Fernando Clavijo: "Estem veient política de la dolenta: s’utilitza la migració per generar por"

Les Canàries es van passar més de 15 mesos insistint a modificar l’article 35 de llei d’estrangeria mitjançant un reial decret llei, però l’Estat sempre va defensar que aquesta via no donava prou seguretat jurídica. ¿Què és el que ha canviat ara perquè acceptin aquesta fórmula?

No ha canviat res. El que ha passat és que, en aquell moment, el Govern no tenia els suports necessaris per validar el decret i estava buscant excuses i dilacions. Una vegada que es van resoldre les negociacions del PSOE amb Junts, tot es va aplanar i, al final, tenim un decret llei aprovat i ja en vigor. Ara ens trobem en un nou escenari, perquè comença el procés per aplicar el decret.

Acusen el Govern d’haver jugat amb els percentatges dels criteris de repartiment per beneficiar Catalunya i així aconseguir el suport de Junts. ¿S’ha cuinat la fórmula de repartiment?

No. Calia valorar l’esforç previ i tenir en compte el nombre de menors de cada regió. Els criteris establerts per al repartiment són objectius i la immensa majoria han sigut aprovades per unanimitat.

¿Les comunitats autònomes governades pel PP portaran la reforma al Tribunal Constitucional o acabaran acatant-la?

No ho sé. Probablement algunes acudiran als tribunals, tot i que el desitjable seria que cap d’elles ho fes i ens poséssim tots a treballar per veure com l’apliquem de la millor manera possible. Si es donés el cas, jo ja he anticipat que Canàries es personarà i plantarà cara.

¿S’ha utilitzat políticament la infància migrant en el procés de negociació de la reforma?

Sí, és evident. A més, veiem que és una cosa que fa Donald Trump, que fa la ultradreta alemanya i la ultradreta italiana. Quan es desconeix el fenomen migratori, no s’estudia ni s’hi aprofundeix, es generen sentiments de por, i aquesta por està sent utilitzada per l’ultradreta per esgarrapar un grapat de vots. Crec que aquest plantejament és curtterminista, a més d’indecent. Estic convençut que cap d’ells ha vist baixar un nen d’una pastera, perquè si ho haguessin vist no tindrien cor per dir el que diuen.

¿Canàries s’ha vist embolicada en la batalla política nacional?

Sí. Sens dubte, Canàries ha sigut utilitzada en l’enrenou polític de Madrid. El 23 de juliol [dia en què va fracassar al Congrés dels Diputats la votació de la presa en consideració de la proposició de llei per reformar l’article 35 de la llei d’estrangeria], jo deia que entre tots la van matar i ella sola va morir. Et veus ficat en un batibull polític que no té a veure amb tu. Jo el que sempre he defensat és que la migració no és un problema polític, sinó un drama humanitari, i com a persones decents hem de donar-hi resposta.

¿Va ser un error firmar amb Feijóo el pla d’acció contra el descontrol migratori?

Si ens quedem amb el final, que és que hem aconseguit un decret, no va ser un error. Crec que en el camí, fruit de la desesperació i de la recerca de comptar amb suport, vam fer el que havíem de fer. Aquella firma mirava d’aconseguir els vots necessaris per poder convalidar un decret llei, malgrat que al final això no va ser possible. El que es va acabar firmant al setembre és perfectament vàlid en l’actualitat i no va en contra de res, perquè el 90% del contingut d’aquell acord era el mateix que hi havia en el pacte migratori que es va firmar la legislatura passada al Senat.

La seva relació amb Feijóo ha sigut molt cordial des de fa anys. ¿S’han deixat d’entendre?

Ens continuem entenent. Jo no tinc enemics polítics, tinc adversaris. Però per arreglar els problemes de les Canàries em sento amb qui sigui i on sigui, perquè és inherent a la meva responsabilitat i a la meva condició de nacionalista. Jo crec que Canàries és una peça d’un tauler important per al Partit Popular. Si Canàries tingués sis o set diputats al Congrés, seria diferent. Per això és tan important tenir pes a Madrid.

¿Quan espera que comencin a sortir els primers nens dels centres de les Canàries?

Les comunitats autònomes tenen fins al 31 de març per presentar les places que tenen i el seu grau d’ocupació. Crec que per a principis de juny podran començar a sortir els primers nens dels centres. Però els que vagin arribant a partir del 31 de març han de sortir de les Canàries en 15 dies. Aquesta era la clau. No només redistribuir els que ja estan aquí, sinó anar derivant els que van arribant. El que passava amb els acords puntuals és que sortien 200 nens, però en una setmana en teníem 300 més.

La idea és ressituar en altres comunitats autònomes els nens que encara no tenen arrelament a les Canàries...

Podríem dir que hi ha tres grups diferents. D’una banda hi ha els que tenen entre 16 i 17 anys, dels quals el 99% se’n volen anar de les Canàries. Després hi ha els que són susceptibles de tenir asil polític, que són els malians, i que són una responsabilitat de l’Estat. Finalment hi ha els més petitons, que estan integrats, escolaritzats i fins i tot viuen amb famílies canàries. El procés és molt garantista amb els drets del menor i se’ls escoltarà, una cosa que fins ara no s’ha pogut fer a causa de la gran quantitat de nens amb què treballem. Se’ls preguntarà on volen anar i es tindran en compte les xarxes familiars que poden tenir fora de les illes.

La majoria de les comunitats no estan ampliant les places dels seus sistemes d’acollida. ¿Caldrà esperar que tinguin els espais preparats abans de començar a enviar els nens?

El Govern d’Espanya ara és fonamental. El Ministeri d’Infància és qui ha de vetllar per aquesta conversa amb les comunitats i per l’habilitació de les places. És l’Estat el que ha de vetllar pel compliment del decret, perquè realment el que s’està generant és el sistema nacional d’acollida a menors estrangers no acompanyats. I, si no es compleix el decret, és l’Estat el que ha de prendre mesures.

¿Com el fa sentir la falta de solidaritat que tenen alguns presidents autonòmics?

Malament; molt malament. Especialment les declaracions de Carlos Mazón [president del País Valencià]. Al meu despatx tinc dos quadres amb dibuixos que van fer els nens de València en agraïment als bombers voluntaris de Protecció Civil de les Canàries que van anar a ajudar per la dana. Nosaltres hem estat allà i hi hem enviat recursos... A més, les seves declaracions es van produir el mateix dia en què vam renunciar al 2% dels fons Feder, que són quasi 15 milions d’euros, perquè aquells diners anessin a la reconstrucció de València. Estic segur que les paraules de Mazón no reflecteixen l’opinió del poble valencià, que està agraït amb les Canàries i vol col·laborar amb aquest fenomen migratori.

I amb les d’Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, que primer va rebutjar el repartiment però després va afirmar que complirà amb la llei, "tot i que no li agradi».

Ella deu haver reflexionat i deu haver parlat amb els serveis jurídics, que li deuen haver advertit que no pot incomplir la llei.

Notícies relacionades

L’agonia interminable del Govern de Sánchez

Junts i ERC pacten amb el PSOE col·locar afins en institucions i en empreses

¿Què li sembla la delegació a Catalunya de competències en matèria migratòria?

És un acord polític entre el PSOE i Catalunya i desconec com l’articularan. Però jo soc nacionalista i, si ells arriben a acords amb l’Estat, el més normal és que després es compleixin.