El Govern pretén afrontar la despesa militar amb els romanents dels ministeris

El Govern pressiona des de diferents fronts perquè l’augment de la despesa en defensa compromesa amb Brussel·les tingui la mínima afectació possible en les arques públiques. Des d’impulsar transferències a fons perdut, seguint el model de la pandèmia amb els Next Generation, fins a ampliar el focus de la defensa per incloure partides més relacionades amb la tecnologia que amb les armes o fins i tot modificar les mètriques establertes per l’OTAN en la seva cimera de Gal·les del 2014 per mesurar la inversió militar en relació amb el PIB. De moment, sense avenços considerables, tot i que Sánchez es va agafar després del Consell Europeu de dijous a parts ambigües del Llibre blanc de Defensa, en les seves referències a la ciberseguretat, o al programa de finançament Safe Europe, per mostrar-se "satisfet" sobre l’encaix de les seves demandes. Sense concrecions ara per ara, l’únic que és clar és que el Govern ha d’augmentar la inversió i, per fer-ho, està buscant en els romanents dels diferents ministeris.

"S’hauran de moure partides i mirar les parts no executades dels Pressupostos", assenyalen fonts de la Moncloa respecte als mecanismes per fe pujar la despesa en defensa al 2% del PIB des de l’1,28% actual. El Ministeri d’Hisenda matisa aquests percentatges perquè assenyala que fins a final d’any no sabran exactament quant s’ha gastat fins ara en defensa i aposta per mirar més enllà del que estrictament s’inclou en el departament que dirigeix Margarita Robles. Això sí, posa el focus en els romanents perquè "sempre hi ha partides no executades, en tots els pressupostos". "El problema és la mètrica del 2% perquè nosaltres tenim un PIB més gran i ja invertim molt en defensa", complementa el Ministeri de Defensa, que al·ludeix al fet que pel que fa a còmput absolut de despesa en defensa Espanya és el desè país dels 32 de l’Aliança Atlàntica.

Sense esperar a les conclusions finals sobre el debat a la UE per concretar "el quant i el com" de la despesa en defensa, l’Executiu ha anat movent fitxa. Des de l’arrencada de l’any, el Consell de Ministres ha aprovat despeses per un valor de 1.842 milions. Sense incloure-hi, però, les partides per a l’Exèrcit per la dana que en l’enfocament de l’Executiu es pretenen computar, com les de Protecció Civil. Un import que ja s’ha nodrit en part amb les esmentades transferències de crèdit al Ministeri de Defensa des d’altres departaments.

Votació simbòlica

El Govern estudia les partides no executades, amb la màxima de no treure recursos de l’Estat del benestar, però de moment eviten donar xifres. Un dels partits que s’han oposat al pla de rearmament en la votació simbòlica del Congrés de dijous eleven fins a gairebé 90.000 milions les partides que es van encaixar entre ministeris per l’anterior pròrroga dels Pressupostos. El cap de l’Executiu, després de l’última reunió dels Vint-i-set, llançava aquest missatge: "No farem cap ajust ni cap retallada social", en una picada d’ullet als seus socis de coalició contraris al pla com van manifestar al Congrés. La màxima és contenir l’impacte i fer "pedagogia" per llimar l’oposició política o social al pla de rearmament.

La bretxa amb Sumar i la pressió dels socis, que enfonsa el bloc d’investidura en què se sustenta la legislatura en una qüestió tan transcendental per encoratjar una mena de gran coalició amb el PP, està fent que Sánchez giri. No només pel que fa a la retòrica, sinó també a les demandes que trasllada a Brussel·les. D’aquesta manera, el cap de l’Executiu ha passat de cridar l’atenció perquè s’inclogui la despesa en ciberseguretat, i també tot el que es refereixi a les respostes per les amenaces del flanc davant la situació en el Sahel, a incloure-hi fins a la formació professional.

Notícies relacionades

Via fa qui no s’atura

Dol en el frau de González Amador

Com més es computi com a despesa en defensa –i la inversió d’Espanya en formació professional i universitària o R+D a càrrec dels fons europeus per la covid no és menor–, menys esforç pressupostari. A més de permetre al cap de l’Executiu moderar la narrativa de la guerra per navegar amb els seus aliats parlamentaris, com va mirar de fer després de la ronda de contactes amb els partits i en la qual va constatar l’oposició dels seus socis: "No entrarem en una cursa armamentística".

El Ministeri de Defensa assumeix que la definició final del pla de rearmament estarà condicionada per la cimera de l’OTAN del juny a la Haia. Tant per concretar la despesa en defensa com el calendari. I és que dependrà dels moviments de Donald Trump. Si plantejarà un augment fins al 5% del PIB, en lloc del 3% que apunta el secretari general de l’Aliança, Mark Rutte; si apostarà per treure les tropes nord-americanes d’Europa per desplaçar-les a l’Indopacífic, o fins i tot si amenaçarà de treure els EUA de l’OTAN. Sense resoldre’s abans aquestes incògnites, diuen en Defensa, difícilment es podran prendre decisions. Mentrestant, el Govern busca en els romanents dels ministeris suavitzar l’impacte d’apujar la despesa militar.