Arriba los miembros de Junts per Catalunya; Eduard Gràcia, Ramon Tremosa, Elena Massot, Miquel Calçada y Pere Soler Abajo  los miembros de Esquerra Republicana; Sergi Sol, Josep Maria Salas Prat, Jordi Pons Novell y Laura Castel

Arriba los miembros de Junts per Catalunya; Eduard Gràcia, Ramon Tremosa, Elena Massot, Miquel Calçada y Pere Soler Abajo los miembros de Esquerra Republicana; Sergi Sol, Josep Maria Salas Prat, Jordi Pons Novell y Laura Castel

8
Es llegeix en minuts
Quim Bertomeu
Quim Bertomeu

Periodista

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El cicle de pactes que tant Junts com ERC han obert en els últims anys amb el Govern espanyol i el PSOE ha tingut com a resultat diverses lleis i alguns avenços en l’autogovern de Catalunya, però també altres contrapartides que han passat més desapercebudes per a l’opinió pública. Una és que tant el partit de Carles Puigdemont com el d’Oriol Junqueras han aconseguit situar persones de la seva òrbita en organismes regulatoris de l’Estat, institucions internacionals i empreses públiques clau. L’últim exemple ha sigut l’entrada de l’economista Eduard Gràcia en el consell d’administració de Renfe. Membre de l’ANC i pròxim a Junts, fa tan sols unes setmanes va ser el responsable de presentar una campanya de protesta contra el mal funcionament de Rodalies. Ara, s’asseurà en el consell de l’empresa que gestiona els trens, en plena negociació entre els republicans i els socialistes per al traspàs.

La singularitat d’aquests nomenaments acordats entre el PSOE i Junts o entre el PSOE i ERC és que no deriven de cap acord públic que les dues parts hagin subscrit prèviament, com per exemple els pactes d’investidura del novembre del 2023. Seria poc prudent incloure allí nomenaments que, en la majoria de casos, haurien de ser només per motius professionals i no per adscripció política. A la pràctica, l’oportunitat de situar aquestes persones en llocs clau acaba sorgint entre bambolines en les diferents negociacions que es van succeint durant la legislatura.

El cas de Gràcia a Renfe no és aïllat. Hi ha vuit precedents més en els últims cinc anys (des de la investidura de Sánchez), i fonts postconvergents reconeixen que s’estan negociant nous fitxatges. Després de Renfe, el partit ha posat l’ull en empreses com Telefónica i Colonial.

Combo dels membres de Junts per Catalunya; Eduard Gràcia, Ramon Tremosa, Elena Massot, Miquel Calçada i Pere Soler /

EPC

Junts va iniciar l’estratègia de col·locar figures afins en empreses clau la tardor passada, un any després d’haver pactat la investidura del president del Govern, i va consolidar així el gir de 180 graus en la seva tàctica política. El primer fitxatge, i possiblement el més sorprenent tant per ser el que va obrir foc com pel seu perfil, va ser el del periodista Miquel Calçada en el consell d’administració d’RTVE. L’acord, com es va explicar uns mesos després, també incloïa una reestructuració de La 2 per emetre íntegrament en català.

Al nomenament de Calçada s’hi han afegit tres fitxatges més. L’exconseller i exeurodiputat Ramon Tremosa va deixar fa poques setmanes l’Ajuntament de Barcelona per entrar en el consell d’administració d’Aena, en un moment clau per al futur de l’aeroport del Prat, amb la possible ampliació de l’aeròdrom, de la qual és partidari, sobre la taula. De manera similar a Gràcia amb Renfe, Tremosa ha carregat contra Aena en múltiples ocasions durant la seva carrera política. El 2017 va arribar a assegurar que la seva «gestió centralitzada» dels aeroports era una demostració que el seu model encara era «el mateix que el del règim anterior».

També s’atribueix a l’entorn de Junts la designació de Pere Soler, que va ser director general dels Mossos d’Esquadra durant el referèndum de l’1 d’octubre del 2017, com a conseller de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC); així com el d’Elena Massot per Enegas. Massot, empresària del sector immobiliari, va protagonitzar el mes passat una polèmica quan va defensar construir dues portes als edificis privats amb el 30% de reserva social, una per als que visquin als pisos de mercat lliure i una altra per als que visquin als protegits.

ERC: el Banc d’Espanya i el Consell d’Europa

El cicle de pactes d’ERC amb el PSOE va començar el 2019, alguns anys abans respecte a Junts, de manera que també va començar anteriorment aquesta ronda de nomenaments. El 2020, a proposta dels republicans, va entrar com a conseller de la CNMC l’enginyer agrònom i especialista en transició energètica Josep Maria Salas Prat. La seva elecció va tirar endavant al Congrés –junt amb quatre noms més– gràcies als vots del PSOE, Unides Podem, el PNB i ERC. Feia només uns mesos que els republicans havien investit Sánchez com a president.

