Els efectes del pacte d’immigració

Catalunya gestionarà, si Podem ho permet, més competències en matèria d’immigració. Un pacte entre el PSOE i Junts registrat al Congrés com a proposició de llei orgànica. Per a alguns abona el racisme, per a d’altres desmantella l’Estat i per a d’altres enforteix l’autogovern. Però, ¿què es podrà fer i què no?

El control de les fronteres

Les noves competències s’assumiran per delegació, i no per transferència, cosa que implica que els criteris per als estrangers seran els mateixos que a la resta de les autonomies. La norma aplicable és la de l’Estat i únicament es pot canviar si les Corts així ho avalen. "Es delega a la Comunitat Autònoma de Catalunya l’execució de la normativa de l’Estat en matèria d’iniciació, instrucció, resolució i notificació" dels permisos d’estada de llarga durada, de residència temporal i de residència de llarga estada, s’aclareix en diferents articles de la futura llei.

Catalunya no podrà canviar els criteris per a la concessió dels permisos de treball o de residència, però sí que podrà concedir-los un funcionari de l’administració catalana i no de l’estatal. Aquest també podrà atorgar les targetes d’identificació que prèviament hauran sigut validades. A la llarga, es persegueix que l’objectiu que aquesta finestreta única serveixi per compaginar i agilitzar els tràmits habituals, des de la proximitat i amb el distintiu de la Generalitat. I és que Catalunya ja compta amb competències en matèria d’acollida, però ara també podrà establir la previsió anual de les ocupacions i de les xifres previstes de llocs de treball a cobrir a través de la gestió col·lectiva de contractacions en origen amb relació a les necessitats, així com fixar una llista d’ocupacions prioritàries en aliança amb les organitzacions empresarials i sindicals.

¿Controlarà els fluxos migratoris? No, però el Govern informarà a la Generalitat dels instruments internacionals que acordi amb tercers països i podrà subscriure acords de col·laboració. Però això no implica que pugui decidir sobre els fluxos migratoris.

La Generalitat només podrà expulsar un estranger si un jutge i l’Estat prèviament ho certifiquen. El que sí que podrà fer és executar devolucions, quan la persona hagi entrat de manera il·legal o si ha desobeït una ordre d’expulsió quedant-se al país.

Els Mossos seran presents als passos fronterers, juntament amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, i podrà "actuar" als llocs habilitats "en col·laboració" amb la resta de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. Els agents de la policia catalana també s’encarregaran de la seguretat en ports i aeroports i de la protecció de les infraestructures crítiques, però no de les tasques relacionades amb els fluxos migratoris. S’ampliarà la plantilla fins als 26.800 agents el 2032 per atendre les noves competències.

Reconvertir o tancar els CIE

La Generalitat assumirà la gestió "integral" dels centres d’internament d’estrangers (CIE), però l’acord assenyala que això inclou "la direcció, la coordinació, la gestió i inspecció dels centres". ¿Això vol dir que els podran tancar? Aquí és on s’obren els interrogants. Sobre el paper, no es concreta, així que els socialistes asseguren que no. Però, malgrat que Junts va arribar a manifestar-se a favor de posar fi al de Barcelona, fonts del partit s’inclinen per "reconvertir-lo". Al·leguen que els nouvinguts han de tenir un espai d’atenció, per la qual cosa estudiaran canviar l’òptica d’aquests centres, fomentar-los com a lloc on ajudar a aconseguir drets, i no com un espai on esperar una deportació. No obstant, això quedarà en mans del partit que ostenti la Generalitat, i en aquest moment dependria del PSC.

Notícies relacionades

Catalanisme i educació (capítol 1): les herències de les polítiques educatives a Catalunya

L’herència de la política educativa a Catalunya

El català com a requisit

Junts defensa que el català sigui un requisit per a la concessió dels permisos, però el coneixement de la llengua catalana ja ho és. Als informes d’arrelament social, es contempla que l’usuari superi un test o hagi fet un curs de 45 hores. Catalunya no podrà exigir un nivell més alt si les cambres legislatives no retoquen la norma actual. I això només depèn d’un nou acord entre partits. Malgrat que Junts pressiona el Govern, la decisió sobre com aplicar les noves competències serà de Salvador Illa, si la delegació es fa efectiva al juny. El president ja ha encarregat a la Conselleria de Drets Socials de Mònica Martínez Bravo un pla per anunciar noves mesures que redirigeixin el focus per garantir drets.