Puigdemont demana que sigui el TSJC el que li apliqui l’amnistia

La seva primera decisió passarà per determinar si l’alt tribunal continua sent competent per pronunciar-se, una vegada que Gonzalo Boye, advocat dels dos primers, ha reclamat que s’enviï l’assumpte al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), al ser Puigdemont i Puig diputats del Parlament i no haver-se reconegut a Comín la condició d’eurodiputat, per no haver jurat la Constitució.

A davant, en la vista d’ahir, es van asseure la tinenta fiscal del Tribunal Suprem, Ángeles Sánchez Conde, l’advocada de l’Estat i l’acusació que exerceix Vox, l’advocada del qual, Marta Castro, va ser l’única que va defensar la decisió del jutge Pablo Llarena de no aplicar l’amnistia als processats per malversació. El mateix dia en què es va saber que Anticorrupció investiga el partit de Santiago Abascal per si s’hagués finançat il·legalment, la lletrada va comparar per primera vegada la malversació de l’1-O amb aquest delicte. "¿Com podem desvincular aquests fets d’un possible finançament il·legal dels partits que han impulsat aquestes finalitats il·lícites?", es va preguntar Castro durant la seva exposició, cosa que va fer que Boye, a l’acabar la vista li cridés l’atenció pel dia que havia elegit per introduir un nou delicte a l’esdevingut el 2017.

Boye, en nom de Puigdemont i de Comín, va dedicar part de la seva intervenció a argumentar que ha de ser el TSJC el jutge competent per pronunciar-se sobre l’aplicació de l’amnistia de Puigdemont, Comín i Puig i per assegurar que "en vuit anys" que s’ha prolongat el procediment mai s’havia al·legat l’afectació dels interessos de la Unió Europea esgrimida també per Llarena en la interlocutòria en la qual va rebutjar aplicar la mesura de gràcia a la malversació.

Jaume Alonso-Cuevillas, en nom de qui era conseller de Cultura, Lluís Puig, va apel·lar directament als tres magistrats. "Els llibres d’història explicaran que hi va haver un conflicte territorial entre Espanya i part del seu territori i hi va haver una voluntat política de mirar de normalitzar la situació i es va dictar aquesta llei, que s’acabarà aplicant. Però es dirà que un grup de magistrats va intentar torpedinar-la. A les vostres mans hi ha com voleu que se us recordi", va afirmar.

Tant Llarena com el tribunal que va jutjar el procés van considerar que el delicte de malversació de cabals públics entrava dins de les excepcions previstes per la mateixa llei d’amnistia, al suposar una forma d’enriquiment personal, expressament vetada per la norma. Només una de les jutges del judici, Ana Ferrer, es va mostrar favorable d’aplicar l’amnistia, al considerar que aquesta era la intenció de la llei sortida de les Corts.

Més demora

Notícies relacionades

Els futurs de l’educació

El PP reformarà el reglament del Senat perquè Sánchez hi hagi d’anar cada mes

La tinenta fiscal del Suprem va mostrar el seu costat més dur amb els magistrats del Suprem: va qualificar d’"invent l’enriquiment personal" al·legat per no aplicar l’amnistia i de "sorprenent" que es consideri ara benefici patrimonial el destinat al referèndum il·legal, quan "ningú mai va tenir per acreditat que l’actuació fos" per a això. En aquesta mateixa línia va afirmar que "no pot ser considerat amb serietat" que ara s’entengui un enriquiment patrimonial per negar-los l’amnistia, quan aconseguir un benefici personal mai va ser "el fi" perseguit pels "autors", i la seva actuació els suposaria "patir una extensa pena privativa de llibertat, ser desposseïts dels seus mitjans de vida i acabar arruïnats".

Perquè Puigdemont, Comín i Puig puguin acudir al Constitucional és imprescindible que la Sala d’Apel·lació resolgui els recursos que va estudiar en la vista ahir. En cas de fer acordar remetre al TSJC l’aplicació de l’amnistia, la presentació del recurs d’empara dels processats en rebel·lia encara es demorarà més.