La jutge de la dana col·lideix amb el Consell

Al marge de la imputació de l’exconsellera Salomé Pradas i el seu secretari autonòmic, Emilio Argüeso, l’abast polític de la interlocutòria de la jutge de Catarroja rau en la col·lisió amb el relat que ha mantingut la Generalitat valenciana aquests mesos. L’escrit de Nuria Ruiz Tobarra en aquesta fase inicial de la instrucció contradiu pràcticament tots els arguments de defensa del Consell.

L’emergència: ¿comandament únic o compartit?.

El Consell ha insistit en la corresponsabilitat del Govern en les decisions preses. El president de la Generalitat, Carlos Mazón, defensava fa tot just un mes que el Cecopi està codirigit per la delegada del Govern i la consellera Pradas, i que les decisions que es van prendre el dia de la dana van ser de forma "conjunta" i "col·legiada" entre totes les administracions.

La jutge, en l’inici de la interlocutòria, talla d’arrel qualsevol dubte sobre la responsabilitat. Es recolza en l’Estatut per fixar la protecció civil com a "competència exclusiva de la Generalitat"; i en la llei 13/2010 per recordar que "a la conselleria competent en matèria de protecció civil li correspon exercir el comandament únic de l’emergència".

"No teníem informació".

Va ser la resposta que va donar Mazón a uns veïns indignats a Torrent. És la columna vertebral de la defensa del Consell: qui els havia d’informar, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), no ho va fer, i quan ho va fer, ja era tard. La jutge, no obstant, esquitxa tota la seva interlocutòria de referències a la informació disponible. "La dana no va ser un fenomen meteorològic imprevist, el seu avanç i desenvolupament ja va ser anunciat per l’Aemet, fins al punt que la Universitat de València va acordar la suspensió completa de les seves activitats", diu sobre els dies previs.

Aquell matí, la Generalitat valenciana tampoc va ser diligent, segons es desprèn de la interlocutòria: "Les previsions meteorològiques haurien d’haver portat a una convocatòria el 29 d’octubre pel matí per part del Cecopi, amb l’objectiu com a mínim d’avisar la població". Així, segons la jutge n’hi havia prou d’encendre la televisió o obrir el mòbil: "En les previsions meteorològiques, expressades per tots els mitjans i aportades al procediment, cobra especial transcendència les que es van portar a terme per À Punt, però no només en els dies previs, sinó en el mateix dia". "La informació que va donar l’Oratge [el programa del temps] després de l’informatiu del migdia establia de forma gràfica l’evolució de la dana quan s’acostava el punt àlgid en la seva gravetat i resultat mortal".

Un missatge a temps i adaptat a Forata.

Des del primer dia, el Consell ha argumentat que el missatge es va enviar quan tocava: això és, quan se’ls va advertir del risc imminent de col·lapse a l’embassament de Forata, perquè ningú estava pendent del barranc del Poio, ja que ningú els informava de tal situació. Sobre aquest plantejament, Mazón assenyalava a les Corts valencianes el 15 de novembre: "A les 20.00 hores, el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, des de Colòmbia, comunica per telèfon a la consellera que no es pot garantir que la presa de Forata resisteixi. En aquest context, i amb aquesta informació respecte al risc real a l’embassament, el Cecopi decideix enviar el missatge massiu a través de l’ES-Alert que arriba a les 20.11 hores", va dir. Cal recordar que des de bastant abans es tenia presa la decisió d’enviar el missatge, i fins i tot un esborrany preparat, almenys uns 70 minuts abans de l’enviament. Per a la jutge, però, l’SMS arriba molt tard.

I sobre la competència, aclareix: "Corresponia a les autoritats autonòmiques alertar la població, acordar les mesures pertinents en l’àmbit de protecció civil, garantir i minimitzar les conseqüències dels efectes d’unes precipitacions que van desbordar rius i barrancs".

L’Aemet ‘va fallar’ en les seves previsions.

És una altra de les crítiques del cap del Govern valencià. Les estimacions van quedar curtes, quatre vegades menys del que realment va caure, repetia recentment la portaveu Susana Camarero després del ple del Consell. Mazón va ser especialment crític amb l’Aemet en la seva compareixença a les Corts: "Vull recordar en aquest punt que, en el moment en què la Generalitat trasllada tota aquesta informació, la previsió de l’Aemet –segons consta en el seu informe oficial remès a Emergències a les 7.36 hores del matí– estableix probabilitats de pluja d’un màxim del 70% en diferents zones de la província de València i un màxim de precipitació de 180 litres per metre quadrat en 12 hores. Un màxim de precipitació de 180 litres per metre quadrat en 12 hores", va insistir.

Segons l’opinió de Mazón, les previsions meteorològiques "haurien d’haver portat a una convocatòria el 29 d’octubre del 2024 pel matí per part del Cecopi, amb l’objectiu com a mínim d’avisar la població".

"Els anuncis de la gravetat de la situació es van produir en diversos àmbits i amb una antelació suficient. L’Aemet, a través dels oportuns avisos els dies previs i el mateix 29 d’octubre del 2024", afegeix. I segueix: "L’Aemet ja anunciava el 26 d’octubre que el 29 seria el dia en què s’esperaven acumulacions més grans de tot l’episodi". L’advertència es va mantenir els dies següents.

L’"apagada informativa" de la CHX.

Notícies relacionades

L’oposició critica a Martínez Bravo que visqui entre Madrid i Barcelona

Puente afirma que invertir més en Rodalies faria el servei "inviable"

"Cal recordar –va dir el president en seu parlamentària–, que ja abans, concretament a les 17.00 hores, el cabal al barranc del Poio ascendia a 325,52 m3 per segon, i que una hora després, a les 18.00 hores, el cabal s’havia disparat fins als 1725,89 m3 per segon, segons les mateixes dades oficials de la confederació. Unes dades que la confederació no va comunicar mai a Emergències durant aquest apagada informativa de dues hores i mitja, les que van des de les 16.13 a les 18.43 del 29 d’octubre".

Aquesta idea, la de l’apagada, ha sigut l’eix central de la batalla política. Però queda també resposta per la titular del jutjat 3 de Catarroja. "No es pot al·legar un desconeixement dels responsables d’emergències de la Generalitat del SAIH [el sistema que ofereix dades cada cinc minuts sobre el cabal de barrancs] ni de la possibilitat d’accedir-hi". [...] "Més enllà de la remissió de correus electrònics entre les 16.13 hores i les 18.43 hores que informaven sobre el cabal s’ha d’atendre la informació que es proporcionava pel SAIH". La jutge, en el seu escrit, detalla les dades disponibles des de les sis de la tarda, així com les diferents vies per accedir-hi de què disposa Emergències de la Generalitat: l’aplicació Saihwin, els enviaments de dades pluviomètriques o la mateixa visualització del sistema.