Sánchez evita concretar la despesa en defensa i no atrau els socis ni el PP

Sánchez no va aclarir quan i com ho farà, una inconcreció que va motivar les queixes de la majoria dels partits, sobretot del PP. Però sí que va deixar ben clar que, sigui com sigui, l’Estat del benestar no es veurà damnificat per un nou escenari que, segons va dir, també suposa una "oportunitat" per a l’"impuls tecnològic i industrial" d’Espanya.

Fer pedagogia

"Europa ha externalitzat durant molts anys la defensa en altres actors", va dir el president, amb referència als EUA en una compareixença pensada, sobretot, per fer pedagogia. "És hora que Europa faci un pas al capdavant i augmenti les seves capacitats en seguretat i defensa. Ningú millor que nosaltres mateixos per cuidar-nos de nosaltres mateixos", va afegir.

"Hi haurà gent que consideri que si se sumen recursos en defensa i seguretat es restaran d’altres partides. Afortunadament, Espanya està creixent. Durant aquests set anys hem augmentat el pressupost en defensa en més de 10.000 milions d’euros. I alhora hem augmentat en 120.000 milions d’euros el pressupost en partides socials. El compromís del Govern és indiscutible. Nosaltres continuem invertint en política social. No retallarem ni un cèntim d’euro per fer front a aquest compromís que tenim amb Europa en seguretat i defensa", va explicar per rebatre els recels dels aliats d’esquerra, que, igual que Alberto Núñez Feijóo, li van criticar que no tingui pensat acudir al Congrés per aprovar l’augment en defensa.

Sánchez va tirar pilotes fora davant la possibilitat de passar per la Cambra baixa, una opció que la Moncloa rebaixa. Si no hi ha canvis, el pla consisteix a emprendre l’increment, com en altres ocasions durant els últims anys, a través del fons de contingència o de crèdits del Ministeri d’Hisenda al de Defensa, vies que no requereixen l’aval parlamentari. "Totes les coses que han de passar pel Parlament, hi passaran. I d’altres que tenen a veure amb la gestió del Govern seran gestionades pel Govern", es va limitar a contestar el president, donant a entendre que sí que acudiria a les Corts per a un hipotètic enviament de forces de pau a Ucraïna, un escenari que el líder socialista veu prematur, però no per rebre el vistiplau a la pujada de les partides militars.

Per Feijóo, aquesta posició demostra que Sánchez està dirigint Espanya cap a l’"autarquia". El cara a cara del cap de l’oposició amb el president, que va durar 30 minuts, va tornar a demostrar que la seva relació està molt deteriorada. El líder del PP sí que considera que Europa "s’ha de rearmar", però aquí acaba la sintonia amb el seu adversari. El dirigent conservador es va queixar de no haver rebut "cap informació" per part del secretari general del PSOE, al qual va acusar de no ser "ni seriós, ni polit", i de pretendre governar "prescindint del Congrés", una condició que implica justament, va concloure, "el contrari a la democràcia".

Notícies relacionades

Piqué reconeix davant la jutgessa que va recórrer a Rubiales per cobrar la comissió d'Aràbia Saudita per la Supercopa

Reduir la jornada concita més suport que tributar per l‘SMI

En un to molt institucional, Sánchez va evitar contribuir a l’escalada durant la seva compareixença. Tan sols va recordar que van ser "d’altres", amb referència a José María Aznar i la invasió de l’Iraq, els que "van ficar Espanya en guerres il·legals sense passar pel Parlament". El president va deixar la resposta contundent en mans del ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares. El líder del PP, va dir Albares, "no està a l’altura de les circumstàncies" actuals, que requereixen una "oposició d’Estat".

Des del costat dels seus socis parlamentaris, un heterogeni bloc que inclou forces d’esquerra i centredreta, Sánchez només va trobar l’alè d’Aitor Esteban, del PNB. Però el cap de l’Executiu va poder comprovar de primera mà les diferents sensibilitats dels seus socis.