Junts i ERC han situat nou càrrecs en institucions com Renfe, Aena i el Banc d’Espanya des del 2018

La singularitat d’aquests nomenaments acordats entre el PSOE i Junts o entre el PSOE i ERC és que no deriven de cap acord públic que les dues parts hagin subscrit prèviament, com per exemple els pactes d’investidura del novembre del 2023. Seria poc prudent incloure allí nomenaments que, en la majoria de casos, haurien de ser només per motius professionals i no per adscripció política. A la pràctica, l’oportunitat de situar aquestes persones en llocs clau acaba sorgint entre bambolines en les diferents negociacions que es van succeint durant la legislatura.

El cas de Gràcia a Renfe no és aïllat. Hi ha vuit precedents més en els últims cinc anys (des de la investidura de Sánchez), i fonts postconvergents reconeixen que s’estan negociant nous fitxatges. Després de Renfe, el partit ha posat l’ull en empreses com Telefónica i Colonial.

Junts va iniciar l’estratègia de col·locar figures afins en empreses clau la tardor passada, un any després d’haver pactat la investidura del president del Govern, i va consolidar així el gir de 180 graus en la seva tàctica política. El primer fitxatge, i possiblement el més sorprenent tant per ser el que va obrir foc com pel seu perfil, va ser el del periodista Miquel Calçada en el consell d’administració d’RTVE. L’acord, com es va explicar uns mesos després, també incloïa una reestructuració de La 2 per emetre íntegrament en català.

Al nomenament de Calçada s’hi han afegit tres fitxatges més. L’exconseller i exeurodiputat Ramon Tremosa va deixar fa poques setmanes l’Ajuntament de Barcelona per entrar en el consell d’administració d’Aena, en un moment clau per al futur de l’aeroport del Prat, amb la possible ampliació de l’aeròdrom, de la qual és partidari, sobre la taula. De manera similar a Gràcia amb Renfe, Tremosa ha carregat contra Aena en múltiples ocasions durant la seva carrera política. El 2017 va arribar a assegurar que la seva «gestió centralitzada» dels aeroports era una demostració que el seu model encara era «el mateix que el del règim anterior».

També s’atribueix a l’entorn de Junts la designació de Pere Soler, que va ser director general dels Mossos d’Esquadra durant el referèndum de l’1 d’octubre del 2017, com a conseller de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC); així com el d’Elena Massot per Enegas. Massot, empresària del sector immobiliari, va protagonitzar el mes passat una polèmica quan va defensar construir dues portes als edificis privats amb el 30% de reserva social, una per als que visquin als pisos de mercat lliure i una altra per als que visquin als protegits.

ERC: el Banc d’Espanya i el Consell d’Europa

El cicle de pactes d’ERC amb el PSOE va començar el 2019, alguns anys abans respecte a Junts, de manera que també va començar anteriorment aquesta ronda de nomenaments. El 2020, a proposta dels republicans, va entrar com a conseller de la CNMC l’enginyer agrònom i especialista en transició energètica Josep Maria Salas Prat. La seva elecció va tirar endavant al Congrés –junt amb quatre noms més– gràcies als vots del PSOE, Unides Podem, el PNB i ERC. Feia només uns mesos que els republicans havien investit Sánchez com a president.

Notícies relacionades

L’agonia interminable del Govern de Sánchez

Junts i ERC pacten amb el PSOE col·locar afins en institucions i en empreses

Però, si un nom exemplifica la influència que els republicans han buscat guanyar a Madrid, ha sigut el de l’economista Jordi Pons Novell, conseller del Banc d’Espanya des de finals del 2024. Va ser una elecció personal del llavors president Pere Aragonès, que ho va pactar en persona amb el president Sánchezdesprés d’una llarga negociació. El Banc d’Espanya té des de fa dècades la tradició no escrita de tenir una ‘quota catalana’ en el seu òrgan de direcció, però l’elecció de Novell va ser anar una mica més enllà, perquè va suposar situar un economista de perfil independentista i amb publicacions en les quals denunciava l’«espoli fiscal» Catalunya.

També a finals del 2024, ERC va recuperar un lloc en el consell d’RTVE que ja havia tingut fa més d’una dècada amb el cineasta Francesc Bellmunt. En aquesta ocasió va situar l’advocat i periodista Sergi Sol, que durant anys va ser un estret col·laborador de Junqueras. Finalment, els republicans tenen una altra cadira decisiva, en aquest cas a Estrasburg. En una de les negociacions entre bambolines amb el PSOE, van aconseguir situar la senadora Laura Castel com a membre de l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa. Per a ERC aquest ha sigut un lloc important per tenir accés a contactes internacionals i denunciar la judicialització del procés. Del Consell d’Europa va sortir un informe que va reclamar la llibertat dels líders independentistes empresonats per l’1-O. També un altre que va demanar explicacions a diversos països, entre els quals hi havia Espanya, per l’ús del programa espia Pegasus.

Els perfils de Junts

Els perfils d’ERC