L’Exèrcit preveu compres de 2.000 milions en munició d’artilleria

Durant la guerra d’Ucraïna, els arsenals de l’Exèrcit de Terra han arribat en ocasions a tanta extenuació que l’artilleria espanyola no hauria pogut mantenir més de set dies de guerra d’alta intensitat, confirmen a aquest diari fonts de la cúpula militar. Per això l’Exèrcit té marcat com a assumpte prioritari omplir els magatzems per "sortir dels nivells crítics", segons les mateixes fonts.

Complir l’estàndard de l’OTAN de reserves implica disposar de més de mig milió de trets de 155 mil·límetres, el calibre màxim d’artilleria a l’Aliança, per poder reaccionar en cas de conflicte, cosa que suposa 2.000 milions d’euros en compres, del total de 43.000 milions actualment previstos per Defensa per a inversió en programes d’armament.

Es busca munició simple d’entre 1.500 i 3.000 euros de cost, segons models, i una altra d’altament tecnificada, de més de 100.000 euros per tret, amb encàrrecs en tres empreses a Espanya les primeres i als Estats Units la segona. Les fonts esmentades no tanquen un calendari, malgrat la urgència del rearmament: no és únicament una qüestió de diners, també ho és de temps, de posar-se a la cua davant la indústria occidental de defensa sota una forta demanda.

Redefinició de la guerra

La invasió d’Ucraïna ha redefinit la guerra d’alta intensitat amb esquemes de 1918: moltíssima artilleria. Lots de 200 tones de munició enviades per Espanya el 2022 i el 2023 en el vaixell Ysabel no van donar per a més de tres dies de combat en el Donbàs i Zaporíjia.

Allà, en les pitjors setmanes Ucraïna ha disparat 10.000 projectils diaris, mentre Rússia atacava amb 40.000. Només en jornades vall la proporció ha baixat a 2.000/10.000. I la indústria d’armament no ha donat l’abast encara, ni a Europa ni als EUA, per reposar l’ajuda donada a Kíiv.

El nou panorama geopolític i l’hostilitat de Donald Trump envers els seus aliats injecta pressa a aquesta prioritat de l’Exèrcit, malgrat l’absència de Pressupostos Generals. Els europeus volen arribar al juny a la cimera de l’OTAN mostrant xifres de reposició, o almenys contractes, que els evitin retrets nord-americans per no complir amb l’organització.

El febrer del 2023, qui llavors era el secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg, va fer una crida apressant. "La guerra d’Ucraïna està esgotant les reserves dels aliats", va dir. I es va reactivar un torrent de comandes, que van fer augmentar la cua.

A Espanya és secret militar el total de projectils d’artilleria disponibles. La norma OTAN –almenys abans que l’ajuda a Ucraïna trenqués procediments interns de l’Aliança– fixa que els aliats europeus han de tenir reserves per reaccionar un mínim de 30 dies de conflicte d’alta intensitat amb Rússia.

Factura per a Espanya

Per al cas d’Espanya, considerant 180 peces artilleres en servei per a projectils de 155 mil·límetres, i 100 trets al dia sense deteriorar-se, complir del tot l’estàndard OTAN implica reservar 540.000 projectils dels més pesats.

Els preus varien segons la qualitat i la quantitat de la comanda, i també per la demanda: per projectils com els de la firma alemanya Rheinmetall (propietària de l’espanyola Expal, un dels principals productors europeus) que costaven entre 1.000 i 2.000 euros cada un abans de l’invasió d’Ucraïna, el país agredit ha arribat a pagar 3.300 euros per tret en moments d’angoixa del seu exèrcit, el 2023 i el 2024.

Fa temps que no es compleix l’estàndard OTAN. A Espanya, la guerra d’Ucraïna la va agafar sense temps per haver recuperat els seus arsenals de les retallades pressupostàries de la crisi de la bombolla, expliquen des de la cúpula de l’Exèrcit.

La previsió de comandes industrials de munició s’encareix per la necessitat de l’Exèrcit de dotar els seus regiments d’artilleria de nous projectils dirigits Excalibur. Es tracta de munició pràcticament infal·lible, de 50 quilòmetres d’abast i amb un CEP (cercle d’error probable) inferior als sis metres. Amb aquests l’Exèrcit tractarà de posar un pedaç temporal a la carestia de míssils i a necessitats de tret precís a vaixells des de la costa, o del combat en zones poblades, amb alt risc de danys civils col·laterals.

Una aliança britanico-nord-americana (Bae Systems i Raytheon) té pràcticament el monopoli d’aquest producte. L’última compra de munició Excalibur per part d’Espanya, el 2023, va suposar una factura de 48,2 milions d’euros per un total de 271 projectils, a més de 170.000 euros cada un.

Dos mil milions d’euros en necessitats d’Espanya de munició d’artilleria igualen l’import dels dos pactes consecutius Madrid/Kíiv d’assistència militar. Es tracta de dotar el centenar d’obusos autopropulsats M109A5 de l’Exèrcit, i els seus 80 –les xifres no són oficials– obusos remolcats 155/52 del Sistema Integrat d’Artilleria de Campanya. Dels 2.000 milions que estan preveient els militars no s’exclou la dotació per a carros de combat, amb calibres menors, però sí la compra de mines contra carro. Són dos estocs més fonamentals dels quals Espanya ha tret donacions a Ucraïna.

La falta de munició afecta tots els membres de l’OTAN per les seves entregues en el marc d’aquesta guerra. I ha agafat desprevinguda la indústria europea de defensa. En la mateixa Aliança Atlàntica hi ha hagut una època en què els seus analistes consideraven que l’artilleria massiva era cosa de les guerres del passat, fins que Putin es va acabar presentant a les portes d’Europa amb centenars de bateries i llançacoets.

La indústria europea va arribar a baixar a produccions de 25.000 projectils anuals. Ara, la llei ASAP de la UE per al suport a la producció de municions preveu que per al final d’aquest any les factories siguin capaces de fer-ne 2,5 milions a l’any. Ara "cal veure si l’Administració també accelera", assenyala un directiu soci d’una patronal de la defensa.

Preocupació empresarial

Notícies relacionades

Catalanisme i educació (capítol 2): la situació actual de l'educació obligatòria

El Suprem revisa l’amnistia

En el sector "les empreses estan preocupades pels temps de l’Administració, els ritmes d’aquestes adjudicacions, que són massa lents per les condicions legals i d’un altre tipus que tenen. No se sap si augmentaran molt la demanda i els fons, però no el nombre de funcionaris que tramiten i la velocitat que es necessita".

L’Exèrcit i l’Armada no comencen ara a buscar munició. Les últimes adquisicions per a artilleria pesada són molt seguides. El 25 de novembre Defensa va licitar la compra d’un lot de munició d’abast estès de 155 mil·límetres per 36 milions d’euros (no es publica quants projectils). Quatre dies abans, va adquirir una altra partida d’aquest calibre per 3,03 milions. El 29 d’octubre, una altra per 3,3 milions. El 7 d’octubre en va comprar un lot més, per 3,9. I sis dies després va comprar mines antitancs per 1,1 milions.