Junts obre el debat intern per posicionar-se sobre la reducció de la jornada laboral

EFE

4
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Estem molt més pròxims al ‘no’». Amb aquesta afirmació, el secretari general de Junts,Jordi Turull,va anunciar fa unes setmanes que el seu partit rebutjava la proposta estrella de la vicepresidentaYolanda Díazper reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals. Ho va fer flanquejat pel president de la Cecot,Xavier Panés, després de participar en unes jornades de treball amb la patronal egarenca. Una posició que en el dia d’avui es manté, com va quedar demostrat dijous passat al Congrés. El partit liderat per Carles Puigdemont s’obre a negociar amb Sumar i a fer algun tipus de contraproposta, però fonts del partit asseguren que, de moment, el diàleg no ha començat.

El que sí que s’ha obert és el debat dins del mateix partit. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, Turull ha demanat als corrents ideològics de la formació que facin arribar a la direcció la seva posició respecte a la proposta dels morats. Des que es va crear, Junts va establir tres corrents ideològics organitzats dins del partit: la d’esquerres, la liberal i la socialdemòcrata. Cadascuna disposa de la seva pròpia direcció i els militants poden inscriure’s a alguna, la que més els representi. Es tracta d’un mecanisme merament consultiu, ja que la decisió final és sempre de la direcció, però serveix per calibrar les sensibilitats de les files.

De moment, el corrent d’esquerres ha sigut el més procliu a avalar la reducció de la jornada laboral. En el text que han fet arribar a la direcció, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, els seus membres afirmen que la mesura és una «tendència a escala global» i no només defensada per l’esquerra, mentre que consideren que Catalunya ha d’estar en la «avantguarda» europea també en aquesta matèria. A més, consideren que atesa l’actual situació econòmica, és el moment més «propici» per rebaixar les hores sense modificar el salari, una cosa que veuen totalment «compatible». També avisen que, per mantenir la «transversalitat» del partit, és necessari que Junts no perdi «mai el punt d’equilibri entre sindicats i patronals», i asseguren que la majoria de la població està a favor de la iniciativa. 

No obstant, reconeixen que hi ha una diferència entre les petites i mitjanes empreses (pimes) i les grans corporacions, per la qual cosa reclamen «mesures compensatòries» i «bonificacions fiscals». També adverteixen que fiar la negociació sobre la jornada a la concertació social equival a «deixar-ho en mans de la patronal», per la qual cosa aposten per la incorporació de Junts al debat.

Carles Puigdemont (dreta), reunit amb la cúpula de Junts a Brussel·les. /

EFE

La postura de la direcció

La del corrent d’esquerres és una posició significativament diferent de l’expressada fins ara per la direcció del partit, que considera que la propostade la vicepresidenta Yolanda Díaz és un «tret al peu a la negociació col·lectiva». Algunes fonts de la cúpula veuen un perill que s’imposi de manera «unilateral» la posició defensada pels sindicats i mantenen que, si es produeix un canvi de Govern, podria passar al revés amb la posició de l’empresariat. Per això assenyalen Díaz per haver tirat endavant la proposta «sense calcular-ne els efectes» econòmics.

Els altres dos corrents de la formació postconvergent no són radicalment contraris a la reducció de la jornada laboral, però advoquen per la negociació entre sectors i a través de convenis col·lectius. En el que sí que hi ha unanimitat dins del partit és que el teixit empresarial a Catalunya és diferent del d’altres zones de l’Estat –està més basat en pimes que en grans corporacions– i que la nova llei hauria de contemplar aquesta desigualtat. 

Visites a Waterloo

Atesa l’actual aritmètica al Congrés dels Diputats, on els vots de Junts són imprescindibles perquè el Govern aprovi les seves mesures, empresaris i patronals busquen seduir els postconvergents per influir en les polítiques de Pedro Sánchez i mirar de rebaixar la seva agenda progressista. Per aquesta raó, en els últims mesos, alguns dels seus representants empresarials s’han desplaçat a Waterloo (Bèlgica) per reunir-se amb Puigdemont. 

Un dels que ho fa amb més assiduïtat és el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, que pràcticament cada vegada que viatja a Bèlgica –ho fa una vegada cada dos mesos– se cita amb Puigdemont. Ja ho feia quan l’expresident era eurodiputat, igual que amb la resta de parlamentaris catalans, i ho manté ara malgrat que ja no ostenta l’escó al Parlament Europeu. Sánchez Llibre no és l’únic. En els últims mesos, també han visitat el líder de Junts representants de Pimec,Cecot i FemCat, així com de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM) i del Consell de Gremis de Catalunya. 

Notícies relacionades

També han acudit a la residència de l’expresident de la Generalitat a Waterloo líders sindicals. El secretari general de la UGT,Pepe Álvarez, i el seu homòleg a Catalunya, Camil Ros, es van desplaçar el desembre fins a la residència de Puigdemont per mirar de refer ponts amb ell, després que les relacions quedessin molt deteriorades per les malsonants paraules que va utilitzar el seu president a Catalunya, Matías Carnero, durant l’última campanya electoral autonòmica. «Plorat se’n va anar al maleter. I no sé si cagat o pixat, però se’n va anar a Brussel·les. ¿Per què no es va fer una foto al maleter?», va proferir amb referència a Puigdemont. La Intersindical també ha acudit a la casa de Puigdemont.

Membres de Junts donen per fet que, després del pacte detraspàs de competències en immigració, Sumar reclamarà com a contrapartida el suport del partit de Puigdemont a la reducció de jornada laboral. A diferència de Podem, que ja ha donat un cop de porta a la proposta, la formació de Díaz guarda silenci.