El Govern s’obre a augmentar el finançament a les comunitats autònomes per l’acollida de menors migrants

El Govern està en converses amb els grups parlamentaris per introduir canvis en la reforma de la llei d’estrangeria aprovada via decret per fer obligatòria l’acollida de menors migrants procedents de les Canàries. El text, pactat prèviament amb Junts, es preveu portar al Congrés perquè es convalidi a mitjans d’abril i, segons traslladen fonts de l’Executiu: «Estem oberts que es tramiti com a projecte de llei per fer-hi modificacions». Principalment, pel que fa al finançament per a les comunitats autonòmiques d’acollida.

En les disposicions addicionals s’inclou un crèdit extraordinari de 100 milions d’euros per finançar l’acollida dels 4.400 menors de les Canàries i Ceuta. Una quantitat que no només al PP li sembla escassa. Amb tot, des de l’Executiu traslladen que la seva voluntat de negociar un hipotètic augment no se centra a intentar atraure els populars, ja que assumeixen el seu vot en contra i fins i tot «un front comú» de rebuig per part de les 11 comunitats autònomes que governen, sinó per pactar amb els seus socis.

El fons, a més, es limita a «cobrir els costos ocasionats per la sobreocupació»,per la qual cosa deixaria fora els territoris deficitaris. Els socialistes defensen que siguin les comunitats ara «sobreocupades» les que tinguin una compensació econòmica, però s’obren a recalcular les fitxes financeres. El finançament per a les Canàries s’ha pactat entre el govern de Fernando Clavijo i el ministeri d’Hisenda de manera paral·lela, tenint en compte el cost del seu sobreacolliment durant l’any passat, i que ja supera els 100 milions inclosos en el decret.

Sobre els aspectes competencials i la base jurídica del text, davant la possibilitat d’una pluja de recursos per part de les comunitats autònomes governades pel PP, els socialistes consideren que no són necessaris canvis. El consideren blindat jurídicament i adverteixen que incomplir-lo tindria conseqüències administratives o fins i tot penals. Precisament, per tenir més seguretat jurídica, a més de posar sobre la taula una solució estructural i no puntual.

Al reformar-se la llei d’estrangeria, la via recomanada pels serveis jurídics com l’Advocacia de l’Estat i el Consell d’Estat, s’evitaria un possible conflicte competencial, segons sostenen. Aquesta és la via per la qual sempre va apostar el Govern.

Una altra de les assegurances que s’estableix en la reforma per evitar un conflicte competencial és que les comunitats autònomes tindran capacitat per adequar la norma en la conferència sectorial del ram. Això sí, per fer-ho es necessitarà unanimitat. D’aquesta manera, s’inclou un article en la llei perquè la Conferència Sectorial d’Infància i Adolescència pugui acordar «els requisits per declarar la situació de contingència migratòria extraordinària, el pla de resposta i els criteris per a l’aplicació del pla».

Els populars governen en 11 de les 17 autonomies, a més de Ceuta i Melilla, un dels arguments del partit d’Alberto Núñez Feijóo perquèixar-se que el sistema de repartiment s’hagi fet sense el seu concurs. La direcció nacional va assegurar dimarts, per boca del portaveu parlamentari, Miguel Tellado, que els executius que presideixen compliran la llei, tot i que el diputat va defensar que cada autonomia pugui recórrer contra una iniciativa que considera que respon al «xantatge de l’independentisme».

Criteris de distribució

Des de Podem mantenen un recolzament crític al text, cosa que permetrà sigui convalidat amb la resta de socis d’investidura. Després de l’aprovació del decret en el Consell de Ministres, la líder del partit, Ione Belarra, el va qualificar de «pedaç» i va carregar contra una solució que «no va al cor del problema de la política migratòria que tenim a Espanya, que pateix d’un problema de racisme institucional molt seriós».

Les seves propostes per modificar el text se centren a millorar l’atenció dels menors. Al posar el focus en el fet que els «serveis socials s’asseguressin que aquests nens i nenes són directament traslladats a aquell lloc on tenen família extensa, amics i amigues dels seus pares, en condicions de seguretat». Un enfocament en contrast amb el que Podem qualifica com «un règim de control que el que busca és la criminalització de les migracions i, particularment, la criminalització dels nens i nenes migrants». Segons els criteris de distribució establerts, principalment població, però també la renda per càpita o l’esforç previ de cada comunitat autònoma, serà l’Estat el competent per formular la proposta de trasllat.

Pisos tutelats

Notícies relacionades

El Govern assegura que el traspàs de Rodalies servirà perquè els trens funcionin millor

El 24% dels 272 trens de Rodalies i Regionals estan fora de servei

De manera complementària, el Ministeri de Joventut i Infància preveu portar al Consell de Ministres les pròximes setmanes un reial decret per marcar a les comunitats autònomes uns protocols comuns en els seus respectius sistemes d’acollida de menors tutelats. Es tracta d’estandarditzar el sistema amb exigències de mínims referent al tipus de centres, infraestructures i itineraris formatius, però sobretot per rebaixar les ràtios sobre el nombre de menors i treballadors socials assignats.

La principal novetat, després de tenir el vistiplau dels serveis jurídics per un possible conflicte competencial, és que s’inclourà en el decret un règim sancionador per a les comunitats autònomes que no s’adeqüin als nous protocols o vulnerin l’obligació d’informar l’Estat sobre les inspeccions, que continuarà recaient en les autonomies. Un dels objectius és acabar amb el que es denominen «macrocentres», però també establir uns mínims «per elevar la qualitat del sistema d’acollida i millorar les condicions laborals i la situació dels menors». Per això s’establiran no només mecanismes de sanció en cas de vulneracions, sinó mecanismes de coordinació entre administracions.