Trànsit estudia que els conductors de l’AP-7 rebin avisos en temps real
La idea, similar a la del pla pilot d’Abertis a la C-32 sud, és que, en cas d’incidències, els automòbils que s’acostin a la zona crítica en siguin informats

De la mateixa manera que les indústries es van instal·lar en el curs dels rius, els polígons d’empreses van optar per omplir els pendents de la principal autopista de Catalunya, l’AP-7, aquesta artèria que el Banc Mundial va recomanar al règim als anys 60 per fer front, precisament, al boom de l’economia capitalista. El corredor del Mediterrani, congestionat i malalt, travessa el moment més cru de la seva història moderna des del final dels peatges, decretat el setembre del 2021.
EL PERIÓDICO ja els va explicar diumenge les possibles solucions a curt i mitjà termini. Però després hi ha el futur ideal, les mesures que haurien de permetre estabilitzar la via, tornar-la a la situació de problemes assumibles i previsibles. Aquí entra la intel·ligència artificial, la informació directa als conductors, les simulacions per prevenir incidències i la intervenció immediata en cas de contratemps. Però també els projectes destinats a muscular-ne la capacitat, amb nous accessos i carrils.
Per aportar una mica de llum a la qüestió, res millor que consultar amb el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, un dels pocs alts càrrecs de l’era d’ERC en el Govern que s’ha mantingut en el càrrec. El primer i més important objectiu és l’evolució del Corredor Mediterrani, que està destinat a incrementar el percentatge de mercaderies que es mouen per via ferroviària. La mitjana espanyola està en el 4%. ¿I l’europea? En el 16%.
No n’hi ha prou amb ràdio i xarxes
"El marge de creixement és evident, i això beneficiarà l’AP-7, però no podem oblidar que és una autopista amb molt trànsit de camions d’àmbit local. Hi ajudarà però no serà definitiu". N’hi ha prou amb recordar, per exemple, que en l’àmbit de Tarragona el nombre de vehicles pesants ha augmentat un 60% respecte al 2019. Si alguna cosa han ensenyat els sinistres amb camions implicats és la importància d’informar al més aviat possible, de manera que els conductors puguin evitar entrar en un embut infernal. Però no n’hi ha prou amb la ràdio i les xarxes socials. I un canal de WhatsApp obligaria que algú llegís els missatges al conductor. La idea, explica el director de Trànsit, és "entrar dins dels vehicles", és a dir, que la informació en temps real arribi directament al tablier dels cotxes. Una cosa semblant al que té entre mans Abertis en el seu tram de la C-32 sud, on els turismes del Grup Volkswagen començaran a rebre aquestes alertes, si tot va bé, aquest setembre.
La idea és que en cas de cotxe avariat, obres a la calçada, sinistre o condicions meteorològiques adverses, els automòbils que s’acosten a la zona crítica en siguin informats, de manera que puguin desviar-se abans que no hi hagi remei. En aquest tasca, en la de desviar els cotxes, continuaran treballant els Mossos, ara, a més, amb la col·laboració de les policies locals, fonamentals perquè, en els accessos a l’autopista, no es entre en cas de situació crítica a l’AP-7.
Trànsit, comparteix Lamiel, "té mapats tots els municipis de l’autopista on hi ha policia local". "Si tenen entrada a l’autopista, ens poden ajudar molt perquè els conductors no entrin en una zona de conflicte". Ja es va fer per primera vegada la setmana passada durant el sinistre d’un camió de porcs a l’autopista del Mediterrani, en què va morir un camioner. Les policies de Sant Sadurní d’Anoia i Gelida van donar un cop de mà per frenar la sagnia de cotxes cap a l’embús. Els van desviar cap a l’N-340 i cap a la C-15. "Com més es forci la decisió de no entrar-hi, millor", resumeix Lamiel.
A tot això s’hi suma un altre projecte tecnològic: un bessó virtual de l’entorn viari metropolità. A través de la intel·ligència artificial, es tractaria de simular el que passa al perímetre marcat per l’AP-7, la B-23 i l’A-2, la Ronda Litoral i la C-58. En definitiva, les vies que entren i surten de la gran ciutat. Es tractaria, resumeix el director de Trànsit, d’una "rèplica digital de prediccions per poder predir i intervenir millor". Aquest laboratori viari virtual està en fase de consultes, però no hauria de trigar gaire a començar el procés de concurs públic. També està en procés un programa de predicció d’accidents, una mena de Minority report de la sinistralitat que permetrà avisar i actuar a les zones més sensibles de l’AP-7.
Velocitat variable
Tot això té com a projecte estrella el que la consellera d’Interior, Núria Parlon, va anunciar fa alguns dies, aquests 150 km de velocitat variable entre el Vendrell i Maçanet de la Selva que tenen per objectiu que els cotxes vagin més lents perquè no hi hagi tanta sinistralitat als punts on el trànsit s’atura bruscament. Perquè qualsevol xoc entre dos cotxes implica carrils tallats. I si són camions, la mitjana per retirar-los i recuperar la normalitat és d’unes sis hores. Per no deixar-nos res, afegeixin millors enllaços amb la C-58, la C-60, la C-59, la C-35 o l’A-7. O els carrils de reforç previstos, per exemple, entre Vilafranca i Martorell. Amb tot, l’autopista del Mediterrani hauria de guanyar facilitat. ¿Quan passarà? Aquest ja és un altre tema.
- El restaurant preferit de Lamine Yamal
- Gestió hídrica Els pantans de Catalunya arriben al 44,71% de la seva capacitat gràcies a les últimes pluges
- Primera fase Així serà la futura Fira a Montjuïc: inici d’obres el 2026 i arquitectes internacionals i locals
- Lluís Llach: "El primer racisme de l'ésser humà és envers la seva mateixa raça, que és la dona"
- Multimilionari José Elías: «Si no vens, la resta no té sentit»