El mal electoral de Trump i Mazón

El tumultuós segon aterratge de Donald Trump a la Casa Blanca va fer fregar-se les mans a tots els partits espanyols excepte al PP. L’escandalós president dels Estats Units brinda a l’esquerra l’ariet perfecte per alertar que l’extrema dreta ja no és un perill difús en l’horitzó, sinó una realitat que governa el país més poderós del món i que s’expandeix per una Europa on la socialdemocràcia es bat en retirada. Vox, el cap de files del qual va veure des del galliner del Capitoli la presa de possessió de Trump, no va trigar a presumir que té com a amic el líder del món lliure. A la seu del PP, però, es van posar a tremolar. El Partit Republicà dels EUA és de la seva mateixa família política, però tota la dreta moderada europea està marcant distàncies respecte a un president que ha situat la UE en la diana dels seus dards.

Primers senyals de distanciament

Després dels titubejos inicials, els aranzels i l’alineament amb Rússia semblen haver convençut Alberto Núñez Feijóo que ha de seguir els passos dels seus germans europeus i trencar les cadenes amb el trumpisme. S’arrisca a perdre votants atrets per la creuada anti woke que encapçala el president dels EUA, i alimenta així l’espai de Vox just quan ha d’assumir el desgast de la dana política que li causa Carlos Mazón amb el seu atrinxerament. Aquesta setmana, la direcció del PP ja ha donat senyals de voler-se distanciar tant del seu baró valencià com de Trump.

¿Quin mal està fent Mazón al PP? L’Enquesta Política d’Espanya del GESOP que hem publicat aquesta setmana indica que menys del que podria semblar. O, com a mínim, l’erosió dels populars és inferior a la de Vox pel seu trumpisme desmesurat. L’últim sondeig del 2024 és de just després de la tragèdia al País Valencià, però abans de l’entrada en acció de Trump. Feijóo perdre 2,2 punts i Abascal va apuntar-se la tercera pujada consecutiva amb 1,9 punts més. Tres mesos després, amb el magnat a la Casa Blanca i Mazón encara a la Generalitat, el PP ha recuperat un punt i Vox ha trencat la ratxa amb tres dècimes menys.

Extrema volatilitat a la dreta

No hi ha raó per llançar les campanes al vol a la seu del carrer Génova, però és un petit respir enmig de la polseguera interna. La baixada ultra és molt lleu i continuen sent l’únic dels quatre principals partits que milloraria el resultat que va obtenir a les urnes el 2023. La clau és el comportament electoral que mostra cada bloc des de fa temps. Els votants d’esquerres, quan s’enfaden amb el seu partit, opten més per l’abstenció que no pas per canviar de papereta. A la dreta, en canvi, si una formació decep els seus electors, migren cap a una altra força conservadora.

La gestió de la dana va desgastar el PP i va impulsar Vox, però ara l’agenda tan hostil de Trump contra Europa està foragitant part del vot ultra en benefici dels populars. Per això Feijóo reté avui més votants (71,7%) que fa tres mesos (66,7%) i absorbeix ara més electors de Vox (10,4%) que al desembre (8,4%). El PP, però, no aconsegueix impedir la fugida d’una de cada deu persones que el van votar el 2023 i que en aquest moment confiarien en Abascal. És a dir, el bloc conservador enforteix la seva majoria demoscòpica perquè amb prou feines perd suports cap a l’esquerra, però els seus votants són molt volàtils entre el PP i Vox.

¿I al País Valencià?

Notícies relacionades

Tres detinguts per l’assalt a una carpa d’Aliança Catalana

Peinado apunta al Govern amb la causa de l’assistent de Begoña Gómez

Un altre exemple d’aquesta volatilitat que assenyalem el trobem al País Valencià, en què la tendència de vot ha sigut just la contrària. Aquesta dada s’ha d’agafar amb una cautela extrema perquè estem parlant d’unes eleccions generals, i no pas autonòmiques, però els amagatalls de l’enquesta revelen que la intenció directa de vot (el vot sense haver passat per la cuina) a Vox ha crescut 11 punts des del desembre. El Partit Popular de Mazón s’ha estancat i repeteix en el 19%, però ha passat a ser la primera força en aquesta autonomia perquè el PSOE ha caigut set punts i mig durant aquests tres mesos.

I per si aquesta pujada ultra no fos simptomàtica del malestar després de la catàstrofe, la valenciana és l’única comunitat on el nom més esmentat pels enquestats com a preferit per a president del Govern és el de Santiago Abascal. Dos de cada deu valencians (20,5%) el prefereixen a la Moncloa abans que Pedro Sánchez i que Alberto Núñez Feijóo, que en aquest rànquing es queda tercer. És clar que el 27% no en volen cap dels dos. La confiança en els polítics també se la va endur la dana.