Una paraula va encallar durant dies el pacte PSOE-Junts en immigració

Ni més ni menys que 419 dies van fer falta per tancar el pacte per al traspàs a Catalunya de les competències en immigració, des que es va acordar com a contrapartida als primers decrets òmnibus de la legislatura de Pedro Sánchez, fins que la llei que ho ha de fer possible va ser dimarts passat finalment registrada al Congrés dels Diputats. Entremig, una negociació llarga i tortuosa, amb ultimàtums inclosos, que ha necessitat múltiples trobades presencials, a Espanya i a Suïssa, i també de videotrucades. "Ha sigut, amb diferència, l’acord més complicat, gairebé més que el de Brussel·les per a la investidura", relata un dels participants en la negociació a EL PERIÓDICO.

L’última videotrucada va ser el cap de setmana abans de donar-se a conèixer-se l’acord. Hi van participar els principals negociadors al llarg del procés, que són: el secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, el principal encarregat de generar confiança amb Junts; l’expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero, que ha entrat en acció quan les converses s’encallaven; i el ministre de Justícia, Félix Bolaños, que ha vetllat per la qüestió tècnica. I per part de Junts, Carles Puigdemont; el secretari general del partit, Jordi Turull, principal interlocutor amb Cerdán; i la portaveu al Congrés, Miriam Nogueras.

Però, en aquesta enèsima cita, també hi va haver la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz. En aquell moment, el text ja estava tancat, però quedava posar-se d’acord en la manera d’explicar-ho. "Era tan important el text com pactar què volia dir cada article. Ens vam dedicar uns dies a això. Si amb el redactat d’un article no enteníem el mateix, tornàvem a negociar per aclarir-ho", revela un altre dels participants.

Per als postconvergents aquest no era un tema menor. Volien evitar tant sí com no els xocs interpretatius d’altres ocasions, com li va passar a ERC amb el debat entre finançament singular i concert econòmic, després de la investidura de Salvador Illa.

El paper dels Mossos

En aquest acord cada paraula es va analitzar fins a l’extenuació. Prova d’això és que en els dies finals de la negociació, el debat es va centrar només en "una paraula". Es tracta de la cinquena línia de l’article 9 de la llei, relativa al paper dels Mossos d’Esquadra a les fronteres. Junts va pressionar perquè sortís el terme "actuaran" en lloc de "hi seran", com volia el PSOE. "Els Mossos d’Esquadra, com a policia integral, actuaran als llocs habilitats per a l’accés de persones estrangeres a ports i aeroports, en col·laboració amb la resta de Forces i Cossos de Seguretat", diu el pacte finalment segellat.

Des del primer minut de la negociació, el control de les fronteres es va convertir en el principal escull, fins al punt que Junts va arribar a demanar públicament el cessament del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Segons els postconvergents, el titular de la cartera encarregada de la seguretat va mirar "d’impedir tant com va poder que els Mossos tinguessin més competències". També la capacitat de la policia catalana per fer devolucions d’estrangers va ser un altre dels punts tensos de les converses.

La qüestió de confiança

A mitjans de novembre, quan feia un any del pacte d’investidura, Junts va assegurar que a l’acord només li quedaven "serrells" per resoldre i va donar per fet que estaria llest abans d’acabar l’any. Però finalment no només van passar les festes nadalenques, sinó que el pacte no va veure la llum fins després de Carnaval.

El principal escull que hi va haver al desembre va ser pels permisos de residència i treball. Tal com va revelar el secretari general de Junts, Jordi Turull, en una entrevista a EL PERIÓDICO, el Govern volia deixar-ho en una "encomanda de gestió". El desacord, sumat a les altres carpetes pendents –l’oficialitat del català a la UE i l’"amnistia política"-, van portar Puigdemont a plantar-se i reclamar a Sánchez sotmetre’s a una qüestió de confiança.

Malgrat ser una proposta sense efectes jurídics, ja que només el president del Govern pot presentar-la, va tensar la situació fins al punt que, al gener, Puigdemont va paralitzar totes les negociacions sectorials i va reclamar una reunió extraordinària amb el mediador internacional per verificar el compliment dels acords. La discrepància va arribar al seu punt més àlgid quan Junts va tombar el decret amb l’escut social del Govern, que incloïa l’augment de les pensions i les bonificacions al transport públic.

L’entrada del mediador

El paper del mediador va ser clau per evitar la ruptura que hagués suposat la votació de la qüestió de confiança. Després de l’última reunió a Suïssa, celebrada el passat 21 de febrer, el diplomàtic salvadorenc Francisco Galindo va emetre un comunicat reclamant a Junts que retirés la seva proposta i evités una derrota parlamentària per a Sánchez que, segons la seva opinió, hagués suposat un "retrocés difícil de superar". Els postconvergents admeten que en aquella reunió al país helvètic van témer que tot acabés saltant pels aires i reconeixen que van renunciar a la proposta sense tenir res assegurat. "No sabíem si sortiria, només ho vèiem probable", explica un dirigent de Junts.

La negociació ha sigut llarga, intensa i dura per moments. No obstant això, les dues parts ha tingut sempre voluntat d’entesa, cosa que ha ajudat que, finalment, l’acord arribés a bon port. Per als postconvergents, el pacte per a la gestió de la immigració era important per reduir transvasament de vot cap a Aliança Catalana, mentre que als socialistes els interessava per redreçar la legislatura.

La negociació no acaba

Notícies relacionades

Catalanisme i educació (capítol 1): les herències de les polítiques educatives a Catalunya

L’herència de la política educativa a Catalunya

Tot i això, malgrat aquests 14 mesos de negociació, a la delegació de competències en immigració de Catalunya encara li queda un llarg camí per recórrer, començant per la seva aprovació al Congrés dels Diputats. Durant aquest temps, Junts només ha negociat amb el PSOE, però ara li tocarà haver de parlar amb la resta de les formacions polítiques. En aquest sentit, de moment, Turull ja s’ha posat en contacte amb Ione Belarra, perquè Podem aixequi el veto a la llei. També es va enviar missatges amb el líder d’ERC, Oriol Junqueras, una vegada firmat l’acord.

Fins ara, Sumar no ha aixecat la veu, però previsiblement reclamaran als postconvergents el seu suport a la reducció de la jornada laboral a canvi d’obtenir els seus vots. S’obre, doncs, una nova negociació clau per a l’estabilitat del Govern central.