El Govern negocia ja amb ERC i els Comuns per aprovar el suplement de crèdit de 4.000 milions aquest mes

Si algú més enllà d’ERC esperava amb candeletes que es liquidés el congrés dels republicans aquest és el Govern de Salvador Illa. Des de la investidura i a causa de la seva minoria, el PSC ha compassat els seus primers sis mesos de mandat al calendari imposat pel procés intern en el partit d’Oriol Junqueras, un trajecte convuls que s’ha allargat durant nou mesos i que, a ulls de l’Executiu, explica per què no ha sigut possible aprovar nous pressupostos aquest 2025. Però el president de la Generalitat, lluny de mostrar desassossec, té encara un as sota la màniga per donar gas a la legislatura: elsuplement de crèdit de 4.000 milionsd’euros fruit dels ingressos de més que han recaptat les arques catalanes.

El Govern està ja mans a l’obra per negociar el recolzament d’ERC i dels Comuns a un decret que vol aprovar abans que acabi el març per ser validat per majoria al Parlament en el termini d’un mes, és a dir, abans del maig. D’aquest import depèn que Illa tingui més o menys marge de maniobra en un context de comptes prorrogats, així que els socialistes posaran a partir d’ara tota la carn a la graella per lligar de nou la majoria de la investidura, una operació que lidera la consellera d’Economia, Alícia Romero.

El balanç de les bilaterals

Fonts governamentals asseguren que són «optimistes» per les converses preliminars que han mantingut fins ara, però també pel «vincle de confiances» que creuen haver construït l’últim mes tant amb la nova direcció dels republicans com amb els Comuns, especialment després del balanç de les comissions bilaterals Estat-Generalitat. Entenen que la quitació del deute del FLA i l’acord sobre Rodaliesva obrir la veda per negociar ara el suplement de crèdit. A més, el Govern ha anat amb peus de plom per no incomodar ERC i ha esperat fins al tancament del seu congrés per abordar la carpeta dels 4.000 milions, quantitat que defensen que no es pot perdre.

Havent tancat ja el congrés, entenen que Junqueras tindrà també les mans més lliures per poder consolidar l’estratègia del partit després d’haver revalidat la presidència al desembre per una majoria estreta de suport. Si bé és cert que els republicans van assegurar fa setmanes que no aprovarien «uns pressupostos per la porta del darrere», els socialistes entenen que els interessa mantenir el protagonisme negociador a Catalunya mentre es reconstrueixen, mentre és Junts qui s’emporta la major part del focus a Madrid. El contrari, desentendre’s del govern d’Illa i fins i tot forçar eleccions, consideren que no és una opció per a ERC en aquests moments, ni per expectatives electorals ni perquè Junqueras pot ser candidat fins que no se li apliqui l’amnistia totalment.

Una aprovació a mida

Notícies relacionades

El Govern aprovarà un suplement de crèdit de 2.100 milions per garantir-se l'estabilitat sense pressupostos

L’ex secretària general del PP Dolores de Cospedal: «Jo no he impulsat cap operació Catalunya, que és una ficció»

Així que, amb aquest escenari que creu que li juga a favor, el Govern està disposat a emmotllar-se i atendre les reclamacions que facin els socis de la investidura per aprovar el suplement de crèdit. La seva preferència és incorporar aquests recursos d’una tacada, però no es tanca a fragmentar-los si això facilita l’acord. També donen per fet que tant els republicans com els Comuns buscaran marcar la pauta d’a què es destina part d’aquest import, que per a Illa és clau per anar més enllà del que s’ha pactat en la investidura i poder impulsar promeses amb segell propi, com la llei de barris.

El del suplement de crèdit no és l’únic decret que té entre mans el Govern amb els socis d’investidura. També està mirant de tancar el que ha de recollir les mesures que inicialment es preveia incloure en la llei d’acompanyament dels pressupostos i que inclourà l’increment de la taxa turística i l’impost de transmissions patrimonials pactat amb els Comuns. Fonts coneixedores de les negociacions asseguren que estan ultimant amb ERC el contingut d’aquest decret mentre miren d’avançar en dos pactes més: la regulació dels lloguers de temporada i el mecanisme per impedir que 36.000 pisos de protecció oficial perdin aquesta condició en els pròxims cinc anys, dues qüestions davant les quals el Govern al·lega, per ara, que hi ha elements d’«inseguretat jurídica» per superar.