Combo dels membres d’Esquerra Republicana; Sergi Sol, Josep Maria Salas Prat, Jordi Pons Novell i Laura Castel /

EPC
Notícies relacionades

Però, si un nom exemplifica la influència que els republicans han buscat guanyar a Madrid, ha sigut el de l’economista Jordi Pons Novell, conseller del Banc d’Espanya des de finals del 2024. Va ser una elecció personal del llavors president Pere Aragonès, que ho va pactar en persona amb el president Sánchezdesprés d’una llarga negociació. El Banc d’Espanya té des de fa dècades la tradició no escrita de tenir una ‘quota catalana’ en el seu òrgan de direcció, però l’elecció de Novell va ser anar una mica més enllà, perquè va suposar situar un economista de perfil independentista i amb publicacions en les quals denunciava l’«espoli fiscal» Catalunya.

També a finals del 2024, ERC va recuperar un lloc en el consell d’RTVE que ja havia tingut fa més d’una dècada amb el cineasta Francesc Bellmunt. En aquesta ocasió va situar l’advocat i periodista Sergi Sol, que durant anys va ser un estret col·laborador de Junqueras. Finalment, els republicans tenen una altra cadira decisiva, en aquest cas a Estrasburg. En una de les negociacions entre bambolines amb el PSOE, van aconseguir situar la senadora Laura Castel com a membre de l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa. Per a ERC aquest ha sigut un lloc important per tenir accés a contactes internacionals i denunciar la judicialització del procés. Del Consell d’Europa va sortir un informe que va reclamar la llibertat dels líders independentistes empresonats per l’1-O. També un altre que va demanar explicacions a diversos països, entre els quals hi havia Espanya, per l’ús del programa espia Pegasus.

Els perfils de Junts

Miquel Calçada (Sabadell, 1965), més conegut com ‘Mikimoto’, va dirigir i va presentar nombrosos programes a TV3 i Catalunya Ràdio, com ara ‘Persones humanes’ i ‘Afers Exteriors’, i va fundar el grup de ràdio musical Flaix. Durant el procés, va mirar de fer carrera política, però no va aconseguir ser diputat del Parlament amb Junts pel Sí el 2015 ni senador de CDC malgrat encapçalar la llista com a independent el 2016.

Ramon Tremosa (Sant Boi de Llobregat, 1965) és economista i professor de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona (UB). Durant els últims 15 anys ha ocupat diversos càrrecs polítics: va ser diputat al Parlament Europeu durant una dècada (2009-2019), conseller d’Empresa de la Generalitat (2020-2021), diputat al Parlament de Catalunya (2021-2024) i regidor de Barcelona (2023-2025).

Pere Soler (Terrassa, 1967) va ser director general dels Mossos d’Esquadra durant el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Anteriorment, havia sigut regidor de l’Ajuntament de Terrassa (2011-2015) i director general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat (2013-2016), així com director general de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) i adjunt al cap de gabinet d’Àngels Chacón, que va ser consellera del Departament d’Empresa i Coneixement. 

Elena Massot (Barcelona, 1974) és CEO de la promotora immobiliària Vertix, creada pel seu pare, Felip Massot. També és fundadora, i des del 2019 presidenta, de la Fundació d’Empresaris de Catalunya (FemCAT). També és vicepresidenta de l’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (APCE).

Eduard Gràcia està molt vinculat a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha treballat en consultories com Deloitte i ha sigut professor d’Economia Internacional a la Universitat de Barcelona (UB).

Els perfils d’ERC

Sergi Sol (Barcelona, 1970), conseller d’RTVE. Llicenciat en dret i periodista, va ser durant anys un dels col·laboradors més estrets d’Oriol Junqueras. Primer, com a cap de comunicació del partit, i després, en la vicepresidència de la Generalitat. Abans, ja havia sigut vocal del consell assessor del consell d’RTVE a Catalunya entre el 2008 i el 2013. Com a activista polític, va entrar en el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) amb 15 anys i el 1991 va ser detingut i empresonat a Alcalá-Meco per haver-se declarat insubmís.

Josep Maria Salas Prat, conseller de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). És enginyer agrònom per la Universitat de Lleida i doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya. Cofundador de diverses empreses de sistemes energètics avançats –KM.0 Energy, Enerbyte Smart Energy Solutions i WATTPIC Energia Intel·ligent–, abans d’entrar a la CNMC ja va col·laborar amb l’Autoritat Catalana de la Competència i amb el Consell Assessor en Desenvolupament Sostenible de la Generalitat.

Jordi Pons Novell (Sant Guim de Freixenet, Lleida, 1968), conseller del Banc d’Espanya. És catedràtic d’Economia Aplicada i professor de la Universitat de Barcelona. Va ser membre de la Sindicatura de Comptes de Catalunya –també a proposta d’ERC– entre el 2007 i el 2022, i és autor de diversos llibres, com ‘L’espoli fiscal, una asfíxia premeditada’ (2005), una obra que va escriure junt amb el també economista i pròxim conseller d’Aena, Ramon Tremosa.

Laura Castel, (Lleida, 1970). Membre de l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa. És llicenciada en Ciències Polítiques per la UNED i té un màster en estudis internacionals per la Universitat de Barcelona. És senadora des del 2016, primer, en representació de la província de Tarragona, i a partir del 2023, per designació del Parlament. És membre de Sobirania i Justícia, del Cercle Català de Negocis, de l’ANC i d’Òmnium Cultural.