Junqueras allarga la mà al PSC i Junts per aconseguir més «quotes de poder» per a Catalunya

Oriol Junqueras està convençut que ERC ha de ser un partit central que generi noves aliances i que pugui continuar pactant amb els socialistes des de la «màxima ambició» i amb Junts per compartir «medalles». Durant el discurs, que posa el colofó al conclave d’Esquerra a Martorell, el líder de les files republicanes ha establert les bases d’una nova etapa, amb la voluntat que Esquerra sigui «el partit del treball i dels treballadors»,assumint l’herència de la segona república, de l’antifranquisme i de l’1-O del 2017.

El president d’ERC surt reforçat internament del conclave amb el suport de pràcticament un 90% al nou full de ruta del partit, malgrat que continua obert en canal per l’estructura b que va idear els cartells difamatoris contra els germans Maragall. Però se sap guanyador del pols amb l’aparell que controlava l’exsecretària general Marta Rovira, i agafa les regnes sense gairebé contestació.

Per això s’ha permès, fidel al seu estil, un discurs d’uns 45 minuts en què ha desplegat les seves tesis sobre el nou ordremundial, situant la immigració com una oportunitat per oferir drets i fomentar la inclusió, i fixant les prioritats per a una Catalunya pròspera. Quan ja superava els 30 minuts de discurs, ha acotat la seva doctrina a les files del partit, però també s’ha reservat dos missatges per als convidats dels partits que li fan frontera, demanant-los col·laboració: PSC i Junts.

Als socialistes els ha recriminat que el servei de Rodalies sigui «tercermundista», i als postconvergents, que deixin de competir per les medalles al Congrés, això és, batallant per treure més triomfs de la necessitat aritmètica de Pedro Sánchez, per obrir una etapa de col·laboració. «No volem penjar-nos cap medalla, per això celebrem totes les conquestes de quota de poder polític per al nostre país. Ja ens barallarem després per com s’aplica», ha demanat al secretari general de Junts, Jordi Turull.

Després que el partit analitzés el compliment dels pactes amb el PSOE i el PSC, i arribessin a la conclusió que els pactes «avancen» malgrat els «obstacles», per la qual cosa «l’estat de la qüestió és moderadament positiu», Junqueras s’ha reafirmat en el text salomònic pactat entre sectors que es proposa continuar la via de la negociació combinant «confrontació i col·laboració», però ha evitat concretar quin serà el següent pas. Assumit ja el ‘no’ d’ERC a uns nous pressupostos a l’Estat i al Catalunya, el president Salvador Illa es prepara ja per encarrilar nous acords, amb el propòsit d’aconseguir una injecció de 4.000 milions d’euros de suplement de crèdit per guanyar estabilitat sense comptes públics actualitzats aquest 2025, i el missatge del partit dona bones perspectives per arribar a una entesa.

Junqueras evita la crisi

Sense cap referència a la crisi viscuda pel partit, Junqueras s’ha dedicat a marcat perfil ideològic i ha posat en valor la immigració com a «repte»: «Volem que aquestes persones estiguin el més formades possible, amb plenitud d’esperit, però també perquè aporten més cotitzacions i contribueixen a pagar les pensions. El que ens fa catalans no és el lloc on hem nascut, sinó el nostre compromís amb aquesta societat, amb el país, amb la cultura, amb la llengua», ha insistit.

Quant a la seva visió sobre el nou ordre mundial, ha criticat l’augment de la despesa en defensa, però ha assegurat que cal posar en valor «la seguretat pública»,com una política d’esquerres, perquè no quedi en mans d’uns quants i batallar contra l’«empobriment» a Catalunya: «No pot ser que hi hagi un territori que guanya PIB a força de traslladar-lo des dels territoris que l’envolten. L’Espanya buidada no és l’Espanya buida, és buidada. No volem això per a Catalunya. Volem una riquesa compartida», ha afirmat, advertint de l’impacte del pols aranzelari, i considerant que la democràcia està «amenaçada» per la concentració de la riquesa en mans d’uns quants, per la presidència de Donald Trump, de les relacions amb i a la Unió Europea, i de les guerres que no cessen, especialment a Ucraïna i a Palestina. «La llibertat nacional i la justícia social són inseparables [...] Per això som independentistes respecte a Espanya, federalistes respecte a Europa i internacionalistes davant del món", ha reblat.

La independència i la Generalitat

Junqueras ha seguit el fil discursiu de la secretària general, Elisenda Alamany, que ha dibuixat Catalunya com «un país que no està bé» per les crisis encadenades, l’emergència habitacional i la debilitat de les infraestructures, però també per l’etapa del procés independentista. «Som els que volem la màxima ambició nacional i els únics que podem fer-ho. Els de sempre ens ofereixen allò de sempre i només dos camins: girar full al procés i fer veure que som una autonomia més de l’Estat, o que fer veure que estem el 2017, com si no hagués passat res». Davant d’això, ha apostat per una «alternativa»: «I és la nostra, entendre el país, escoltar bé i millor, per donar respostes», ha rematat.

Alamany ha defensat la taula de diàleg, els indults i l’amnistia –«estàvem sols, però convençuts», ha criticat Junts, amb el seu homòleg en el partit, Jordi Turull, assegut a les primeres files–, i ha criticat que hi hagi un «retrocés» en ambició nacional pel Govern del PSC. «[Catalunya] no està preparada per fer el salt»,llegeixi la independència, ha admès.

Notícies relacionades

El mal electoral de Trump i Mazón

Tres detinguts per l’assalt a una carpa d’Aliança Catalana

«ERC serà l’ambició nacional del país per tornar a ser un país competitiu, segur, fort, dinàmic, modern i acollidor», ha incidit, criticant el caos de Rodalies, i reclamant tot el poder a les urnes per recuperar el control «de les estructures de país»: «S’han acabat els complexos, ERC ja no està acomplexada, hem sigut la llavor de les victòries del país, i ho tornarem a fer», ha sentenciat, marcant-se com a propòsit recuperar la Generalitat.

ERC posa fi així a un congrés del qual Junqueras surt reforçat, però en què s’ha reconegut l’existència de fins a quatre corrents internes (Nova Esquerra Nacional, Foc Nou, Col·lectiu Primer d’Octubre i Àgora Republicana), i encarrila una nova etapa en què si bé no hi haurà grans girs estratègics, es cuidarà la pau interna. Els crítics no han aconseguit imposar les seves tesis –el líder podrà ser també candidat a les eleccions i el partit no s’ancorarà l’independentisme d’esquerres, sinó que mirarà de ser un ‘catch-all party’– i queda provada l’existència d’una estructura b, si bé la investigació interna continuarà en la comissió de garanties, amb dos escuders de l’exsecretària general, Marta Rovira, en el punt de mira: Sergi Sabrià i Marc Colomer.