Junqueras encarrila el congrés d’ERC, però no aconsegueix desactivar els corrents crítics

ERC celebrarà el 15 i 16 de març un congrés que ha de servir per decidir la seva estratègia per als pròxims quatre anys però que, sobretot, permetrà mesurar el grau de convulsió interna que hi ha a l’organització un any després que el partit entrés en crisi pels mals resultats de les eleccions catalanes. En les últimes setmanes, el seu líder, Oriol Junqueras, ha aconseguit moure les peces per tenir un conclave molt més tranquil i encarrilat del que es podia preveure fa poc temps. Malgrat això, no ha aconseguit desactivar els corrents crítics que es mouen per erosionar el poder de la nova direcció. Aquests corrents no sortiran vencedors després de la cita de la setmana que ve, però continuaran plantant cara després.

¿Com calcular si un congrés serà més o menys tranquil? Hi ha algunes variables que en permeten fer una aproximació. La principal és que, abans de l’assemblea general de dissabte que ve i diumenge a Martorell, s’han celebrat les dotze assemblees territorials en les quals es divideix el partit i en les quals els militants presenten les seves propostes –en forma d’esmenes– per influir en el full de ruta. En aquestes assemblees, la direcció de Junqueras ha aconseguit desactivar la majoria d’esmenes en contra seu. Només en l’assemblea del partit al País Valencià, com va avançar EL PERIÓDICO, han prosperat algunes esmenes del corrent Nova Esquerra Nacional que busquen limitar el poder de Junqueras. Però a l’haver-se aprovat només en aquesta agrupació, és un indicador que tenen poques possibilitats de prosperar en el congrés definitiu del cap de setmana.

Així, fonts de la direcció d’ERC celebren el resultat de les assemblees territorials, però eviten fer una lectura triomfalista. Tothom sap que ara en el partit els equilibris són molt més delicats. «El panorama que ha quedat darrere de les assemblees és bo, però queda el congrés. No podem relaxar-nos», explica una veu autoritzada. Des dels corrents crítics, en canvi, es critica a la direcció que no hagi tingut un tarannà més dialogant en aquestes assemblees. «No ha tingut la voluntat de negociar res», explica un dels seus membres. La número dos de Nova Esquerra Nacional, Alba Camps, va fer públic el seu enuig a X perquè totes les seves propostes van ser tombades i alguns dels presents no van mostrar ni un «mínim de respecte» cap a ella. En resum, Junqueras té el control del partit, però l’ambient continua caldejat.

Els caps per lligar

Malgrat que la nova direcció tingui ben enfocat el conclave, hi continua havent caps per lligar potencialment conflictius. Per exemple, a iniciativa dels crítics, els militants hauran de votar si volen una reforma estatutària que impedeixi a Junqueras tornar a presentar-se a la reelecció d’aquí a quatre anys. O també si li impedeixen ser líder del partit i, alhora, eventual candidat a unes eleccions. Tot apunta que les dues iniciatives no prosperaran, però serviran per mesurar quina força tenen els seus detractors dins de l’organització.

A més, la direcció està negociant amb alguns militants diverses propostes perquè els estatuts del partit regulin els corrents interns perquè tinguin una certa cobertura jurídica i el dret a estar representats en els òrgans de l’organització. ERC va reconèixer els corrents interns fins al 2011, però després els va eliminar dels estatuts. Reconèixer aquests corrents permetria a la direcció exhibir mà estesa a l’oposició interna, però també donaria més marge als crítics per actuar. Actualment, ERC té quatre corrents que aspiren a ser reconeguts: tres són obertament contraris a Junqueras –Nova Esquerra Nacional, Foc Nou i el Col·lectiu Primer d’Octubre– i una quarta –Àgora Republicana– que és pròxima al líder, però aspira a influir en el debat intern.

Notícies relacionades

Catalanisme i educació (capítol 1): les herències de les polítiques educatives a Catalunya

L’herència de la política educativa a Catalunya

Al marge dels estatuts, el partit també haurà de votar la seva estratègia política per als pròxims quatre anys. La nova direcció s’ha fixat d’horitzó fins al 2031 per recuperar una «majoria sòlida» independentista tant en les institucions com al carrer. No obstant, no es fixen terminis concrets de quan serà el pròxim embat a l’Estat per intentar aconseguir aquesta independència. Tampoc es fan mencions a la via unilateral, la via que ERC sí que va abonar en la declaració del Parlament de l’octubre del 2017, i es limita a considerar que no s’ha de descartar «cap via democràtica». Tot al servei d’un objectiu molt més concret: tornar a recuperar la confiança de la ciutadania per poder recuperar algun dia el Palau de la Generalitat.

Una comissió polèmica

Finalment, el conclave tindrà una altra qüestió potencialment inflamable. En el congrés de Martorell es presentaran les conclusions de la Comissió de la Veritat que investiga el tèrbol assumpte dels cartells difamatoris contra els germans Maragall. És una polèmica que enfronta les faccions del partit i que ERC no ha aconseguit resoldre. La Comissió de la Veritat va ser una idea de Junqueras per intentar resoldre l’assumpte que no ha sortit com ell volia. Els òrgans de control del mateix partit n’han limitat l’actuació i no podran sancionar ningú. El mer fet que en el congrés es remogui l’assumpte pot tornar a enrarir l’ambient.