Junts i ERC pacten amb el PSOE col·locar afins en institucions i en empreses

L’últim exemple ha sigut l’entrada de l’economista Eduard Gràcia en el consell d’administració de Renfe. Membre de l’ANC i pròxim a Junts, fa només unes setmanes era el responsable de presentar una campanya de protesta contra el mal funcionament de Rodalies. Ara s’asseurà en el consell de l’empresa que gestiona els trens, enmig de la plena negociació entre republicans i socialistes per al traspàs.

La singularitat d’aquests nomenaments que han sigut acordats entre el PSOE i Junts o entre el PSOE i ERC és que no deriven de cap acord públic que les dues parts hagin subscrit de manera prèvia, com per exemple els pactes d’investidura del novembre del 2023.

Entre bambolines

No seria gaire prudent incloure-hi nomenaments que, en la majoria dels casos, haurien de ser només per motius professionals i no pas per adscripció política. A la pràctica, l’oportunitat de situar aquestes persones en llocs clau acaba sorgint entre bambolines en les diferents negociacions que es van succeint durant la legislatura.

El cas de Gràcia a Renfe no és aïllat. Hi ha vuit precedents més els últims cinc anys (des de la investidura de Sánchez), i fonts postconvergents reconeixen que ara es negocien nous fitxatges. Després de Renfe, el partit s’ha fixat en empreses com Telefónica i Colonial.

Junts va iniciar l’estratègia de col·locar figures afins en empreses clau la tardor passada, un any després d’haver pactat la investidura del president del Govern, per consolidar d’aquesta manera el gir de 180 graus en relació amb la seva tàctica política. El primer fitxatge, i possiblement el més sorprenent tant pel fet de ser el que va obrir foc com pel seu perfil, va ser el del periodista Miquel Calçada en el consell d’administració de RTVE. L’acord, tal com es va explicar al cap d’uns mesos, també incloïa una reestructuració de La 2 a fi d’emetre íntegrament en català.

Al nomenament de Calçada s’hi han afegit tres fitxatges més. L’exconseller i exeurodiputat Ramon Tremosa va deixar encara no fa unes setmanes l’Ajuntament de Barcelona per entrar en el consell d’administració d’Aena, en un moment clau per al futur de l’aeroport del Prat, amb la possible ampliació de l’aeròdrom, de la qual és partidari, sobre la taula.

De manera semblant a Gràcia amb Renfe, Tremosa ha carregat contra Aena en múltiples ocasions durant la seva carrera política. El 2017 va arribar a assegurar que la seva "gestió centralitzada" dels aeroports era una demostració que el seu model encara era "el mateix que el del règim anterior".

També s’atribueix a l’entorn de Junts la designació de Pere Soler, que va ser director general dels Mossos d’Esquadra durant el referèndum de l’1 d’octubre del 2017, com a conseller de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). I també el d’Elena Massot per Enegas. Massot, empresària del sector immobiliari, va protagonitzar el mes passat una polèmica quan va defensar construir dues portes als edificis privats amb el 30% de reserva social: una per als que visquin als pisos de mercat lliure i una altra per als que visquin en els protegits.

El cicle de pactes d’ERC amb el PSOE va començar el 2019, uns anys abans respecte a Junts, de manera que també va començar abans aquesta ronda de nomenaments. El 2020, a proposta dels republicans, va entrar com a conseller de la CNMC l’enginyer agrònom i especialista en transició energètica Josep Maria Salas Prat. La seva elecció va tirar endavant al Congrés –amb quatre noms més– gràcies als vots del PSOE, Unides Podem, el PNB i ERC. Feia només uns mesos que els republicans havien investit Pedro Sánchez com a president.

Però si un nom exemplifica la influència que els republicans han volgut guanyar a Madrid ha sigut el de l’economista Jordi Pons Novell, conseller del Banc d’Espanya des de finals del 2024. Va ser una elecció personal del llavors president Pere Aragonès, que la va pactar en persona amb el president Sánchez després d’una llarga negociació.

El Banc d’Espanya té des de fa dècades la tradició no escrita de tenir una quota catalana en la direcció, però l’elecció de Novell va ser anar una mica més enllà perquè va comportar situar un economista de perfil independentista i amb publicacions en què denunciava l’"espoli fiscal" a Catalunya.

Notícies relacionades

L’agonia interminable del Govern de Sánchez

Génova aparca en plena crisi el congrés del PP valencià

També a finals del 2024, ERC va aconseguir recuperar un lloc en el consell de RTVE que ja havia tingut fa més d’una dècada amb el cineasta Francesc Bellmunt. En aquesta ocasió hi va situar l’advocat i periodista Sergi Sol, que durant anys va ser un col·laborador molt estret de Junqueras. Finalment, els republicans tenen una altra cadira decisiva, en aquest cas al Parlament d’Estrasburg. En una d’aquestes negociacions entre bambolines amb el PSOE, van aconseguir situar la senadora Laura Castel com a membre de l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa.

Per a ERC aquest ha sigut un lloc important perquè li permet tenir accés a contactes internacionals i denunciar la judicialització del procés. Del Consell d’Europa en va sortir un informe que va reclamar la llibertat dels líders independentistes que van ser empresonats per l’1-O. I també un altre que va demanar explicacions a diversos països, entre ells Espanya, per l’ús del programa espia Pegasus.