Dol en el frau de González Amador

Va escriure Luis Jiménez de Asúa (Madrid, 1889 - Buenos Aires, 1970) que "el dol és la producció del resultat típicament antijurídic, amb consciència que es trenca el deure, amb coneixement de les circumstàncies de fet i del curs essencial de la relació de causalitat existent entre la manifestació humana i el canvi en el món exterior, amb voluntat de realitzar l’acció i amb representació del resultat que es requereix".

Dol, ¿o culpa? Hi ha dol quan l’autor del delicte obra de mala fe i sap que comet un delicte. Es considera que existeix culpa quan qui va cometre la infracció no va buscar intencionalment el resultat lesiu que va provocar la seva acció.

És dol, afirma la cap d’un dels equips regionals de Madrid a l’Agència Tributària, María Mercedes Urbano López de Meneses, durant la declaració que va rendir ahir en qualitat de testimoni durant tres hores sobre la investigació que va realitzar en els exercicis 2020 i 2021 sobre l’empresa Maxwell Cremona, que té com a administrador únic Alberto González Amador, i que va concloure amb un expedient per defraudació: dos delictes fiscals per valor de 350.961 euros. També va declarar la inspectora Ana Martínez López, membre de la Unitat de Delicte, encarregada d’enviar a la Fiscalia de Madrid l’expedient. És la inspectora que firma l’informe.

Encarregada de tota la investigació

Va ser Urbano, en realitat, l’encarregada de tota la investigació i va mantenir un exhaustiu contacte amb els representants legals i fiscals de González Amador molts mesos. Urbano té una dilatada carrera en l’Agència Tributària, ha sigut presidenta del Tribunal Econòmic Administratiu de Castella i Lleó i és autora de diverses obres acadèmiques, tant de dret com de fiscalitat, a Espanya i a la Unió Europea (UE).

La posició de la defensa de González Amador en aquesta declaració ha sigut sui generis; parlant clar, poc comú o incomparable. Perquè l’expedient que reuneix la investigació va fer que els representants de González Amador acceptessin en un correu del 2 de febrer del 2024 enviat a la Fiscalia de Madrid la comissió de dos delictes fiscals i, per tant, proposar un acord de conformitat. Aquell pacte contemplava el pagament de 520.000 euros, xifra que comptabilitzava una multa del 40% més interessos.

Els dos delictes implicaven una pena de vuit mesos de presó (quatre per cada un). Però, com que era una pena inferior a 24 mesos i el que figuraria com a infrascrit sota de la conformitat no tenia antecedents penals, no ingressaria a la presó. La inspectora Urbano va explicar que existien 15 factures falses per valor d’1,7 milions d’euros. I aquí rau precisament el cor de la qüestió. Segons l’informe, "en aquest cas resulta evident la conducta de minoració falsària del fet imposable per obligat tributari, ja que, de manera conscient i voluntària, declara en l’impost sobre societats dels anys 2020 i 2021 unes despeses que es reputen falses al no haver-se prestat els serveis que es documenten en la factura".

La inspectora va emfatitzar la intenció de defraudar, el dol. "El dol o intenció de defraudar es dedueix clarament en aquest supòsit, ja que, com que aquest tipus penal exigeix una actuació conscient i volguda, en el moment en què s’incrementen els beneficis a Maxwell Cremona S.L., en els exercicis 2020 i 2021, aquesta [empresa] busca la manera de reduir la seva tributació acudint, entre altres accions, a la comptabilització i deducció de factures indiciàriament falses o falsejades emeses per diferents societats, espanyoles o estrangeres. A l’hora no només de la comptabilització, sinó de la deducció fiscal en la declaració de l’impost sobre societats dels exercicis 2020 i 2021, el contribuent coneixia que els serveis documentats en aquelles factures no s’havien prestat, i fins i tot admet que originàriament podria haver sigut subjacent alguna mena d’actuació amb tendència a obtenir ingressos que finalment no es van produir. Tot això suposa que Maxwell Cremona S.L., perceptor d’ingressos substancials per altres operacions realitzades, va aprofitar les factures malgrat saber que ni en el moment en què estaven datades ni posteriorment li generarien una despesa real a assumir".

Els lletrats de González Amador van presentar unes fotografies sobre viatges que havia realitzat a diversos països i que havia incorregut en despeses. La inspectora Urbano va dir que coneixia aquell material, que li havien proporcionat durant la investigació, i que aquelles despeses no eren desgravables.

També li van preguntar si durant la investigació havien sabut que González Amador era la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. La inspectora Urbano va dir que no ho sabia i que, en el cas de saber-ho, s’haurien hagut de sol·licitar les dades de despeses i ingressos de la parella, cosa que no es va fer. Va recalcar que el comportament dels inspectors és professional en aquest i en qualsevol altre cas.

Una altra de les línies d’atac dels lletrats va ser la insistència en un argument que la jutge Iglesias ja havia rebutjat: si alguns dels ingressos obtinguts per González Amador des de l’empresa Quirón Prevención arribaven a ser qualificats a les actuals diligències com a il·lícits. En aquest cas, aquests ingressos no havien de tributar i, per tant, les xifres quedaven per sota del llindar del delicte fiscal (120.000 euros anuals). La jutge Iglesias va frenar en sec aquesta argumentació amb la posició que ja havia mantingut quan va intentar que González Amador prestés declaració, sense èxit, el 24 de gener del 2025. A saber: una cosa és el delicte fiscal i una altra és la peça separada de corrupció en els negocis i administració deslleial.

Empreses fantasma

Notícies relacionades

Via fa qui no s’atura

Illa defensa actuar de manera "puntual" en el mercat de la vivenda

La defensa buscarà dilatar el procediment dels dos delictes fiscals tot el temps que pugui, sobretot ara que ja és oficial –tot i que hi ha fonts judicials segons les quals ho sabia des de fa mesos– la decisió de la magistrada Iglesias de jubilar-se anticipadament el 10 d’agost, quan complirà 65 anys. Iglesias ha informat que es jubilarà a l’agost i, si és possible, potser abans. Els testaferros i administradors d’empreses fantasma que van facilitar la confecció de les factures per serveis no prestats s’han negat a declarar fins ara, seguint les instruccions de la defensa de González Amador.

Fonts judicials assenyalen que la magistrada pot tancar la instrucció dels dos delictes fiscals molt abans del 10 d’agost. I caldrà veure si González Amador està disposat a anar finalment a judici amb totes les proves en contra. És clar que sempre es pot confiar en l’Audiència de Madrid.