La jutge de la dana cita a declarar com a investigats l’exconsellera d’Interior i el secretari autonòmic d’Emergències

La magistrada Nuria Ruiz Tobarra, que investiga els més de dos-cents morts després de la dana del 29 d’octubre, ha decidit citar a declarar Salomé Pradas i Emilio Argueo, consellera de Justícia i Interior i secretari autonòmic d’Emergències, respectivament, segons acaba de notificar el TSJCV a les parts.

En la mateixa resolució, la jutge que investiga la dana rebutja citar com a investigats el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), Miguel Polo, i altres representants de l’organisme de la conca. També rebutja citar el director general d’Emergències, Alberto Javier Martín Moratillos, i altres tècnics d’Emergències que formaven part del Cecopi (Centre de coordinació operatiu integrat).

Respecte a la citació de Carlos Mazón com a investigat, realitzada per Podem juntament amb la pràctica de diligències sobre la seva agenda el 29-O, la magistrada rebutja aquestes diligències i la citació del president de la Generalitat, a causa de la seva condició d’aforat. «No procedeix citar-lo com a investigat sense perjudici que ell mateix pogués sol·licitar-ho», assenyala la magistrada en la interlocutòria a què ha tingut accés ‘Levante-EMV’.

Així consta en dues interlocutòries notificades a les parts personades en el procediment, que se segueix per presumptes delictes d’homicidi i lesions per imprudència. En la primera resolució, la instructora eleva a 225 el nombre de víctimes mortals, juntament amb tres persones desaparegudes, que inclourà aquestes diligències prèvies, després d’incorporar-hi una dona que patia leucèmia, que requeria transfusions periòdiques de sang i assistència respiratòria amb oxigen i, després de quedar sense aquesta assistència, va morir a l’Hospital de La Fe el 12 de novembre de l’any passat.

La jutge reitera en aquesta interlocutòria que l’avís a la població pel sistema Es-Alert a les 20.11 hores del 29 d’octubre «va ser tardà i erroni». Recorda, així mateix, que la dana «no va ser un fenomen meteorològic imprevist», ja que el seu avenç i desenvolupament va ser anunciat per l’Agència estatal de meteorologia (Aemet), «fins al punt que la Universitat de València va acordar la suspensió completa de les seves activitats.

En la mateixa interlocutòria, la magistrada també descarta la suposada «apagada informativa» esgrimida per la Generalitat per justificar les decisions d’Emergències adoptades el 29 d’octubre. «La convocatòria del Cecopi es va dur a terme amb una gran demora, a la qual cosa s’ha d’afegir que la presa de decisions per l’administració autonòmica destinada a alertar la població es va produir amb un retard encara més gran», assenyala la magistrada en la seva interlocutòria.

«No era necessari comptar amb l’assentiment o conformitat de fins a 29 persones que integraven el Cecopi. Simplement prendre la decisió d’avisar els ciutadans que es podien veure afectats». I adverteix que «la instrucció haurà de determinar les causes, que fins al moment no resulten explicables, no només per als familiars dels morts, sinó per a aquesta jutge d’instrucció, per què no es va indicar a la població que es resguardés pujant a zones altes, més enllà del dolorós, per la tardança, i incomplet, pel contingut, missatge que se cenyia a evitar desplaçaments».

Perquè, assenyala la magistrada, «els anuncis de la gravetat de la situació es van produir en diversos àmbits i amb una antelació suficient», relata la jutge Nuria Ruiz Tobarra: «L’Aemet, a través dels oportuns avisos en els dies previs i el mateix dia 29 d’octubre del 2024; les trucades del 112. Fins a un total de 19.821 trucades es van produir aquell dia; els mitjans de comunicació, els qui van anar informant de manera claríssima sobre l’evolució de la dana; i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ): «L’accés a la informació es podia efectuar a través del sistema integrat SAIH (Sistema automàtic d'informació hidrològica), així com els correus electrònics».

Notícies relacionades

Catalunya torna a demanar 8.479 milions al FLA després de l’acord per la condonació del deute

Junts forçarà una votació al Parlament perquè Illa comparegui pel caos de Rodalies

I afegeix la magistrada sobre la presumpta «apagada informativa» argumentada per la Generalitat: «No es pot al·legar un desconeixement dels responsables d’emergències de la Generalitat Valenciana del SAIH ni de la possibilitat d’accés a aquest, ni de manera paral·lela atribuir responsabilitat penal al president de la Confederació Hidrogràfica [com intentava una querella d’Hazte Oir], ni a pràcticament tots els càrrecs directius o no de l’organisme esmentat. Més enllà de la remissió de correus electrònics entre les 16.13 hores i les 18.43 hores que informaven sobre el cabal s’ha d’atendre a la informació que es proporcionava pel SAIH».

Per a la magistrada, sobre el que va passar el 29-O «el problema resideix no en l’absència d’informació, n’hi havia de sobres, i per innombrables mitjans, en temps real, a l’abast dels responsables, ni si la informació venia d’òrgans dependents de l’administració central (CHJ o AEMET) o autonòmica (el 112 Comunitat Valenciana), sinó en el fet que davant aquesta informació, o bé es va ignorar, o bé no se’n va comprendre l’abast (cosa que resultaria greu igualment), o bé no se sabia por on discorria el barranc del Poio, la situació de la resta de poblacions no relacionades amb aquest barranc, o bé no es van prendre les decisions pertinents per part de qui tenia el poder de decisió».