El Suprem revisa l’amnistia

A partir de les 10.30 hores d’avui se celebra la vista pública en la qual la Sala d’Apel·lacions escoltarà els arguments de la defensa de l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluis Puig contra la decisió del jutge Pablo Llarena, emparat per l’antic tribunal del procés.

La vista té el significat simbòlic de ser la primera –i única– oportunitat en la qual es debatrà la llei d’amnistia a la seu que va dissenyar un pla de bloqueig per als principals dirigents independentistes: la Sala Segona del Tribunal Suprem

La Sala que va resoldre rebutjar l’aplicació de l’amnistia al delicte de malversació l’1 de juliol del 2024 no tenia previst inicialment el rebuig frontal, sinó únicament la de la qüestió d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional o una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Va ser un dels canvis, a proposta de Junts, després de votar en contra de la primera versió presentada al Congrés, el qual va facilitar a la Sala Segona i al seu president d’aleshores, Manuel Marchena, la possibilitat de permetre’s rebutjar l’aplicació partint d’aquesta modificació que, per a ells, excloïa el delicte de malversació de la llei.

Aquest canvi redundant introduïa el matís que quedava exclòs l’"enriquiment personal" o patrimonial en l’ús de fons per finançar el referèndum.

"El text finalment aprovat [de la llei d’amnistia] expressa la inequívoca voluntat sobrevinguda del legislador de fixar restriccions a la projecció de l’amnistia respecte del delicte de malversació, en contrast amb la voluntat inicial de fer il·limitada l’aplicació de la llei a tots els actes dilapidadors de fons públics", relata la interlocutòria de l’1 de juliol del 2004. ¡Eureka! Va ser l’ariet per justificar que la llei excloïa aquest delicte: els dirigents no van pagar de la seva butxaca els diners. Per tant, no es van empobrir.

Vot particular

De tots els magistrats que van formar part del tribunal del procés i segueixen a la Sala Segona, Ana Ferrer va ser l’única que va formular un primer vot particular. Els altres van assumir el dictamen d’enginyeria jurídica que és la interlocutòria de l’1 de juliol.

Segons l’opinió de Ferrer, "es podrà refutar que la dicció legal resulta redundant, perquè si es pretén una desviació sobre la desviació, o un apoderament definitiu una vegada els fons han sigut apartats de la seva finalitat legal, ja no es pot dir que els fons anaven destinats al projecte secessionista. Però aquesta afirmació implica una deducció tan artificiosa que no només encaixa malament amb el text de la norma i frontalment amb el que és el seu esperit, sinó que esquerda els dics de la lògica".

Quan la Sala presidida per Marchena va confirmar, el 30 de setembre, la seva posició davant el recurs de súplica de les defenses, la magistrada Ferrer va contestar als nous arguments amb un segon vot particular.

El terreny de la ficció

Va ser encara més explícita: la majoria vol "dir que el fet de no empobrir-se amb aquestes despeses parteix de considerar que hi va haver un augment del patrimoni de cada un d’ells dels resultats d’un previ acte apoderatiu. No obstant es mouen al terreny de la ficció jurídica, perquè aquest acte d’apoderament que, segons la seva opinió, va determinar la incorporació als seus respectius actius dels fons desviats, donant lloc així el benefici personal patrimonial, és una entelèquia. I ho és perquè realment aquesta incorporació no es va produir".

El missatge més important que intentava transmetre és que la Sala Segona no s’havia de situar per sobre de l’imperi de la llei amb aquesta interpretació. Havia de complir-la. "Ho vaig dir en el seu moment i insisteixo en la idea. Podem discutir la constitucionalitat de la Llei, o la seva adaptació al dret comunitari, però el que no podem els jutges és fer interpretacions que impedeixin la vigència de la norma. Quan es prescindeix manifestament de la voluntas legislatoris i de la voluntas legis en la seva interpretació, com passa d’una manera tan significativa en el cas, la decisió no és interpretativa sinó derogatòria, en la mesura que deixa la norma buida de contingut".

Notícies relacionades

El PP lamenta tenir el mateix tracte en defensa que altres partits

Sánchez alinea Espanya amb la seguretat europea

Calia animar-se a discrepar. Ana Ferrer ho va fer. Llarena la va atacar, sense citar-la, en una conferència. I d’altres a dins, amb els seus murmuris, també.

La magistrada Susana Polo, que forma part de la Sala d’Apel·lacions dels recursos, ja va portar a terme juntament amb Ferrer un vot particular en el cas dels ero. No és fàcil quan es paga un alt preu per trencar el monolitisme. I tot i que la magistrada Ana Ferrer ja ho va fer amb l’amnistia, encara continua sent un tema tabú.