’acord. Tan d’acord, que a més pensem que, amb els nous temps i el vent a favor, podem aconseguir els objectius abans.
En aquesta estratègia s’inclou tenir capacitat per fer tota la cadena de producció. ¿Com ho aconseguirà Indra tenint en compte la fragmentació del sector?
És una pregunta oportuna. El que farem a Indra és dur a terme els projectes de principi a fi. No tots, evidentment, perquè hi ha d’haver sol per a tothom. Hem de ser la companyia que, amb un bagatge industrial important, traccioni sobre una sèrie de pilars, entre els quals hi ha la part de l’espai, una d’important d’aeronàutica, ser líders en la part de tecnologia i electrònica, que ho som des de fa molts anys, i la part dels vehicles terrestres. Sobre aquests pilars bàsics volem dotar-nos de la màxima independència, cosa que ens farà diferents dels altres. Me’n vaig a un exemple molt senzill: no podem pensar que, posant l’adhesiu a alguna cosa, aquest producte ja és nostre. Això no genera el valor pel qual aquesta empresa està cridada a ser el tractor de la indústria de defensa. Ho serà perquè som capaços, des del tauler o la taula de l’enginyer, de fer un disseny fins i tot abans de tenir la idea. I perquè puguem produir-lo, acoblar-lo, comercialitzar-lo, vendre’l i mantenir-lo. Aquesta cadena de valor és la que volem rescatar, perquè és clar que és l’exemple a seguir. És el que han fet altres grans companyies de defensa. Tampoc estem reinventant res: Indra ja va ser així en el passat.
La tornada de Donald Trump a la Casa Blanca i el seu tomb geopolític obre un nou escenari industrial per al sector de la defensa a escala europea. ¿Com es posicionarà Indra?
Crec que s’obre un nou escenari molt important, que té una visió clara i cristal·lina. Els pressupostos que ens anuncien tenen xifres que espanten, amb uns increments de les inversions en defensa importants. Hi ha aquest 2% del PIB anhelat i fins i tot hi ha països que parlen de molt més. Es parla d’una inversió a Europa amb una xifra estratosfèrica en diners. Sincerament, crec que el que estem fent és simplement estar preparats. No volem que ningú ens regali res. Estarem preparats per emprendre totes les tasques que se’ns demandin. Per estar-ho, tenim aquest canvi en la política inicial que va tenir la companyia, que era la de produir, dissenyar i comercialitzar el mateix producte.
¿Com li agradaria que es gestioni el paquet mil milionari anunciat per la Unió Europea, que permetrà als estats gastar en defensa sense endeutar-se o destinar determinades ajudes comunitàries a la indústria de defensa?
Permetin-me que els contesti que sé el mateix que vostès, que és el que publiquen els mitjans. Nosaltres no participem en aquestes decisions encara.
¿Indra està capacitada per competir amb els gegants europeus de la defensa, com la britànica Bae Systems, la francesa Thales o la italiana Leonardo?
Indra està capacitada per competir amb els grans en una sèrie de coses, però la nostra ambició és participar i competir-hi en més i col·laborar. Dins de les tecnologies que té aquesta casa, que liderem, el que hem de fer és aplicar-les a altres coses a les quals, possiblement i per altres circumstàncies, havíem prestat menys atenció en el passat. Això és just l’atenció que volem prestar-los.
¿A quines?
Aquesta companyia s’ha dedicat molt a vendre sistemes que després veníem a d’altres sistemistes que els integraven. Això ens deixa en una posició molt bona, perquè tenim un mercat molt gran per vendre a molts clients. Sense perdre aquesta posició, perquè no la perdrem, pel bon nom que aquesta casa ha construït en els últims 40 anys partint de relacions de confiança i exitoses, el que farem és pujar un esglaó més i convertir-nos en un sistemista de més valor afegit. Si abans estàvem entregant càmeres o software per a avions, helicòpters, vaixells o vehicles, ara el que volem fer és començar a dedicar-nos a fer coses més concretes i de més valor afegit. O sigui, fer el sistema sencer.
En el context d’aquesta estratègia de què vostè parla es va produir l’increment de la participació d’Indra en el consorci Tess Defence, que ara lidera. Per a aquest consorci es parla d’unes xifres que realment són impressionants, que ronden els 10.000 milions d’euros en 15 anys. ¿Quins són els tipus de projectes pretén captar aquesta aliança?
És així. Vam adquirir una majoria per liderar el projecte de la mobilitat terrestre a Espanya. Aquest lideratge ens porta a una responsabilitat més gran amb el client. Aquesta responsabilitat s’ha de traduir en el fet que Indra assumeixi el control, el comandament, i que té uns accionistes, però que també poden ser o ja són els seus proveïdors. En definitiva, que Indra governi directament la companyia per ser l’accionista majoritari. És un rol més important perquè el responsable últim és Indra i això ens fa tenir una exposició més gran en el sector, cosa que acollim amb enorme entusiasme. Ens veiem molt capaços de fer-ho.
A Astúries ja hi ha General Dynamics, amb la seva fàbrica de Santa Bárbara. ¿Indra estaria disposada en aquest context a adquirir aquesta factoria?
[S’ho pensa] Doncs, a veure. És una pregunta molt ben feta. Per descomptat. Crec que Indra seria el tractor correcte per traccionar tota aquesta indústria. El que sí que poden tenir clar és que Indra tindrà aquesta indústria.
¿Una hipotètica compra de Santa Bárbara frenaria els seus plans d’expansió a Astúries?
No frenaria l’expansió a Astúries perquè aquí cal fer la lectura del moment. Llegia aquests dies que Macron [president de la República Francesa] deia que, l’any 2030, Rússia tindria no sé quants soldats i més de 4.000 vehicles nous. Evidentment, a les fàbriques actuals no hi ha capacitat per fer 4.000 vehicles en poc temps. El que Indra està fent és veure les necessitats del mercat. El que farem és estar preparats i capacitats per emprendre aquesta demanda.
Escribano, l’empresa que va fundar i que dirigeix el seu germà, és accionista d’Indra. ¿Quina influència manté en la companyia?
Tinc una influència important perquè el cognom no el puc esborrar i qui la porta és el meu germà, que ho serà tota la vida i és la persona més important en la meva vida juntament amb la resta de la meva família.
Notícies relacionades¿Com es va gestar la seva arribada a Indra? ¿Qui li va trucar?
No em va trucar ningú. Jo em vaig presentar voluntari després de la sortida del meu antecessor. Escribano és el segon accionista més important d’aquesta companyia, amb una diferència, del doble, sobre el tercer. Tenia molt sentit que l’accionista privat més gran fos el president de la companyia, quan a més la meva trajectòria professional està avalada pels 35 anys que porto en aquest sector.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La nova Casa Blanca El poder de Musk, l’acostament a Rússia i els aranzels passen factura a Trump
- Crònica rosa Ter Stegen, ¿banyes i pesos?
- AJORNAT EL BARÇA-OSASUNA A MONTJUÏC La tragèdia castiga el Barça
- Els metges de capçalera receptaran esport a Catalunya
- Alba Bou: "Ningú ens ha demanat l’opinió sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat"
- Maten un home a trets a la sortida d'una discoteca a Terrassa
- Estigma i maternitat El repte de les mares amb trastorn mental: acceptació, acompanyament, activisme
- El moviment ens defineix
- MULTIMÈDIA Catalanisme i educació (capítol 1): les herències de les polítiques educatives a Catalunya
- Comerç exterior ¿Quins aliments exporten les empreses catalanes i quins països els compren?