El Govern central porta al Consell de Ministres el decret pactat amb Junts per al repartiment de menors migrants des de les Canàries

Fumata blanca. El Govern espanyol preveu aprovar aquest dimarts un decret llei per activar la distribució a les comunitats autònomes dels menors migrants que acullen les Canàries després d’arribar a un acord amb Junts. Segons fonts de la negociació, es farà a través de la reforma de l’article 35 de la llei d’estrangeria. Està previst que després de la reunió del Consell de Ministres comparegui el titular de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, segons fonts de la Moncloa.

L’acord per a la delegació a la Generalitat de les competències en immigració pactada amb els de Carles Puigdemont va aplanar el desbloqueig de la distribució territorial de menors migrants arribats a les costes canàries i ha permès esgotar les negociacions. No a través d’un repartiment puntual per alleujar la situació de les Canàries, el pla B que es va posar sobre la taula davant la falta de suports parlamentaris i el rebuig del PP, sinó a través d’una modificació de l’article 35 de la llei d’estrangeria. Això és, per fer obligatòria l’acollida de menors migrants en situacions de pressió assistencial com l’actual.

La reforma de la llei d’estrangeria, com preferia el Govern, ofereix més garanties jurídiques i busca una solució estructural. La competència sobre els menors és de les comunitats autònomes, així que podria sorgir un conflicte competencial si el repartiment es fa de manera obligatòria a través d’altres mecanismes. De fet, tot i que a nivell parlamentari obtingui llum verda, el seu correcte desenvolupament dependrà en bona mesura dels populars, ja que governen en una majoria de comunitats autònomes.

Els criteris elaborats pel ministeri de Joventut i Infància beneficien Euskadi i Catalunya, al tenir-se en compte en el nombre de places d’acollida l’esforç fet prèviament de manera voluntària. Les dues comunitats estan al capdavant, junt amb Navarra, així que serien les que menys places crearien de cara a l’acollida dels 4.500 menors a ressituar.

Es tracta de 4.000 menors procedents de les Canàries i 500 de Ceuta, segons s’havia previst en el mecanisme de repartiment extraordinari, però que ara podria variar al buscar una solució estructural. Amb tot, fonts de l’executiu canari expliquen que aquesta seria una xifra raonable, al considerar que es quedaria amb 2.000 places per garantir la seva atenció.

Catalunya té en acollida 1.065 menors migrants, cosa que suposa el 24% del total; Euskadi, 498, i Navarra, 85. No obstant, al Govern espanyol asseguren que no es quedaran fora del repartiment, com critiquen els populars.

Criteris per a la reubicació

Segons han traslladat fonts de Junts, aquests criteris significaran que Catalunya rebrà entre 20 i 30 menors dels 4.500 que es distribuiran per tota la Península. En el cas de Madrid, a l’haver fet un esforç previ més reduït, li correspondran al voltant de 700 places d’acollida. Les compensacions econòmiques, amb tot, es faran tenint en compte tant les places de nova creació com les que ja tenien fins ara les comunitats autònomes.

L’Executiu donarà una mica més d’un mes de termini a les comunitats perquè informin sobre els menors que tenen acollits per recalcular el nombre de menors migrants que correspondrà ressituar a cada territori, segons informa EFE de fonts del Govern. A més de l’esforç previ d’acollida, altres dels criteris que es tindran en compte seran la població, renda per càpita, atur i dispersió de la població, en línia amb els aprovats el 2022 en una Conferència Sectorial d’Infància i Adolescència.

Amenaça de recursos

Notícies relacionades

Eugenio ‘Capone’ Pino i el ministeri de la guerra bruta

Junts rep el suport del PSOE i del PP per fer fora ocupes en 48 hores

Si aquest acord per als criteris de repartiment ha servit per obtenir el suport dels postconvergents, sembla allunyar encara més l’entesa amb el PP. Els populars, malgrat governar en coalició amb Fernando Clavijo a les Canàries, ja van carregar contra aquesta solució qualificant-la de «mesquina». A les comunitats autònomes governades pel PP també van sortir en bloc a posicionar-s’hi en contra al considerar que s’exclou Euskadi i Catalunya.

Davant l’amenaça d’una pluja de recursos per part de les comunitats autònomes del PP, a l’Executiu continuen defensant que la via amb més seguretat jurídica és la d’una reforma de la llei d’estrangeria, en el seu article 35. La competència sobre els menors és de les comunitats autònomes, així que podria sorgir un conflicte competencial si el repartiment es fa de manera obligatòria. L’acord de Carlos Mazón amb Vox per aprovar els pressupostos del País Valencià, precisament, recull entre un dels seus punts que la comunitat «no acceptarà» l’acollida de menors migrants.