La baixada dels preus de lloguer es modera després del primer impacte

Nou mesos després que a Catalunya s’apliquessin les mesures per contenir els preus dels lloguers previstes en la llei estatal de vivenda i es creessin les denominades zones tensades, les rendes que pagaven els inquilins havien descendit una mitjana del 3,28%, segons les últimes dades disponibles de l’Institut Català del Sòl (Incasòl) fetes públiques divendres passat a data de desembre del 2024. És un balanç modest, sí, però suficient perquè els promotors de la limitació de preus (Govern central, Generalitat i ajuntaments) el valorin positivament i destaquin que, almenys, s’ha posat fi a les alces desbocades que havien viscut els lloguers els últims anys.

La primera comunitat autònoma que va aplicar el controvertit mecanisme de control –el País Basc ho ha començat a fer recentment, però només en una trentena de municipis– fa, no obstant, un balanç del primer any de la mesura amb més detractors que defensors. Els que la critiquen assenyalen que un dels seus efectes ha sigut el descens en la xifra de contractes formalitzats, que va baixar un 19,65% en aquells primers nou mesos. O el que és el mateix, un de cada cinc pisos que estaven de lloguer a principis del 2024 havien desaparegut a finals d’any. ¿On han anat a parar aquests pisos? Molts d’ells, s’han passat al lloguer de temporada, que durant 2024 van créixer un 44,9% respecte al 2023, cosa que es tradueix en 4.187 contractes més respecte a l’any anterior. L’increment és, segons la Generalitat, homogeni en els diferents àmbits territorials i representen entorn del 15% dels nous contractes de lloguer que es formalitzen a Catalunya.

"Al principi, el mercat es va retreure davant el temor que a l’establir límits de preus, els propietaris de vivendes perdessin rendibilitat, però després, amb el temps, s’ha vist que el fet que existeixi un preu ja fixat, una renda que no és negociable, s’ha convertit en una comoditat, també per als llogaters, a qui aquest preu els dona una certesa", indica Mercedes Blanco, vocal de la comissió d’Habitatge de la Cambra de Comerç de Barcelona i directora de la firma d’administració de finques Vecinos Felices.

Inseguretat jurídica

"Amb les dades disponibles, que no recullen encara l’efecte de l’any complet, s’evidencia que hi ha hagut una contenció de preus i, en alguns municipis, fins i tot una reducció", corrobora, per la seva banda, el portaveu del Sindicat de Llogateres a Catalunya, Enric Aragonès, que lamenta que el desplegament de la mesura no fos acompanyada per "una potent campanya informativa per a la ciutadania i per als propietaris, que hauria evitat molts maldecaps a tots". Segons les dades de l’Incasòl fins al desembre passat, el límit als lloguers va aconseguir en el primer trimestre (d’abril a juny) que la baixada de preus anés del 5,28%. En el següent trimestre, l’impacte es va diluir i finalment es va produir, en global, un increment de l’1,99% de mitjana, i en el tercer (d’octubre a desembre) hi va haver un nou repunt del 0,11% respecte al trimestre anterior.

"El gran problema, sobretot per als petits propietaris que són majoria, és la inseguretat jurídica que ha generat la llei, que els desnonaments estiguin paralitzats i que el llogater es trobi sense eines en cas d’inquilins morosos. Per això molta gent ha decidit deixar de llogar i vendre la seva propietat", prossegueix Blanco. "El problema, doncs, no està sent la limitació de preus, el problema és que el propietari es troba en una situació de desemparament jurídic, ara mateix", afegeix l’empresària.

Coincideix amb ella Ricardo Gulias, fundador i director general de RN Tu Solución Hipotecaria, una companyia amb més de 25 anys de trajectòria especialitzada en intermediació financera. "Hi ha menys producte de lloguer perquè no hi ha seguretat jurídica i això ha fet que els que s’estiguin beneficiant siguin els que tenen més diners, o més avals, perquè el nombre de postors que opten a cada habitatge que surt al mercat és tan alt que els propietaris sempre elegeixen a qui els dona més garanties –afirma Gulias–. Fa tot just una setmana, en un municipi com Sant Boi de Llobregat [que té gairebé 84.600 habitants] hi havia només dos pisos de lloguer", diu l’expert.

I com que "hi ha hagut un clar alentiment de la inversió residencial en els municipis amb zones tensades", els grans propietaris i els fons que busquen on invertir "s’han enfocat en altres sectors que ara mateix donen més rendibilitat, com el dels establiments comercials, el denominat retail, i els hotels, que amb l’auge turístic que s’està vivint, especialment a Barcelona, és ara un negoci molt interessant", assenyala Carlos Bajo, director general de la consultora immobiliària Laborde Marcet. A més, en el cas de Barcelona, prossegueix Bajo, "ha coincidit amb l’obligació de reservar el 30% dels nous habitatges a protecció oficial, fet que ha posat les coses encara més difícils als que volien invertir a la capital catalana".

Notícies relacionades

L’agonia interminable del Govern de Sánchez

Junts i ERC pacten amb el PSOE col·locar afins en institucions i en empreses

Un altre sector que va cobrar un fort impuls el 2024 a Barcelona va ser el de les oficines, per les quals s’han arribat a pagar preus de rècord a la ciutat. "Aquí, a les oficines, hi ha un nínxol que si les administracions donessin facilitats i es fomentés el canvi d’usos, podria ajudar a incrementar el parc residencial, que és molt escàs", suggereix el consultor immobiliari.

L’estratègia per la qual han optat molts propietaris, grans i petits, és la de deixar el mercat del lloguer de llarga durada per passar-se al de temporada o per habitacions.