Junqueras es reforça i aconsegueix un aval del 90% al seu full de ruta

La ponència política és el document que marca l’estratègia d’ERC en els pròxims quatre anys. No inclou grans canvis respecte als últims anys, així que el més interessant era el resultat de la votació. Era aquí on es podia veure si Junqueras tenia molta contestació interna o no. Al final, va aconseguir l’aval de 9 de cada 10 militants que van acudir a la cita. Això sí, la participació no va ser gaire elevada. Hi van participar 771 afiliats dels 1.524 que s’hi havien inscrit –el partit en té 8.000. Junqueras continua tenint crítics a l’organització, però estan desmobilitzats.

Per posar les xifres en perspectiva, en els quatre congressos anteriors a què Junqueras va acudir com a líder, aquesta mateixa votació havia oscil·lat entre el 93% i el 98% de vots favorables. Ahir va quedar una mica per sota, però amb una xifra que la nova direcció d’ERC hauria firmat amb els ulls tancats a finals del 2024, quan el partit estava en guerra total entre les seves faccions. El vicesecretari de Comunicació, Isaac Albert, va defensar que el congrés ha servit per exemplificar que ERC és "una organització viva" amb la "voluntat de sumar i d’arribar a acords" de totes les parts. Junqueras no parlarà fins avui.

El nou full de ruta encomana ERC que se centri a enfortir l’autogovern de Catalunya amb l’objectiu de recuperar el pols electoral en les eleccions municipals del 2027. A més, manté l’estratègia actual de continuar arribant a acords amb el PSC. En concret, aposta per combinar una actitud de "confrontació i col·laboració" amb els socialistes. ERC volia evitar posar-ho de manera tan explícita en la ponència, però una esmena de l’exdiputat Joan Tardà en va forçar la inclusió a última hora. Això significa que els republicans mantindran una actitud dialogant amb el PSC i que allunyen un escenari d’eleccions anticipades a Catalunya. A més, van fer un balanç "moderament positiu" sobre el compliment dels pactes que tenen en vigor amb els socialistes. Els acords "avancen" malgrat els "obstacles", van concloure el director general del partit, Lluís Salvadó, i la portaveu al Parlament, Ester Capella. Això reforça la possibilitat de nous pactes.

¿Com ha aconseguit Junqueras apaivagar l’hostilitat dels corrents crítics del partit en els tres últims mesos? En primer lloc, la direcció va negociar i va acceptar la majoria de propostes que aquests corrents havien presentat per modificar el full de ruta. Això va fer que, a l’hora de votar el document, estiguessin del seu costat. A més, com va avançar EL PERIÓDICO, la direcció també va pactar amb tres d’aquests corrents que els nous estatuts del partit els reconegui formalment i els doni drets i deures. Tot va influir perquè ahir, a Martorell, ERC tingués un conclave més tranquil del que es podia esperar fa unes setmanes.

Absència de Marta Rovira

Notícies relacionades

Mazón demana perdó a les famílies de les víctimes de la dana cinc mesos després

L’UCO rebaixa a 751 euros el valor de la casa d’Ábalos a Colòmbia

Totes les cares principals dels corrents interns van assistir al congrés. Es van veure Xavier Godàs (Nova Esquerra Nacional); Helena Solà (Foc Nou); Xavier Martínez Gil (Col·lectiu Primer d’Octubre) i Joan Tardà (Àgora Republicana). Els tres primers són col·lectius obertament crítics amb la nova direcció. No obstant, van desistir de plantejar el conclave com una emboscada a Junqueras. Godàs, en declaracions a la premsa, va mostrar un to conciliador. D’una banda, va reivindicar el seu dret a "discrepar de manera constructiva", i, de l’altra, va assegurar que el seu corrent col·laborarà perquè ERC sigui "un sol" partit i no una olla de grills.

Una de les notícies de la jornada va ser l’absència destacada de l’exsecretària general Marta Rovira. Ella i Junqueras van formar durant 13 anys un matrimoni polític que va portar ERC a les seves cotes de poder més altes, però van acabar enfrontats quan el partit va entrar en crisi fa gairebé un any. Fonts pròximes a Rovira van explicar que estava inscrita en el congrés, però que al final no hi va acudir per "motius personals". Sí que hi va assistir l’expresident de la Generalitat, Pere Aragonès; els expresidents del Parlament Carme Forcadell i Ernest Benach, i l’exsecretari general, Joan Ridao.