Govern i Junts pacten limitar l’arribada de menors immigrants a Catalunya

Els criteris del repartiment, segons va explicar el Govern, s’establiran en funció de paràmetres com el de població (50%), renda per càpita (13%), taxa d’atur (15%), esforç previ (6%), dimensionament estructural del sistema de places (10%), ciutat fronterera (2%), insularitat (2%) i dispersió (2%).

El decret, a més, habilita la Conferència Sectorial d’Infància i Adolescència per acordar per unanimitat els requisits per a la declaració de situació d’emergència migratòria extraordinària, el pla de resposta i els criteris d’aplicació del pla. Si no hi ha acord unànime de les autonomies per establir un nou criteri, es declararà situació d’emergència en una comunitat quan superi tres vegades la seva ocupació ordinària, com en aquests moments passa a les Canàries i a Ceuta.

"Criteris justos"

Catalunya és, per darrere de les Canàries, la comunitat que més menors estrangers acull, uns 2.200. Amb aquest nou repartiment, que ja contempla les xifres actuals, n’hi tocarien entre 20 i 30 mentre que a la Comunitat de Madrid, uns 700, segons els càlculs proporcionats per la formació de Carles Puigdemont. Per determinar la capacitat ordinària dels serveis d’acollida de cada comunitat, es dividirà la població total d’Espanya el 31 de desembre de l’any anterior pel nombre màxim de menors acollit; i després es dividirà la població de cada comunitat pel coeficient que hagi resultat de la divisió anterior. Per això, cada autonomia ha d’enviar abans del 31 de març d’aquest mateix any un informe amb els que atén cadascú.

Per Junts, la nova fórmula estableix "criteris justos i equitatius". A més, el partit assegura que el pacte té en compte "l’esforç fet per Catalunya al llarg dels últims anys", i celebra que s’estableixi una "compensació econòmica". "Només així es garantirà un sistema de repartiment sostenible", va remarcar la formació en un comunicat.

Posteriorment, als passadissos del Congrés, la portaveu de Junts a la Cambra Baixa, Míriam Nogueras, va defensar que Catalunya sempre "ha fet un esforç gegant" en l’acollida de menors, davant altres autonomies que "han mirat cap a una altra banda", informa Miguel Ángel Rodríguez. En aquest sentit, va dir que el pacte corregeix aquesta "desigualtat històrica".

En els últims mesos, Junts ja havia avisat que només recolzaria un nou repartiment de menors migrants si es tenia en compte que Catalunya havia "liderat" l’acollida durant els últims anys, amb l’argument que si no era així hi podia haver un "col·lapse" de serveis públics. També havien assegurat en més d’una ocasió que no recolzaria un nou repartiment de migrants fins que no s’arribés a aquest acord per a la delegació de competències en immigració a la Generalitat, que va veure la llum fa dues setmanes.

PP i Vox van rebutjar per complet el pacte. El PP el va qualificar d’"injust i injustificable", mentre que Vox va reclamar la devolució immediata de tots els menors als seus països d’origen.

Notícies relacionades

El Govern aprovarà abans d’estiu una llei per rebaixar l’edat de vot als 16 anys

La suma del PP amb Vox no arriba

"Estem en ratxa", van explicar per la seva banda fonts de la Moncloa sobre el seu nou marc de relacions amb Junts, que va provocar l’aprovació del decret d’ahir sobre els menors migrants. L’acord, continuen els mateixos interlocutors, es va acabar de tancar dilluns a la nit. Es plasmarà d’aquí 30 dies en una votació al Congrés en què en principi tot el bloc d’investidura es mantindrà unit, en un nou símptoma de la resistència de l’Executiu que, no obstant, no arriba al projecte més important de tots. L’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat es considera "molt difícil". No només per Junts. També per altres aliats com ERC i Podem.

El president de les Canàries va llançar dos missatges després de l’aprovació del decret llei. El primer va ser en clau interna: "És un dia importantíssim per a les Canàries i Espanya; les Canàries han guanyat com a societat". El segon va ser un avís a navegants tant als partits com a dirigents polítics "que s’anomenen patriòtics, però que insisteixen a deixar tirada una comunitat autònoma" davant "una emergència" que és d’Estat i no d’un sol territori: "Les seves crítiques defineixen la seva mediocritat i la seva misèria com a persones i com a polítics", informa Salvador Lachica.