La consellera de Drets Socials viu a cavall de Madrid i Barcelona

"Visc a Barcelona i tinc la família a Madrid", afirma per definir la seva situació. El president Salvador Illa, que ja havia parlat amb ella en diverses ocasions abans d’oferir-li la titularitat de la conselleria, la va designar com una mostra de captació de talent per a la Generalitat, ja que és doctora en Economia pel Massachusetts Institute of Technology i llicenciada en Economia per la Universitat Pompeu Fabra el 2004. Va deixar la secretaria general d’Inclusió al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions per fer el salt a la Generalitat. "Jo tenia una posició molt còmoda a Madrid, però el període que ha obert Illa no es pot desaprofitar", afegeix.

L’agenda de la consellera

Així que, amb aquesta "vocació de servei públic", va acceptar i va reorganitzar la seva vida entre les dues capitals. EL PERIÓDICO ha fet un recompte exhaustiu de la seva agenda pública des de l’agost del 2024. Per poder conciliar aquestes dues dimensions, Martínez Bravo concentra la seva activitat de dilluns a dijous i no sol tenir actes públics els divendres, dissabtes i diumenges. De les 31 setmanes que han passat des de la constitució del nou Govern, sis són els divendres en què ha tingut agenda pública, tres dissabtes i un diumenge, quan va atendre trucades el desembre per a la Marató de 3Cat. Responent a les preguntes d’aquest diari, explica que concentra les reunions de treball internes els divendres, a més d’estar connectada durant els caps de setmana.

En tot cas, des de l’inici del mandat assegura que paga de la seva butxaca els bitllets de l’AVE i també viatja sense escorta, per la qual cosa aquesta vida a cavall de Barcelona i Madrid no suposa una despesa pública afegida. "Hi ha molts consellers que no viuen a Barcelona i, al cap i a la fi, les dues ciutats estan molt ben connectades en tan sols dues hores i mitja", argumenta. De fet, remarca que és una dualitat amb què viuen ministres del Govern o càrrecs de grans empreses, i remarca: "La majoria, homes".

La tornada al barri

Martínez Bravo assegura que tornar al barri on es va criar, la Prosperitat, després de 20 anys vivint fora l’ha "revitalitzat" perquè palpar el seu context social és com una mena de treball de camp que la manté connectada amb el que després ha de gestionar des de la conselleria amb la vista posada a "reforçar" l’Estat de benestar. "No som prou conscients de les bretxes socioeconòmiques i aspiracionals. Hi ha molta gent que no intenta coses perquè creu que no les podrà aconseguir", relata. Després d’exercir de consellera de dia, conviu amb els seus pares i dorm a l’habitació que va deixar amb 23 anys.

Explica, passejant pel barri, que va estudiar a l’escola pública Tibidabo, on es va implicar en la fundació d’un equip de bàsquet. És just al costat de la plaça de Zona Verda, nom que va prendre, explica, perquè va ser un punt de protestes durant els anys 70 perquè el districte sumés zones verdes, així com l’escola pública i passos segurs per creuar la Meridiana. Recorda també que l’associació de veïns fa més de 40 anys que es va crear i que organitza cada any unes festes de caràcter reivindicatiu el mes de juny que aquest any podrà tornar a reviure sent allà. Després, va continuar els estudis a l’Institut Nou Barris –abans IES Sant Andreu–, a pocs metres de la plaça d’Àngel Pestaña, i posa fi al recorregut amb EL PERIÓDICO just després de la parròquia de Santa Engràcia, on va ser batejada.

El metro, clau

Notícies relacionades

Óscar Puente, sobre les fallades a Rodalies: «Si hi invertim més, fem inviable la prestació del servei»

Illa promet acabar amb els caos a Rodalies: «No serà fàcil ni immediat, però ho resoldrem»

Està convençuda que si va acabar cursant la carrera d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra és perquè la línia groga del metro la connectava directament amb la facultat. Mentre era estudiant, treballava durant l’estiu d’ajudant de cuina de l’Hospital de la Vall d’Hebron rentant plats i servint menjar a les habitacions. I de la UPF, i gràcies a beques públiques per fer el doctorat, Martínez Bravo va acabar sent professora del Centre d’Estudis Monetaris i Financers, de la Universitat Johns Hopkins (2010-2012) i visitant del MIT (2018-2019). Per les seves investigacions, ha rebut el Premi Nacional d’Investigació per a Joves Clara Campoamor el 2023, el premi del Banc Sabadell a la millor economista de menys de 40 anys el 2021 i, el 2022, li va ser concedit un projecte de l’European Research Council en la seva modalitat de Consolidator Grant.

Al mandat d’aquest Govern li queden tres anys i mig per davant, però afirma que, el mes de setembre, quan hagi superat el primer any, la intenció és que la seva família es traslladi amb ella a Barcelona.