Informe

La Síndica afirma que l’administració ineficaç frena el progrés social

Burocràcia, lentitud i la seva nul·la presència en alguns camps llasten l’Estat del benestar

Giménez-Salinas lamenta que els organismes públics s’han quedat obsolets en serveis clau

La síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, en la presentación del informe anual del 2024.

La síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, en la presentación del informe anual del 2024. / ACN

2
Es llegeix en minuts
Gisela Boada
Gisela Boada

Redactora

ver +

L’any passat van augmentar un 9% els pacients en llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques i un 18% els que estan pendents de proves diagnòstiques i consultes externes. A més, les llistes per accedir a residències es van incrementar un 7%, i les destinades a sol·licitar serveis residencials per a persones amb discapacitat, un 6,4%, cosa que implica un termini mitjà d’espera de sis anys. Per poder accedir a l’adjudicació d’una vivenda pública –el primer pas–, el temps mínim de demora és d’un any i mig.

Són algunes de les dades de l’últim informe de la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, que posa el focus en la forma com la "ineficàcia" de l’administració incideix negativament en els ciutadans i en l’Estat del benestar. No es tracta només que el sistema sigui "lent", "complicat" i "excessivament burocràtic", sinó que també, segons el document, està "absent" en alguns aspectes. Exemple d’això és la falta de vivenda social davant la demanda actual –hi ha 39.942 vivendes socials i 97.544 inscrits al registre oficial–, o que més de la meitat de la població en situació de pobresa material greu no rep ni la renda garantida de ciutadania (RGC) ni l’ingrés mínim vital (IMV), tal com apunta la Síndica.

Falta d’informació

Entre les problemàtiques que detecta aquest organisme hi ha el "llenguatge poc clar" que fa servir l’administració i la "falta d’informació" cap als ciutadans que "dificulta" la compressió dels tràmits. A més, la Síndica remarca que l’administració s’ha quedat obsoleta en la gestió de serveis clau. En l’àmbit de la protecció de la infància, assenyala, es continua apostant per la "institucionalització de menors", malgrat que la tendència europea apunta a models d’acollida més personalitzats.

Notícies relacionades

El transport públic també continua sent una assignatura pendent, especialment Rodalies. Ha mantingut una xifra similar de passatgers respecte al 2023 (127,4 milions), però el seu nivell d’incidències segueix molt per sobre dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) o el metro, que va créixer en més d’un 5% en usuaris. De fet, Giménez-Salinas va explicar que hi ha hagut un increment del 140% de queixes respecte a l’exercici anterior, dades que, previsiblement, continuaran creixent.

"De vegades la gent el que vol és saber què està passant, que se’ls informi als plafons informatius i se’ls brindi ajuda. La transformació [de Rodalies] serà lenta, però, com a mínim, [la gestió] podria ser humana i empàtica", va afegir. Una altra qüestió és l’infrafinançament crònic del sistema educatiu. Tot i que el pressupost ha augmentat un 70% des del 2014, la injecció de fons continua sent lineal, sense prioritzar les escoles amb més complexitat, cosa que impacta directament en l’equitat educativa. En termes de polítiques d’inclusió, l’informe denuncia que no hi ha un model clar per a la integració de la població migrant, cosa que reforça desigualtats d’accés a oportunitats i benestar social.