El Govern aprovarà un suplement de crèdit de 2.100 milions per garantir-se l'estabilitat sense pressupostos

El president Salvador Illa tindrà aquest dimarts una mica més encaminada la seva estabilitat al capdavant de la Generalitat malgrat governar en minoria i amb els pressupostos prorrogats de 2023. El Consell Executiu aprovarà un primer decret de suplement de crèdit que suposarà una injecció de 2.168 milions d'euros procedents dels ingressos de més obtinguts l'any passat. Es tracta d'un import que li donarà oxigen perquè estarà destinat a garantir el funcionament dels serveis públics i finançar despeses ordinàries i de personal i que serà possible gràcies, de nou, a un acord amb ERC i Comuns. La majoria de la investidura torna a operar.

No obstant això, està per veure què passarà amb els altres 1.768 milions -procedents de la bestreta de 2025 i liquidació de 2023- dels quals el Govern hauria volgut disposar d'una tacada i que aspira a aprovar en les properes setmanes per incrementar encara més la despesa.

I és que, tot i que la seva intenció inicial era poder comptar amb aquest suplement de gairebé 4.000 milions en bloc amb un sol decret, a l'executiu no li ha quedat altra que acabar-ho trossejant a petició dels republicans, ja que ha de ser convalidat en el termini d'un mes per la majoria del Parlament. ERC no es va aturar amb revolts a principis d'any i va deixar clar que no donaria suport als comptes de 2025; i quan Illa va deixar entreveure que el seu pla B seria comptar amb aquests recursos addicionals, van afegir que el que no farien tampoc seria aprovar uns pressupostos "per la porta del darrere".

El mateix suplement que l'any passat

Notícies relacionades

El Govern assegura que el traspàs de Rodalies servirà perquè els trens funcionin millor

El 24% dels 272 trens de Rodalies i Regionals estan fora de servei

Si ara el partit d'Oriol Junqueras permet incorporar aquesta quantitat és perquè correspon pràcticament a la mateixa -2.137,7 milions- que el Govern de Pere Aragonès va tramitar l'any passat en diversos paquets de suplements de la mà del PSC i dels Comuns després dels pressupostos fallits i ja amb les eleccions del 12 de maig convocades. A l'espera, doncs, de si els socis avalaran un segon paquet, el Govern d'Illa guanya marge de maniobra i aspira encara a ampliar-lo per impulsar projectes que podrien haver encallat en un context de pròrroga. Exemple d'això és la llei de barris, que va anticipar a principi de la legislatura que seria un dels vaixells insígnia del seu mandat, o totes les inversions anunciades en el marc del seu pla de 18.500 milions perquè Catalunya torni a liderar econòmicament Espanya.

Com a contrapartida a l'acord per al suplement de crèdit, els socialistes han accedit a mesures fiscals que han estat reclamades per ERC i pels Comuns i que també seran aprovades en altres dos decrets aquest dimarts. Un d'ells és el de la rebaixa de l'IRPF a les rendes inferiors a 33.000 euros bruts que ja van defensar els republicans en els pressupostos fallits de Pere Aragonès i que calculen que beneficiaran dos de cada tres catalans. L'altre és el de l'increment de la taxa turística pactat amb els Comuns que va ser anunciat fa un mes.