El Govern assumeix les queixes de la Síndica sobre l’Administració

L’Executiu es compromet a facilitar l’accés a l’habitatge, crear una finestreta única per a les ajudes i reduir les llistes d’espera

El Govern assumeix les queixes de la Síndica sobre l’Administració
4
Es llegeix en minuts
Gisela Boada
Gisela Boada

Redactora

ver +

Després de la seva investidura, Salvador Illa va ser acusat per l’oposició de voler convertir Catalunya en una "gestoria", una crítica que l’Executiu va convertir en un elogi. "Gestionar és el més revolucionari que pot fer un Govern", va afirmar el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, en una entrevista a EL PERIÓDICO. A ell mateix li va encomanar Illa la missió d’impulsar la "quarta transformació del sector públic". Per fer-ho, Dalmau va presentar a l’octubre un pla de reforma de l’Administració i va nomenar 12 experts per confeccionar-lo.

Simplificar la burocràcia és una demanda que remarca la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, en el seu informe perquè considera que l’Administració catalana és "lenta" i "obsoleta", cosa que "frena el progrés social". Aquest document dona pistes respecte a quins són els punts que requereixen més atenció en aquesta transformació, sobre alguns dels quals el Govern ja treballa.

La falta d’un parc d’habitatge públic.

La Síndica denuncia que l’Administració catalana respon d’una manera "insuficient" a les persones en situació d’emergència habitacional perquè els serveis socials no ofereixen alternatives en un "temps raonable". L’informe assenyala que l’espera per a l’adjudicació d’un habitatge social és de 16 mesos. També considera que són insuficients mesures com el límit als preus dels lloguers i reclama ampliar l’habitatge de protecció oficial, intervenir en pisos buits i arribar a acords amb grans propietaris amb l’objectiu de destinar les seves propietats a l’ús social mitjançant la "cessió".

Illa es va comprometre a fer 50.000 pisos públics en els pròxims cinc anys i a atorgar 500 milions a l’ajuda per pagar el lloguer a famílies vulnerables. Segons les xifres amb què treballa la Síndica, no n’hi haurà prou per cobrir tota la demanda: hi ha 39.942 habitatges socials i 97.544 d’inscrits en el registre oficial de protecció oficial.

La saturació de les llistes d’espera.

L’informe critica que les intervencions quirúrgiques van trigar un 9% més el 2024 que el 2023 i que les proves diagnòstiques i consultes externes es van retardar un 18% més. L’adjudicació de places a les residències també va veure créixer la demora un 7% en les de gent gran i un 6,4% en les destinades a persones dependents. Aturar aquests temps és un dels objectius que preveu Illa en el seu pla de Govern, però no s’ha anunciat cap pla específic per abordar-ho. Sí que s’ha avançat, en canvi, en l’àmbit dels serveis socials. La Conselleria de Drets Socials va presentar al desembre un pla dotat amb 2,3 milions d’euros per agilitzar els processos burocràtics i el contracte de nous professionals, i reduir en un any el 30% de l’espera per valorar la dependència.

Rodalies, un problema que s’ha cronificat.

El caos de Rodalies el reflecteixen el munt de queixes que han arribat a la bústia de la Síndica: han crescut un 148% des de començament d’any respecte a tot el 2024. És el transport més mal valorat pels ciutadans. L’ens fiscalitzador retreu a l’Administració no haver donat una "resposta eficaç" a aquest problema crònic de la xarxa ferroviària, que segueix amb una xifra d’incidències molt superior a Ferrocarrils o al metro. En aquesta qüestió, el Govern té les mans lligades, ja que la gestió continua sent de l’Estat, malgrat que ja s’està materialitzant el traspàs a la Generalitat, cosa que implicarà de ple l’Administració catalana com a responsable del seu bon o mal funcionament.

El model de finançament educatiu.

Tot i que el pressupost en educació ha pujat un 70% des del 2014, la Síndica denuncia que la injecció de fons continua sent lineal, sense prioritzar les escoles de més complexitat, cosa que impacta directament en l’equitat educativa. La Generalitat té la voluntat de canviar aquest sistema en favor del que proposa Giménez-Salinas. Malgrat això, no s’ha anunciat oficialment aquest canvi de model, sinó que s’inclou en la llista de compromisos del pla de Govern.

La finestreta única per a les prestacions socials.

La Síndica alerta dels retards en la tramitació de la renda garantida de ciutadania (RGC) i la falta d’accés a aquesta ajuda per part de moltes persones en situació de pobresa severa. A més, 2.300 beneficiaris van rebre pagaments indeguts i després se’ls va exigir la devolució, un tema que Drets Socials ja va abordar amb una amnistia. Giménez-Salinas reclama més bona integració de la gestió de la RGC i l’ingrés mínim vital. El Govern treballa perquè aquestes ajudes es gestionin amb un model de finestreta única.

Notícies relacionades

Els plans d’emergència per inundació.

La Síndica denuncia que solament el 39% dels municipis catalans disposen d’un pla d’emergència per si hi ha una inundació. L’Executiu d’Illa va anunciar al novembre que totes les poblacions estan obligades a tenir aquest pla, una exigència que abans només existia per a les 521 en risc d’inundació. Els municipis tenen dos anys per donar-hi compliment. El Govern també va agilitzar aquesta setmana el marc jurídic per analitzar si un càmping en zona inundable és viable o no.