Eugenio ‘Capone’ Pino i el ministeri de la guerra bruta

Jorge Fernández Díaz ho tenia claríssim quan Mariano Rajoy el va nomenar ministre de l’Interior a l’hora d’escollir el primer policia amb poder operatiu en la Policia Nacional. Eugenio Pino Sánchez (Madrid, 1952) seria la seva aposta segura. Havia sigut el número u de la policia antiavalots durant els governs de José María Aznar. Més precisament: cap de les Unitats d’Intervenció Policial (UIP) entre 1997 i 2005. El 12 de gener del 2012, Fernández Díaz el va fer director adjunt operatiu (sota l’ara tètric acrònim de DAO) de la Policia Nacional. Va ser Pino qui va ajudar el ministre a orientar-se en la futura llei de seguretat ciutadana o llei mordassa i qui, a més, va recomanar un home seu, inspector en cap anteriorment subordinat, per a aquesta activitat.

Per Fernández Díaz, la preservació de l’ordre intern va passar a ser la guerra bruta contra els adversaris del PP. Interns i externs. I la seva carta va ser Pino. Perquè havia sortit de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP) un any després de la derrota del PP el 2004 i havia recalat com a analista a la Comissaria General d’Informació. Allà li va resultar molt útil el treball de la policia judicial i dels serveis d’informació.

Dilluns passat, el jutge Santiago Pedraz, de l’Audiència Nacional, va prendre declaració en qualitat de testimoni, en la causa de la guerra il·legal del Govern de Mariano Rajoy contra Podem, dos exviceministres d’Energia Elèctrica del Govern veneçolà. Un d’ells, Javier Ochoa Alvarado, va declarar que es va reunir "dues vegades" –gener i febrer del 2016– amb Eugenio Pino al despatx del DAO en la Policia i que aquest li va demanar informació sobre la formació d’Iglesias. L’altre, Nervis Villalobos, va confirmar que, en els seus contactes amb policies espanyols, aquests sempre citaven Podem i el presumpte finançament via Veneçuela.

Tots els intents de presentar aquestes gestions com a activitats "parapolicials" o "paral·leles" xoquen amb la realitat, perquè tant pel que fa a Podem com a l’adversari Luis Bárcenas, per la seva possible informació comprometedora per a Rajoy, i finalment l’adversari anomenat independentisme català, via operació Catalunya, les activitats sempre les feien els comissaris i inspectors amb poder, en combinació amb el secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, i el ministre de l’Interior, Fernández Díaz. Fernández Díaz jurarà sota tortura que aquests fets no han existit, com va dir a Villarejo, però és que no fa falta: les seves empremtes –i la seva veu– estan per tot arreu.

Eugenio Pino es va ocupar, a través dels comissaris Enrique García Castaño i José Manuel Villarejo, entre molts altres alts càrrecs, de capturar els presumptes documents comprometedors de l’extresorer nacional del PP, Luis Bárcenas, entre finals de 2012 i 2016. Per això, en efecte, tant Fernández Díaz com Martínez i els altres comissaris i inspectors, s’asseuran al banc dels acusats del judici oral de Kitchen quan l’Audiència Nacional hi posi data.

De tots els detalls

Pino ha sigut enjudiciat –amb sentència ferma– per haver participat en una operació lateral duta a terme en el període en què l’operació Catalunya era prioritat per a Pino i Fernández Díaz. Es tracta del robatori de les dades reservades extretes en un dispositiu per autors desconeguts, en una intervenció que no va rebre autorització judicial i que Pino va ordenar incorporar a un pendrive i entregar a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), que investigava la família Pujol. Un any de presó per revelació de secret. Sense entrar a presó, és clar. Aquesta condemna suposa, fins ara, una mena d’accident a l’estil Capone per a Pino.

Notícies relacionades

Renuncia el delegat a Perpinyà que va qüestionar el terme Catalunya Nord

Junts fixa el maig com a data clau perquè el PSOE compleixi els pactes

Rajoy va apuntar en la comissió d’investigació de l’operació Catalunya que hi ha 100.000 policies, i que com era possible pretendre que ell, com a president del Govern, sabés el que feia cada policia. Problema: Pino no era un policia qualsevol; García Castaño tampoc, ni Villarejo. Tampoc ho eren els inspectors José Ángel Fuentes Gago i Bonifacio Díaz Sevillano.

Fuentes Gago va viatjar a Nova York l’abril del 2016 per reunir-se amb un ministre veneçolà, Rafael Isea, per obtenir informació contra Podem, en nom del ministre Fernández Díaz i de Mariano Rajoy. Va ser també Fuentes Gago qui va viatjar amb avió privat a Suïssa per conèixer dades sobre el fals compte de Xavier Trias, llavors alcalde de Barcelona. Pino va arribar a ocupar-se de tots els detalls. I en les múltiples operacions.