El TC anul·la la reforma del Reglament del Senat amb què el PP va intentar retardar l’amnistia

El Tribunal Constitucional ha anul·lat per inconstitucional la reforma del Reglament del Senat amb què el PPpretenia retardar la tramitació de la llei d’amnistia. La decisió d’estimar el recurs interposat per més de 50 senadors del grup parlamentari socialista i declarar inconstitucional la reforma aprovada per la cambra alta s’ha adoptat amb els vots de la majoria progressista de la cort de garanties. Els magistrats Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i José María Macías emetran un vot particular per reflectir la seva discrepància.

La majoria del PP va procedir a modificar l’article 133.2 del Reglament intern d’aquesta cambra el 2023 perquè únicament la Mesa del Senat pogués decidir sobre l’aplicació del procediment d’urgència per a la tramitació de proposicions de llei en aquesta Cambra, quan així ho sol·licités el Govern o el Congrés dels Diputats, d’ofici o a proposta de 25 senadors o un grup parlamentari.

En contrast amb el precepte impugnat, l’article 133.1 del Reglament del Senat preveu que, una vegada declarada la urgència pel Govern o el Congrés dels Diputats, el Senat disposa d’un termini de vint dies per exercir les seves facultats legislatives respecte dels projectes de llei aprovats pel Congrés dels Diputats. Aquest últim precepte també faculta la Mesa del Senat per decidir sobre la tramitació urgent d’un projecte de llei en aquesta Cambra, bé d’ofici o a proposta de 25 senadors.

El Tribunal Constitucional estima el recurs plantejat, a l’entendre que el precepte impugnat és contrari a l’article 90.3 CE. Aquest precepte constitucional redueix el termini de dos mesos amb què compta el Senat per vetar o esmenar les iniciatives legislatives ja aprovades pel Congrés a 20 dies naturals quan el «projecte» hagi sigut declarat urgent «pel Govern o pel Congrés dels Diputats».

El Tribunal realitza una interpretació del terme «projectes» i «projecte» utilitzat per aquest precepte constitucional que té en compte tant la sistemàtica interna del precepte com l’encaix en les previsions constitucionals que regulen el procediment legislatiu, i arriba a la conclusió que aquest terme inclou tant els projectes de llei, d’origen governamental, com les proposicions de llei, d’origen parlamentari o popular.

En aquesta línia, assenyala que el terme «projectes» i «projecte» que utilitza l’article 90.3 CE té com a referent la locució «projecte de llei ordinària o orgànica» aprovada pel Congrés dels Diputats que conté l’article 90.1 CE, i que aquesta locució s’ha d’interpretar necessàriament en el sentit d’incloure tant els projectes com les proposicions de llei aprovades pel Congrés dels Diputats.

Notícies relacionades

L'oposició critica que Martínez Bravo visqui entre Madrid i Barcelona i li demana que corregeixi "aquest fet inèdit"

Els crítics d’ERC retiren les esmenes que volien limitar el poder de Junqueras

El Tribunal destaca que el text constitucional dissenya un procediment legislatiu en què el Congrés adopta un paper preeminent davant el Senat i aquest últim actua com a cambra de segona lectura. Des de la perspectiva del tribunal, una interpretació estricta del terme projecte que utilitza l’article 90 CE –és a dir, una interpretació que inclogui només les iniciatives legislatives governamentals– comportaria la possibilitat d’excloure el Senat de la tramitació de les proposicions de llei, amb la incidència que tindria aquesta conclusió en la capacitat col·legisladora d’aquesta cambra.

En la mesura que l’article 90.3 CE s’ha d’interpretar en el sentit d’incloure tant als projectes com a les proposicions de llei declarats urgents pel Govern o el Congrés dels Diputats, el Tribunal Constitucional entén que una disposició normativa que distingeix entre projectes i proposicions de llei, atribuint la facultat de decidir sobre la tramitació pel procediment d’urgència d’aquestes últimes tan sols a la Mesa del Senat seria contrària al precepte indicat.