El Govern presentarà dilluns un pla a favor del català als jutjats

El Govern de Salvador Illa torna a posar en marxa la maquinària per agilitzar, modernitzar i reformar l’Administració de justícia de Catalunya, una de les assignatures pendents des de fa anys. Aquesta qüestió, que es va començar a treballar des de l’anterior Executiu d’ERC i Junts a través de l’impuls del Pacte Nacional de Justícia, es va frenar el 2023 després de la sortida dels postconvergents del Govern, que eren els que l’havien promogut, a través de la llavors consellera, Lourdes Ciuró.

Ara, el titular de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espalader, ha decidit reactivar la Taula del Pacte Nacional per la Justícia –l’instrument que havia d’elaborar el futur pacte– i ha convocat totes les entitats i grups parlamentaris que al seu dia es van adherir a la iniciativa a una primera reunió que es farà dilluns 17 de març, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO.

L’objectiu d’aquest òrgan és reprendre els treballs que ja es van iniciar en la passada legislatura per reformar i millorar la justícia catalana. En aquesta primera trobada, segons expliquen fonts de la Conselleria, el Govern explicarà les dues línies d’actuació que seguirà per abordar aquesta qüestió: presentarà a tots els participants la nova llei d’eficiència judicial que busca digitalitzar, modernitzar i agilitzar els procediments judicials, i anunciarà un paquet de mesures per donar un impuls a l’ús del català i millorar així la situació de la llengua, que és pràcticament residual en l’àmbit jurídic. Les últimes dades publicades pel Govern sobre l’ús del català en la justícia mostren un important descens de sentències redactades a aquesta llengua. El 2005, la xifra de dictàmens emesos en català era del 20%, i el 2021 –últim any amb dades– era del 6,9%.

Notícies relacionades

Feijóo es comença a distanciar de Mazón arran de la resolució de la dana

La fiscalia vol ampliar sis mesos la investigació al nòvio d’Ayuso

Només un 6,2% del total

Pitjor és la situació de les demandes presentades en català, que representen sol un 6,2% del total. Segons aquestes dades, presentades el 2022, també existeix una important vulneració del dret lingüístic a ser notificat en català, que s’incompleix en el 81,3% dels casos. És a dir: només un 20% dels demandants que demanen ser notificats en llengua catalana tenen garantit aquest dret.