Illa anima el poder econòmic a Madrid a perdre la "por" i a invertir a Catalunya

D’una banda, va animar el poder econòmic a perdre la "por" i a "invertir" a Catalunya, que va créixer un 3,6% l’any passat, de manera que supera per primera vegada els 300.000 milions d’euros de producte interior brut (PIB). De l’altra, va buscar el "contrast", segons l’expressió que va fer servir ell mateix, amb el model d’"acumulació insolidària" que a parer seu encarna a la Comunitat de Madrid Isabel Díaz Ayuso, a qui va evitar esmentar pel seu nom.

Poques vegades l’auditori del Círculo de Bellas Artes, on el president de la Generalitat va fer la conferència, aplega tants representants del poder polític i econòmic. Hi havia gairebé tots els pesos pesants del Govern central, excepte Pedro Sánchez, que participava en un Consell Europeu a la capital belga: dues vicepresidentes (María Jesús Montero i Sara Aagesen) i cinc ministres (Félix Bolaños, Jordi Hereu, Ángel Víctor Torres, Ana Redondo i Elma Saiz). I també alts representants de l’empresariat espanyol, com ara Antoni Brufau (Repsol), Carlos Torres (BBVA), Juan Ignacio Entrecanales (Acciona), Emiliano López (Petronor) i Antoni Llardén (Enagás).

"Els demano que no tinguin por de Catalunya", els va dir a tots Illa, per reclamar tot seguit de deixar enrere un sentiment que l’exministre de Sanitat continua percebent quan viatja per Espanya, especialment a la capital de l’Estat. "Els asseguro que Catalunya no té por de Madrid. És l’hora de restablir la confiança", va continuar, felicitant-se de la recent decisió de diverses empreses i bancs de tornar a fixar la seu en territori català després de l’èxode que va implicar el procés: del Banc Sabadell a la Fundació La Caixa, passant per Ciments Molins i Criteria. "Aquesta tornada és un dels èxits més feliços des que vaig assumir el càrrec. Es tracta del reconeixement de la força simbòlica i de la confiança que transmeten sobre la seguretat jurídica i l’estabilitat política de Catalunya", va defensar. El Govern espera que en les pròximes setmanes i mesos hi hagi més companyies que emprenguin la tornada a la comunitat autònoma.

Al final del discurs, que va durar no gaire més de mitja hora, Illa va insistir de nou: "És l’hora d’apostar per Catalunya. Invertir a Catalunya és invertir en una Espanya millor". Perquè les "tornes", va remarcar, "han canviat" amb relació als anys del procés. "Avui Catalunya és garantia de lleialtat i de cooperació institucionals. Avui Catalunya promou la política constructiva i respectuosa que tant necessitem recuperar. Avui Catalunya ofereix la col·laboració publicoprivada i el múscul inversor adequats perquè les millors empreses i els projectes punters trobin el millor entorn per desenvolupar-se. Hem situat la Generalitat en el frontispici de l’ambició del país, amb una estratègia i un model econòmic alineats amb l’estratègia europea", va assenyalar.

Illa, però, també es va aturar en un pla menys econòmic i més polític. Tant en l’àmbit internacional, reclamant que Europa "garanteixi la seva pròpia seguretat" i inverteixi més en defensa després del "sotrac" que ha suposat la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca, com en l’intern, remarcant les diferències amb una dirigent que els col·laboradors d’Illa retraten com la seva "antítesi": Díaz Ayuso, del PP, a qui l’exministre de Sanitat acostuma a acusar de dúmping fiscal. Aquesta vegada no va pronunciar el seu nom. Tampoc va fer falta, però.

Notícies relacionades

El 32% dels catalans està a favor de la independència i el 27% en contra, segons el CEO

La jutge insisteix que la Generalitat «coneixia perfectament» el desbordament del barranc del Poyo tres hores abans de l’alerta

Dos models

"Hi ha dos models –va argumentar el president de la Generalitat–: el de la prosperitat compartida i el de l’acumulació insolidària. El de hi guanyem tots o el de tan sols hi guanyen uns quants privilegiats. El model dels drets i deures o el model dels privilegis. L’acumulació insolidària ens debilita, fractura les nostres societats i frena el creixement. El model de prosperitat compartida ens enforteix. El contrast és clar i diàfan. Volem ser a la sala de màquines d’Espanya".