El Govern s’escuda en l’OTAN per no portar al Congrés la despesa en defensa

Les seves paraules van sembrar dubtes. Quan li van tornar a preguntar, va insistir en la mateixa idea. "Hi ha qüestions que tenen a veure amb l’agenda legislativa i altres amb el grau d’execució del Poder Executiu", va contestar, donant a entendre que l’hipotètic enviament de tropes a Ucraïna sí que hauria de portar-se a la Cambra baixa, com exigeix la llei, però no la pujada de les partides destinades a seguretat.

La Moncloa no té previst portar l’anunciat increment a les Corts Generals. Ara mateix, només el PP es mostra disposat a aprovar-lo, sempre que la votació vingui precedida d’una negociació "seriosa i neteja", va dir Alberto Núñez Feijóo després de reunir-se dijous amb Sánchez al palau de la Moncloa. "Europa s’ha de rearmar i Espanya també ho ha de fer", va defensar el líder dels conservadors.

"Barranc d’autocràcia"

Ahir, en declaracions a la premsa en un acte a Valladolid, Feijóo va considerar obligatori que un augment significatiu de la partida pressupostària destinada a armes hagi de ser votat pels diputats a la Cambra baixa i va deixar oberta la porta a anar els tribunals si finalment l’Executiu opta per altres vies que pot utilitzar per incrementar les partides pressupostàries sense acudir a la Cambra baixa (amb el fons de contingència o amb crèdits d’Hisenda a Defensa). "Estem apropant-nos a la falta de respecte a les regles bàsiques de la democràcia; el PP no serà còmplice d’aquesta anomalia democràtica permanent en què vivim a Espanya, no hi ha respecte al Parlament, al Congrés llisquem pel barranc d’autocràcia", va declarar Pilar Santos.

Els col·laboradors del líder socialista, conscients dels complexos equilibris que han de fer entre Espanya i la UE (on els Vint-i-set han donat el vistiplau a mobilitzar 800.000 milions d’euros en defensa), s’armen aquests dies d’arguments per explicar per què no és necessari que el nou esforç pressupostari hagi de passar el filtre del Congrés. El primer té a veure amb els precedents. Durant els últims anys, tant en la legislatura passada amb Unides Podem en la coalició com en aquesta amb Sumar, hi ha hagut nombrosos increments dels fons destinats a defensa que s’han aprovat només al Consell de Ministres, a través del Fons de Contingència o de crèdits del Ministeri d’Hisenda.

Però també hi ha un altre raonament més de fons: la pertinença a l’OTAN. Espanya es va incorporar a l’Aliança Atlàntica el 1982. Com a Estat membre, segons la tesi de la Moncloa, està obligada a complir el que s’hi acordi, sense necessitat de ratificar al Parlament el que s’ha aprovat prèviament. Al compromís d’arribar al 2% del PIB en despesa militar el 2029, que ara Sánchez pretén accelerar, s’hi va arribar en la cimera de l’OTAN celebrada a Madrid el juny del 2022. Així que no té per què passar pel Congrés, sostenen els col·laboradors del president del Govern.

Notícies relacionades

Feijóo es comença a distanciar de Mazón arran de la resolució de la dana

La fiscalia vol ampliar sis mesos la investigació al nòvio d’Ayuso

"Li he preguntat quin percentatge de PIB ha d’arribar a la despesa en defensa. Quin increment suposarà del pressupost del ministeri. En quins terminis. Com s’executarà any a any. I com es finançarà: amb més impostos o ajustos. No n’he obtingut cap resposta", es va queixar Feijóo després de veure Sánchez. Més enllà de remarcar que no pensa "retallar ni un cèntim d’euro" en polítiques socials, el cap de l’Executiu assenyala que són preguntes impossibles de contestar ara mateix.

Tot, va dir Sánchez, depèn de la negociació dins de la UE i de la transcendental cimera que l’Aliança celebrarà a la Haia el 24 i 25 de juny. Fins aleshores, va dir, no podrà detallar en quina data es complirà amb el 2% del PIB en defensa, un salt que suposa passar de 20.620 milions d’euros de l’any passat (un 1,28% del PIB, segons les estimacions preliminars) a gairebé 40.000 milions. Tampoc serà possible, va continuar, saber com es finança, si a través de fórmules mancomunades dins de la UE o no.