El Parlament no renovarà la CCMA ni el CAC fins als sis anys de mandat

Els dos ens van ser triats fruit d’un pacte entre el PSC, ERC i Junts en la legislatura anterior, que va posar fi a un llarg bloqueig de més d’un lustre, de manera que tornar a abordar la seva composició suposaria també reobrir la caixa dels trons. La llei de la CCMA estipula que els mandats són de sis anys, però en l’equador –als tres anys– han de renovar la meitat dels seus membres, tret de la presidència. El seu nomenament per part del Parlament es va produir el març del 2022, així que el termini s’esgota aquest mes. Una situació que es reprodueix també en el CAC, en el qual sí que hi ha una vacant que està per cobrir perquè una de les seves representants, Rosa Maria Molló, va deixar el càrrec l’any passat.

Diferent interpretació de la llei

La qüestió és que cap dels components d’aquests dos governs han esgotat sis anys, perquè van ser elegits tots alhora, i la interpretació de la llei genera opinions diferents en els grups parlamentaris. "El Govern prioritza mantenir l’estabilitat i considera que no hi ha raons per provocar cap renovació de manera immediata", afirmen fonts de l’Executiu de Salvador Illa, que recorden que els membres de les dues cúpules "són nous". En aquesta mateixa línia es manifesta el PSC: "Cap ha complert els sis anys, la situació és peculiar pel fet que tots van ser nomenats alhora". ERC comparteix aquesta posició i considera que la llei no els obliga a renovar-los, si bé ho preveu.

Notícies relacionades

L’agonia interminable del Govern de Sánchez

Junts i ERC pacten amb el PSOE col·locar afins en institucions i en empreses

A Junts, en canvi, veuen "rara" aquesta interpretació de la norma i atribueixen la negativa a procedir a la renovació al pacte entre el PSC i ERC per a la investidura d’Illa. "No estan per la tasca", lamenten. L’actual composició de la CCMA, igual que passa amb la del CAC, prové d’un pacte del desembre del 2021 entre els tres partits que va tardar mesos a forjar-se per la dificultat que va suposar armar una majoria de dos terços de la Cambra catalana. En aquell moment, el president era Pere Aragonès i, al Parlament, els socialistes i els republicans tenien 33 diputats cada un, alhora que els postconvergents comptaven amb 32 parlamentaris. Ara, després de les eleccions del maig del 2024, la situació és molt diferent: el PSC governa a la Generalitat amb 42 diputats, seguit per Junts (35) i ERC (20).

Si es reobre el meló de la renovació, els tres partits continuen sumant els dos terços requerits, però la força parlamentària de Junts i ERC ja no és la mateixa.