El Govern central aplaudeix el nou pacte migratori amb Junts, però veu «molt difícil» aprovar els Pressupostos

«Estem en ratxa», expliquen fonts de la Moncloa sobre el seu nou marc de relacions amb Junts, que ha provocat que el Govern espanyol aprovi aquest dimarts el decret que permetrà el repartiment entre comunitats dels menors migrants no acompanyats. L’acord, continuen els mateixos interlocutors, es va acabar de tancar dilluns a la nit. Es plasmarà d’aquí 30 dies en una votació al Congrés on en principi tot el bloc d’investidura es mantindrà unit, en un nou símptoma de la resistència de l’Executiu que, no obstant, no arriba al projecte més important de tots. L’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat es considera «molt difícil». No només per Junts. També per altres aliats com ERC i Podem.  

Si els números que ha transmès el partit de Carles Puigdemont són certs, la reforma legal implicarà que a curt termini Catalunya, que ara mateix té molts més menors estrangers acollits que altres comunitats, rebi entre 20 i 30 membres d’aquest col·lectiu, davant 700 de Madrid. El Govern central ha evitat recolzar a ulls clucs aquestes xifres, que s’hauran de confirmar durant la resta del mes, quan els territoris acreditin el nombre de menors migrants no acompanyats que allotgen en l’actualitat. Després, a l’hora d’establir el repartiment, es tindran en compte variables com la població, la renda per càpita i la taxa d’atur a cada comunitat. 

Però l’Executiu sí que ha donat per bona l’estimació sobre Catalunya de la formació independentista, que fa tot just dues setmanes va segellar un altre acord amb els socialistes per delegar les competències de migració a la Generalitat. «Entenc que Junts tindrà bé els números de la seva comunitat autònoma», ha assenyalat en la roda de premsa després del Consell de Ministres el titular de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, que ha evitat entrar en els números per a Madrid.

Davant la tesi de presidents autonòmics del PP com l’andalús Juanma Moreno, que ha qualificat el decret de reforma de la llei d’estrangeria d’«enèsima cessió a Junts», Torres ha argumentat que rebel·lar-se davant el repartiment de menors immigrants no acompanyats sí que suposa «trencar el país». Andalusia, ha recordat el ministre, acollia el 2018 el 50% dels integrants d’aquest col·lectiu, i llavors el PP exigia «solucions» al Govern central. Ara la pressió s’ha traslladat a les Canàries i Ceuta, territoris tots dos governats pels conservadors, on els centres habilitats d’acollida es troben al límit. 

La delegació de competències

El nou pacte amb Junts suposa una mostra més del nou clima que la Moncloa intenta construir amb el partit de Puigdemont, després que socialistes i postconvergents registressin de la mà al Congrés una proposició de llei per delegar a la Generalitat les competències en migració. «S’han portat com uns senyors», expliquen fonts de la Moncloa sobre l’actitud dels postconvergents. 

Les dues modificacions normatives anaven de la mà en la negociació. Després de la seva entesa amb Junts per concedir a Catalunya aquestes atribucions, que inclouen la capacitat del Govern per emetre permisos de residència,portar a terme devolucions de migracions i col·locar els Mossos d’Esquadra a les fronteres al costat de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, l’Executiu ja va anticipar que la distribució de menors estrangers arribaria «aviat». 

Notícies relacionades

El Govern assegura que no té previst tornar a apostar per uns Jocs Olímpics d'Hivern

Els estatuts de la nova empresa de Rodalies no concretaran que l’adscripció a Renfe sigui temporal

El Govern compta amb una majoria parlamentària per reformar la llei d’estrangeria, la reforma de la qual es va frustrar a l’estiu a causa del rebuig del PP, Vox i Junts, però de moment no té els vots per delegar les competències migratòries a Catalunya. Els grups d’esquerra són molt crítics amb la iniciativa, així que a la Moncloa eviten donar per fet que tiri endavant durant una tramitació que es prolongarà almenys durant mesos.  

I molt més complicada es presenta l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat per a aquest any. Els col·laboradors de Pedro Sánchez eviten llançar la tovallola, però cada vegada més el seu discurs es dirigeix en aquesta direcció. «La voluntat del Govern és tenir uns nous Pressupostos. Continuarem dialogant. Però no depèn només del Govern, i som molt conscients de la complexitat parlamentària», s’ha limitat a assenyalar la portaveu de l’Executiu, Pilar Alegría, quan li han preguntat pels comptes públics del 2025. En qualsevol cas, tirin o no endavant, la Moncloa defensa que es pot governar «perfectament» sense Pressupostos durant tota la legislatura, que si no hi ha cap avanç culminarà a finals del 2027.