Catalunya demana 8.479 milions més al FLA després del pacte per la quitació

El Govern va desvincular la nova sol·licitud aprovada ahir de la quitació. Segons va explicar la portaveu de l’Executiu, Sílvia Paneque, aquesta adhesió és un "tràmit ordinari" que es fa cada any en virtut del que marca la legalitat –un decret del 2014. En l’acord subscrit pel Consell Executiu es recull que és un "tràmit necessari" per complir "les mesures de sostenibilitat financera".

Que la Generalitat torni a acollir-se al FLA un any més és destacat perquè un dels objectius de la condonació del deute era, precisament, que el Govern pogués començar a prescindir d’aquest tipus de finançament i tornar als mercats de deute. Així ho va explicar la mateixa consellera d’Economia, Alícia Romero, abans del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) el dia que es va pactar la quitació. "Això donaria una tranquil·litat i estabilitat molt gran a les finances i a Catalunya en general", va dir aquell dia.

Modificació de la llei

No obstant, fonts de la Conselleria d’Economia expliquen que s’ha tornat a sol·licitar el FLA amb total normalitat perquè la condonació del deute encara no s’ha fet efectiva. La quitació només serà una realitat quan el Congrés aprovi modificar la llei d’estabilitat pressupostària i això encara no ha passat. "El que avui fa el Govern no té res a veure amb la quitació", exposen les mateixes fonts. La quantia demanada és similar a la del 2024.

El tràmit al Congrés, a més, és laboriós i requerirà una majoria important de partits perquè acabi prosperant. La llei d’estabilitat pressupostària és una llei orgànica i, per tant, una majoria simple no val per reformar-la. Es necessitarà una majoria absoluta i això són com a mínim 176 diputats. N’hi hauria d’haver prou amb els grups que van donar a Sánchez la investidura el novembre del 2023 –179 vots–, però no hi ha res garantit. Junts, per exemple, va amenaçar amb no recolzar la mesura, tot i que després va rectificar.

Des de la conselleria exposen que, mentre no es concreti la llei i, per tant, la quitació, el FLA continuarà sent el "mecanisme habitual" de les comunitats autònomes per finançar-se. Un dels requisits, per exemple, és el compliment de l’objectiu de dèficit a què Catalunya no va aconseguir arribar el 2023. D’aquests 8.479 milions, la majoria són per refinançar deute d’adhesions al FLA d’anys anteriors i només uns 300 milions són deute nou.

Notícies relacionades

Els crítics d’ERC retiren les esmenes que volien limitar el poder de Junqueras

Óscar Puente, sobre les fallades a Rodalies: «Si hi invertim més, fem inviable la prestació del servei»

El FLA (Fons de Liquiditat Autonòmic) va ser creat pel Govern de Rajoy el 2012 per injectar recursos a les comunitats autònomes que, davant la situació de crisi econòmica, tenien grans dificultats per finançar-se en els mercats de deute. La injecció de recursos va alleujar la tensió en les finances de molts governs autonòmics, però també els va endeutar. La condonació d’aquest deute era una llarga demanda de la Generalitat que es va concretar fa dues setmanes. L’origen d’aquest pacte era l’acord d’investidura de Pedro Sánchez que van firmar el PSOE i ERC el novembre del 2023.

Per als republicans és clau que es doni compliment definitiu a la quitació i que, per tant, rebi la llum verda del Congrés. És una de les condicions que el partit d’Oriol Junqueras posa per obrir-se a negociar, de cara al 2026, tant els Pressupostos Generals de l’Estat com els de la Generalitat. Considera que tant Sánchez com Illa han de donar garanties que compliran els acords amb ERC si, a canvi, volen que els vots republicans contribueixin tant a l’estabilitat del Parlament com del Congrés.