Imputats per la dana l’exconsellera d’Interior valenciana i el seu número dos

La magistrada cita un per un en la interlocutòria els 228 morts. També recorda alguns dels últims moments d’aquestes persones relatats pels familiars que els van sobreviure. Però, sobretot, desmunta l’argument de la presumpta "apagada informativa" esgrimida des del novembre per la Generalitat per justificar els avisos tardans de l’emergència. "Hi havia sobrada informació, el problema és que s’ignorés", assegura la magistrada en una de les interlocutòries de 16 pàgines notificades ahir a les parts.

Per això la jutge de la dana considera que "les circumstàncies del retard [de les alertes] s’hauran d’esbrinar" i cita a declarar els dos màxims responsables de l’emergència el 29-O i de la llavors Conselleria de Justícia i Interior: l’exconsellera Pradas i Argüeso, el seu número dos, tal com sol·licitaven l’Associació de Damnificats Dana Horta Sud i el sindicat Fetap-CGT.

Tot i que en la mateixa interlocutòria rebutja la citació com a investigats del president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), Miguel Polo, i de quatre directius més de l’organisme de conca, que sol·licitava la ultradretana associació Hazte Oír. Però també la citació com a investigats del director, el subdirector i la cap del Servei d’Emergències, sol·licitada per l’Associació de Damnificats.

La magistrada va citar a declarar els dos màxims responsables autonòmics i no els de la CHJ perquè la Generalitat és "la que ostenta no només la competència exclusiva, sinó també la possibilitat de portar a terme la comunicació a la població de les mesures de protecció".

I "els anuncis de la gravetat de la situació es van produir en diversos àmbits i amb prou antelació: l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), a través dels avisos oportuns en els dies previs i el mateix dia 29 d’octubre del 2024; les trucades del 112, un total de 19.821 trucades es van produir aquell dia; els mitjans de comunicació, que van anar informant de manera claríssima sobre l’evolució de la dana, i la CHJ. "L’accés a la informació es podia efectuar a través del sistema integrat SAIH (Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica), així com els correus electrònics".

"Gran demora"

Notícies relacionades

Els futurs de l’educació

El PP reformarà el reglament del Senat perquè Sánchez hi hagi d’anar cada mes

La dana "no va ser un fenomen meteorològic imprevist", ja que, després de les advertències de l’Aemet, "la Universitat de València va acordar la suspensió completa de les seves activitats". Per això la jutge arriba a assenyalar en la interlocutòria que "la convocatòria del Cecopi (Centre de Coordinació Operativa Integrada) es va portar a terme amb una gran demora, a la qual cal sumar que la presa de decisions per l’Administració autonòmica destinada a alertar la població es va produir amb un retard encara més gran".

¿Va faltar informació? La magistrada de Catarroja ho nega. Sobre el que va passar el 29-O, considera que "el problema residiria no en l’absència d’informació, n’hi havia molta, i per innombrables mitjans, en temps real, a l’abast dels responsables, ni si la informació venia d’òrgans dependents de l’Administració central (CHJ o Aemet) o autonòmica (el 112 Comunitat Valenciana), sinó en el fet que, davant aquesta informació, o bé s’ignorés, no es comprengués el seu abast (cosa que resultaria igualment greu), no se sabés per on discorria el barranc del Poio, la situació de la resta de poblacions no relacionades amb aquest barranc, o no prengués les decisions pertinents qui tenia el poder de decisió". Per això, conclou la jutge, "les circumstàncies del retard s’hauran d’esbrinar".