Sis mil ascensors encara sense funcionar a València per la dana

El Govern estudia ara reallotjaments per a persones amb dificultat de mobilitat i xifra els danys en 17.800 milions d’euros

El vicepresident Gan Pampols assegura que el pla per a la reconstrucció estarà a punt al juny

El president exigirà a Sánchez recursos per a la seva comunitat per tractar-se d’un «imperatiu nacional»

Sis mil ascensors encara sense funcionar a València per la dana

E. Press

4
Es llegeix en minuts
DIEGO AITOR SAN JOSÉ

Prop de 6.000 ascensors continuen sense funcionar a les zones afectades per la dana. I a diferència del que passa amb aquelles carreteres tallades per cintes o les cases a mig destruir, la falta d’aquest transport dins de l’edifici és un dels problemes menys visibles, ocults darrere les portes de cada comunitat de veïns, i davant el qual el Consell es planteja portar a terme reallotjaments, especialment per a aquelles persones que pateixen de mobilitat reduïda i veuen la sortida de casa seva un obstacle excessiu.

Ho va assenyalar ahir el vicepresident segon i responsable de la reconstrucció, Francisco Gan Pampols, com a part del diagnòstic dels problemes ocasionats pel temporal del 29 d’octubre i que, cinc mesos després, encara perduren. Així, gairebé 150 dies després de la dana, l’Executiu autonòmic estudia canviar d’ubicació aquelles persones que no poden sortir o a qui les escales de la seva finca els n’impedeixen la sortida.

En aquest sentit, el vicepresident va explicar que de cada 10 ascensors que es van fer malbé amb la dana, vuit eren en edificis residencials, "cosa que significa que són els que causen incomoditat o impossibilitat a persones que hi resideixen", va dir. Gan Pampols va posar sobre la taula que dels 10.000 ascensors que es van espatllar el 29-O, en queden per arreglar un 60%, és a dir, 6.000, tant per la falta de mà d’obra qualificada per a la reparació i materials per a això com pels alts costos.

"Però el més greu", va advertir, és que hi ha persones en una situació "insostenible" i que viuen en un quart pis sense ascensor a les quals no es pot pujar i baixar dues vegades al dia fins a casa seva. "En alguns casos s’han fet servir fins i tot grues, i no es pot", va afegir. És per això que s’està pensant, va dir, en "ressituar" les persones dels casos "crítics" a altres llocs "on se’ls garanteixi un mínim de mobilitat per a la seva qualitat de vida". "Cal començar a pensar en reallotjaments", va afegir.

Aquestes reubicacions van ser un dels anuncis que va fer ahir el vicepresident, el seu primer gran dia institucional dins del Consell per exhibir una de les seves comeses: el diagnòstic dels danys de la dana, una anàlisi "més enllà del que és evident" que va deixar la xifra global de 17.800 milions d’euros de cost. També va apuntar al compromís del Govern de tenir el pla de reconstrucció al juny.

L’elecció del Saló de Corts, l’espai dedicat als actes de més rellevància al Palau de la Generalitat Valenciana com el 9 d’Octubre, donava una pista de la pompa institucional de l’esdeveniment. Gan Pampols, flamant fitxatge estrella per a la reconstrucció, va lluir ahir els primers resultats del seu acompliment dins del Govern valencià després de no pocs terratrèmols –via declaracions, enfrontaments amb Vox o polèmica pel seu sou– des del seu aterratge, fa més de cent dies.

No obstant això, l’exposició del tinent general en va tenir més de classe magistral que d’acte cerimonial i les dades projectades en Power Point sobre una pantalla supletòria habilitada expressament van contrastar amb la pompa que va envoltar la convocatòria. Diagnòstic, planificació, projectes, objectius, eixos i dades, moltes dades, van ser la base sobre la qual Gan Pampols va posar números a la catàstrofe.

Així, entre les xifres desglossades figura que la superfície afectada per la dana va ser de més de 550 quilòmetres quadrats, dels quals 50 van ser urbans; 306.000 persones, de les quals 228 van morir i 2.641 van resultar ferides. Altres dades: més de 800 quilòmetres de carreteres fetes malbé, 350 quilòmetres de llits de riu, 123 depuradores, dues preses, 11.242 habitatges, 540 d’elles per enderrocar, més d’un centenar d’instal·lacions esportives, 60 de sanitàries o uns 141.000 vehicles afectats.

En total, sumant totes les reparacions als més de 33.000 treballadors que van requerir un ERTO, els més de 300 milions per retirar la mateixa quantitat de residus que es generen en vuit anys, les pèrdues per les suspensions d’esdeveniments o les empreses que van haver de parar, la factura ascendeix a 17.800 milions. "Hem finalitzat el diagnòstic, ara comença el procés de planificació", va explicar Gan Pampols.

El pla de reconstrucció, que ahir es va revelar que es dirà Pla Endavant, serà la principal encomanda del tinent general retirat al Govern valencià i per al qual el Projecte de Pressupostos del 2025 preveu 600 milions. Segons va indicar, aquest pla haurà d’estar finalitzat al juny. Al seu costat, es presentarà "un pla director davant de catàstrofes" en el qual es proposarà el refós de la legislació actual sobre crisi que permeti "simplificar" l’actuació davant emergències.

Xoc amb el Govern central

Però no tot va ser celebració. A tota festa hi ha absents i a la posada de gala del vicepresident no hi van assistir els membres del Govern central convidats, incloses les Forces de Seguretat de l’Estat. No hi van acudir ni la delegada del Govern central, Pilar Bernabé, ni el comissionat per a la reconstrucció, José María Ángel.

Notícies relacionades

Els dirigents de l’Executiu central els devien xiular les orelles durant l’acte. Cap a ells va centrar el seu discurs Carlos Mazón. El president de la Generalitat Valenciana, que va elogiar la tasca del seu vicepresident, va dir que s’adreçarà directament al cap del Govern central, Pedro Sánchez, per remarcar-li que la comunitat "no pot sola" amb la reconstrucció i que aquesta "no és imperatiu autonòmic, és imperatiu nacional".

Tampoc devia agradar al Govern central la comparació de dades dels diners mobilitzats, amb la Generalitat per sobre en 500 milions, a l’incloure els 2.364 milions previstos per gastar el 2025 i treure pagaments del Consorci d’Assegurances de la part estatal.